Martín Villa, un dels principals beneficiats de l’amnistia del 1977, signa contra l’amnistia

Cent seixanta-set ex-ministres i ex-alts càrrecs espanyols del PSOE, PP i la UCD han signat un manifest contra l’acord per a una llei d’amnistia. Al text expressen la “preocupació profunda” i la “gran consternació” pels pactes d’investidura i la proposta d’amnistia, “una fractura de principis bàsics de l’estat de dret” establerts –segons ells– a la constitució espanyola.

Un dels signats més destacats és l’ex-ministre franquista Rodolfo Martín Villa, que tenia una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos entre el 1976 i el 1978. La justícia argentina, on es van haver de dur els seus crims perquè l’amnistia impedia de jutjar-lo a l’estat espanyol, investigava la coneguda matança de Vitòria (1976), l’assassinat el 1977 del jove Arturo Ruiz, els cinc morts durant la Setmana Pro Amnistia del mateix any i la mort de cinc obrers per la policia durant les festes de Sant Fermí, a Pamplona, el 1978.

L’amnistia del 1977 no ha permès d’investigar a l’estat espanyol un període en què la policia espanyola va reprimir i matar desenes de ciutadans. Tanmateix, ara Martín Villa, ministre de l’Interior durant la transició, de vuitanta-nou anys, diu que està preocupat per “la violació flagrant i inacceptable del principi constitucional d’igualtat de tots els espanyols davant la llei”. I considera que “en aquesta hora greu que viu la nostra nació, el jurament o promesa de lleialtat a la constitució que vam fer ens impel·leix, sentint-nos amb el deure moral, de manifestar la nostra profunda preocupació i gran consternació pel contingut dels pactes d’investidura”.

En el text, hi apareixen més noms de relleu, com el de José Luís Corcuera, Esperanza Aguirre, Miguel Arias Cañete, Toni Cantó, Rafael Catalá, Rosa Díez, Adolfo Suárez Illana i José Ignacio Wert. El text diu que es cometrà una “violació flagrant i inacceptable” del principi d’igualtat i el “trencament” del principi de separació de poders i de la independència judicial mitjançant el concepte “espuri” de lawfare. També diu que s’establiran “privilegis d’índole econòmica i financera cap a determinades comunitats autònomes” i que hi haurà una “amenaça seriosa de trencar amb la caixa única de la Seguretat Social”. Fins i tot lamenta que es qüestioni el fet que la “nació espanyola” és l’única “nació política” que admet la constitució espanyola. Sobre Catalunya, deplora “l’acceptació d’un relat sobre el que ha passat a Catalunya els darrers quinze anys que, a més de fals, inverteix els papers pel fet de vilipendiar els servidors de la llei i de la constitució i premiar els transgressors”.

Per tot plegat consideren que la democràcia espanyola afronta “desafiaments i perills seriosos” que només es podran superar “amb plena lleialtat a l’imperi de la llei i preservant l’acord i l’enteniment que a partir de l’esperit de la transició han marcat el camí dels últims quaranta-cinc anys”.