29.05.2017 - 14:34
A les seves mil pàgines hi ha novel·la, assaig, poesia i teatre, en una “confusió de gèneres”
BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)
L’escriptor argentí Martín Caparrós ha rellançat el seu “desafiament a la literatura” amb l’obra ‘La Historia’ (Anagrama) –publicada el 1999 a l’Argentina–, una obra de mil pàgines que alberga novel·la, assaig, poesia i teatre, en una confusió de gèneres amb la qual l’autor tracta d’explicar una civilització perduda.
“M’interessen els textos el gènere dels quals està en qüestió i pot haver-hi definicions diferents i fins i tot oposades”, ha dit l’autor en roda de premsa aquest dilluns, on ha explicat que aquesta és l’obra que més li importa de tota la seva producció, ja que la resta són variacions sobre el mateix tema.
La novel·la es va publicar inicialment amb una edició de pocs exemplars, i a les seves pàgines un historiador argentí descobreix en una biblioteca francesa un misteriós llibre que pot contenir el mite fundacional del seu país, així que decideix dedicar la seva vida a estudiar aquest text, que relata una civilització amb prou feines coneguda la influència de la qual pot rastrejar-se en el pensament de la Il·lustració i en les revolucions modernes.
Amb cinc capítols entre les mil pàgines, la història central es desgrana en pàgines de notes –fins a un centenar de pàgines — “que en molts casos són gairebé llibres sencers de tot tipus”, com de qüestions sobre la civilització, com els seus costums sexuals, la seva gastronomia, els seus ritus mortuoris, el seu comerç, formes de guerra i la seva literatura.
Per això, a les seves pàgines de ficció també hi ha assajos, poemes, refranyers, receptes de cuina i biografies, entre molts altres gèneres: “Vaig escriure això per no haver de triar res, sinó per fer el que volgués”.
“En alguns moments em feia por la seva proliferació incontenible i el sistema cancerós”, ha dit l’escriptor, que ha fet broma amb que aquesta novel·la és un modest intent de resumir un món en només mil pàgines.
Ha descrit que aquesta novel·la és com un jaciment arqueològic en el qual es troben espases i àmfores, i que no necessàriament s’ha de llegir de principi a fi, sinó que pot llegir-se, per exemple, una peça de teatre d’aquesta civilització o algun fragment com una novel·la policíaca: “És un llibre per ser explorat”.
UN NOU IDIOMA
Caparrós ha dit que a les seves pàgines “el que sembla fal·laç és històric i el que sembla històric és fal·laç”, però ha avisat que el més dur va ser inventar un món i sobretot un idioma, ja que va voler il·luminar un castellà molt peculiar que semblés de tot arreu i de cap i que li resultés estrany a qualsevol hispanoparlant.
A més de l’idioma, la novel·la versa sobre grans temes com la culpa, el pecat –per l’absència de Déu–, el sexe, les relacions de parella, les diferents formes del temps i també la revolució, ha desgranat Caparrós.
L’escriptor ha destacat que les novel·les permeten posar ordre en el caos en el qual un viu, ja que quan un escriu una novel·la algunes coses troben el seu lloc en aquest cosmos: “Durant un temps tens una sensació de relatiu ordre”.
Ha relatat que l’escriptura d’aquest llibre ha estat “un festival” en el qual s’ha comportat com un noi molt malcriat durant molt temps, escrivint el que li ha vingut de gust a cada moment.
“BOGERIA QUIXOTESCA”
L’editora Sílvia Sesé ha considerat que aquesta crònica d’una civilització perduda és una “bogeria quixotesca”, que, no obstant això, està relacionada amb el món occidental.
Sesé ha explicat que Anagrama ha recuperat aquesta novel·la molt difícil de trobar de la qual es van fer dues edicions, i que ha creat un corrent de culte de cercadors de la història: “Serà un llibre que se sostindrà en el temps”, ha pronosticat.
