26.01.2018 - 16:19
|
Actualització: 26.01.2018 - 21:23
Tot va començar amb una ampolla de vi que tenia com a nom Jean Leon. Llavors algú li va explicar la història al novel·lista i aquest va posar els ulls com a plats i va dir-se que era impossible que ningú no l’hagués escrit abans. Però era realitat, aquell caramel que li havien posat a la boca ningú no l’havia pas queixalat. Bé, ningú no és cert, en el seu moment algun periodista n’havia fet alguna biografia, algun reportatge escadusser. Però la novel·la no, ningú no l’havia escrita pas. I ell va voler quedar-se-la. Ara el novel·lista ha desvetllat el nom i què n’ha fet amb allò que va començar amb un bon vi abocat a una copa i amb la primera història de l’home amb qui ha conviscut els darrers tres anys. I és que Martí Gironell s’ha emportat el premi Ramon Llull de les lletres catalanes amb La força del destí, el llibre que ens explica la biografia de Ceferino Carrión, un home que marxa de l’Espanya franquista i embarca com a polissó en un vaixell al port de Le Havre, i que acabarà fundant el restaurant La Scala, a Hollywood, i amb posterioritat els seus propis vins al Penedès. El vi amb el qual, ni més ni manco, el 1981 un cowboy de segona fila anomenat Ronald Regan va inaugurar el primer dels seus mandats presidencials.
Dotat amb 60.000 euros de guardó, el llibre veurà la llum el dia 28 de febrer en català i en castellà i s’acabarà publicant poc després en francès per l’editorial Belfond. Es manté així la internacionalització del guardó, un dels motius pels quals Gironell ha decidit de concórrer-hi (ara que la seu social de Planeta és a Madrid la internacionalització és encara major). Per a aquest autor, que compta amb el favor del gran públic d’ençà que el 2007 va debutar amb El pont dels jueus, ‘el procés de creació ha estat molt semblant al de les meves novel·les històriques, el que passa és que en aquesta ocasió he volgut explicar una part importantíssima del segle XX, els anys que van entre 1949 i 1981, però el procés ha estat molt semblant, primer descobrir un personatge català amb una vida molt intensa i després novel·lar-la’. Per a això ha estat clau un testimoni de primera mà com és l’Anna Carrión Madrazo, germana del protagonista, i que li va servir de pseudònim per presentar la història al concurs que tenia com a jurat a Anne-Laure Aymeric –en representació de l’editorial francesa Belfond-, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.
La novel·la de Martí Gironell s’ha imposat sobre un total de 46 obres i entre les finalistes destaca el fet que n’hi hagi una de David Cirici presentada amb el seu propi nom. Segons confirmaren fonts de l’editorial, ‘aquestes obres difícilment acaben publicant-se, malgrat la seva qualitat. El que sí que podria passar és que alguna acabi en algun altre segell del grup, això no és impossible’. Tot això es comenta després, en els passadissos. La roda de premsa ha començat tard i ha estat curta, com si hi hagués la preocupació que després de les preguntes literàries hi pogués haver la temptació de demanar sobre la situació empresarial de la casa o que es poguessin fer preguntes directament vinculades amb la política
La vida de Ceferino Carrión és gairebé de pel·lícula: un cop arribat a Nova York farà diferents feines i es convertirà en ciutadà americà amb el nom de Jean Leon i fugirà a Hollywood per evitar anar a la guerra de Corea. Serà allà, en la dècada màgica dels anys cinquanta, quan conviurà amb les grans estrelles del cinema al restaurant la Scala, que planejava obrir amb el seu amic James Dean, que mor just abans de la inauguració. Tot i això, el restaurant és un èxit i hi pul·lulen habitualment estrelles com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy i Frank Sinatra.
Gironell assegura que en cap cas no ha fet una novel·la coral. ‘El personatge central és Jean Leon, que arriba al cor de totes aquestes estrelles i que n’esdevé el confident principal i que gràcies a la insistència forja el seu propi destí. Heu de pensar que li costarà fins a set vegades entrar als Estats Units des del port de Le Havre’, assegura un Gironell que també confessa que el seu mètode de treball ha passat per la consulta de nombroses fotografies. ‘Em donen molts detalls i expliquen moltes anècdotes i detalls dels personatges, sempre que puc treballo amb fotografies’
Gironell ha estat treballant en aquesta obra gairebé tres anys. ‘Fa dos anys vaig demanar un permís a televisió de Catalunya per dedicar-me a escriure i no només, sinó també per gaudir de tot el que penjava al volant. Aquest temps invertit és temps del bo, en què el despertador sona per altres coses, pots estar per un nen que llavors tenia tres anys i ara en té cinc i per un altre que no hi era i ara ja en té un i mig. Tenia moltes ganes de provar-ho, d’escriure i defensar els llibres, de fer cursos i xerrades per parlar de llibres, dels meus i dels dels altres, i en general de transmetre unes enormes ganes de llegir. Com que això ha anat bé, el 2018 he demanat una excedència a la feina per poder continuar fent això i el millor és que defensaré molt aquesta novel·la i aniré a tot arreu a explicar la història perquè crec que, honestament, això és el que sé fer, escriure els llibres i defensar-los allà on calgui, hi crec moltíssim en aquesta fórmula i més quan estic convençut que he escrit la meva gran novel·la, que és aquesta i que es mereix tots els esforços’.
Leon va acabar comprant uns terrenys al Penedès per fer els seus propis vins i això ‘fa que a la novel·la les coses vagin a dos ritmes diferenciats, d’una banda el brogit i l’estrèpit del restaurant i la vida a Hollywood i de l’altre el ritme pausat aquí per poder fer els vins i a més a més uns certs rerefons molt durs perquè les autoritats franquistes el perseguien’.
Així doncs, l’home que tenia una vida de pel·lícula ha acabat tenint una vida de novel·la. Qui sap si després dels èxits que de ben segur tindrà un premi Ramon Llull avalat per un dels autors més estimats a casa nostra, encara no acabarà a la pantalla. De moment, el que sí que és segur és que l’ampolla de vi ha multiplicat el seu valor.
