20.09.2022 - 20:51
|
Actualització: 20.09.2022 - 20:52
El guanyador del premi Prudenci Bertrana de novel·la 2022, Martí Gironell, reivindica el llegat del fotògraf Valentí Fargnoli a El fabricant de records. Servint-se d’una anècdota, el permís que va obtenir per retratar el casament d’Alfons XIII, Gironell ficciona què va poder passar després de les núpcies com a punt de partida per resseguir la trajectòria del fotògraf ambulant i la memòria que atresoren els seus negatius. “Era conscient que capturava l’ànima d’un país, de la seva gent i els seus costums”, explica. El Prudenci Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que enguany sumen un nou membre a la família: l’Aurora Bertrana, que s’ha endut l’ampostí Yannick Garcia per la traducció de la novel·la Orgull i prejudici.
Girona ha tornat a viure la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d’entrega dels Premis Literaris. La Fundació Prudenci Bertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria el juny passat. A banda de Gironell, Anna Gual ha guanyat el 45è Miquel de Palol de poesia amb Les ocultacions; Joan Esculies i el seu Josep Fornas, el solucionador ha estat distingit amb el 43è Carles Rahola d’assaig i Veïns especials d’Arturo Padilla i Rubèn Montañà ha obtingut el 37è Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Gironell no ha amagat la il·lusió de ser el nou nom propi del Prudenci Bertrana. “És un premi que em conec del dret i del revés”, ha admès, recordant els diferents anys que, d’ençà d’aquell 1996, n’ha presentat la gala de lliurament. Amb El fabricant de records, l’escriptor de Besalú barreja història recent amb ficció per homenatjar el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli, un dels més destacats dels primers anys del segle XX a Girona. I precisament, les fotografies que Fargnoli va fer durant la visita que Alfons XII va fer al marquès de Robert, i l’admiració que van despertar en Victòria Eugènia, es van convertir en el salconduit per obtenir un permís especial per retratar el casament reial. Però de les fotografies de Fargnoli d’aquelles núpcies, celebrades el 31 de maig del 1906, no se’n sap res. Ni tan sols si va arribar a fer-les.
“Un viatge al cor de la fotografia”
Gironell convida els lectors a fer “un viatge al cor de la fotografia”, a cavall de la bicicleta de Fargnoli, per trobar-hi “una història èpica, heroica, delicada i en certa manera poètica, perquè està feta de secrets i molts records”. El premi està dotat amb 30.000 euros.
Les ocultacions visibles
El premi Miquel de Palol de poesia ha estat per a Anna Gual per Les ocultacions. “Ella ho sabia: / Hi ha certes coses / Que s’han d’amagar; / Les altres també.” I, segons ha explicat la mateixa autora, és un poemari que porta a terme una investigació poètica cap a allò ocult, allò que no es veu amb una mirada superficial i és un cant a favor del misteri. I és, alhora, una contradicció en ella mateixa perquè, en realitat, els poemes que formen part del llibre fan evident allò que estava ocult provocant que no es pugui tornar a amagar mai més.
Anna Gual ha explicat que l’obra té una part autobiogràfica que abraça la seva història personal abordant la mort dels quatre avis i la mort d’un fill. I el desig de portar aquestes històries a la llum ha estat tan intens que ha decidit publicar, al final del llibre, fotografies dels avis i imatges de les ecografies: “És ocult però a la vegada ho vull mostrar. Tenia ganes de jugar amb això”. A aquesta part més autobiogràfica n’hi ha una altra que ella mateixa ha definit com a biogràfica perquè recull “històries dels altres”: “Són coses que han passat i jo he poetitzat”. Darrere de cadascun dels poemes, ha remarcat Anna Gual, hi ha l’honestedat perquè absolutament tot el que diu és “la veritat”. El guardó està dotat aquest any amb 6.000 euros (l’edició anterior era de 2.400 euros) i la publicació de l’obra sota el segell de Proa, de Raval Edicions.
El solucionador
L’escriptor i historiador manresà Joan Esculies s’ha imposat als divuit originals més que s’han presentat al guardó, dotat amb 6.000 euros. Polític i artífex de l’editorial Pòrtic, Josep Fornas (1924-2021) va ser una peça clau de l’antifranquisme i es va convertir en l’antena a Catalunya del president a l’exili Josep Tarradellas. “Estic segur que ell també hauria estat content amb aquest premi, perquè era un gran republicà”, ha dit Esculies.
Amb aquest assaig biogràfic, l’escriptor i historiador s’endinsa en la vida de Fornas per descobrir-ne la seva trajectòria com a polític, bibliòfil i editor. Fou una peça clau de l’antifranquisme i es va convertir en l’antena a Catalunya del president a l’exili Josep Tarradellas.
Diversió a quatre mans
Una obra escrita a quatre mans per Arturo Padilla i Rubèn Montañá s’ha endut el Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros. Veïns especials arribarà demà a les llibreries sota el segell Fanbooks i, segons ha destacat el jurat que l’ha triat, és una història divertida narrada en primer persona per en Biel, un noi de quinze anys “molt especial” que afronta els reptes de l’adolescència de manera diferent.
“No sabem si el noi té síndrome de Down o algun trastorn de l’espectre autista però és una mica el que volíem perquè no és important quina és l’etiqueta de l’adolescent, sinó com d’aquesta aparent mancança en fa virtut”, han explicat els autors, que és la primera vegada que escriuen plegats.
Primer Aurora Bertrana: Eterna Jane Austen
La gala també ha desvetllat qui s’ha endut el nou guardó que s’ha incorporat a la família dels Premis Literaris de Girona: l‘Aurora Bertrana de traducció. A diferència dels altres quatre, en què els autors s’hi presenten, en aquest cas el jurat ha escollit el guanyador entre les més de 700 traduccions que s’han publicat arreu dels Països Catalans.
Dotat amb 6.000 euros, el primer Aurora Bertrana se l’ha endut l’ampostí Yannick Garcia per la traducció d’un dels grans clàssics de la literatura universal: Orgull i prejudici de Jane Austen. La novel·la, publicada sota el segell de La Casa dels Clàssics, ja va per la segona edició. Garcia explica que el llibre s’emmarca dins aquelles “retraduccions” de clàssics que ja estan descatalogats o bé “que han envellit malament”. I admet obertament que no s’esperava l’acollida que ha tingut, perquè es pensava que, per a les noves generacions, ‘Orgull i prejudici’ era un “producte una mica caduc que no arribaria a nous públics”.
El segon millor grup d’Espolla
Una altra de les incògnites de la nit ha estat descobrir qui ha guanyat el premi Cerverí de lletra de cançó. Es tracta d’un guardó especial, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, que premia la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la Revista Enderrock. I és diferent perquè, després d’una primera tria per part del jurat, guanya per aclamació popular la que hagi rebut més vots. I s’ha endut el premi La Ludwig Band amb la lletra ‘S’ha mort l’home més vell d’Espolla’.
La banda, que s’autodefineix irònicament com el segon millor grup d’Espolla (Alt Empordà) i diuen que fan “folk pedant”, no ha parat de fer servir l’humor i bromes tirant de “beef rural” per explicar que aquesta cançó tracta sobre com els pobles “es van desertitzant i despoblant”. “Cada vegada hi ha més escoles rurals buides i van quedant menys botigues als pobles. A Espolla, per exemple, fa quatre anys n’hi havia tres i ara està tancant l’última que ens quedava. Són arguments de pes”, ha explicat el cantant i lletrista Quim Carandell. També han ironitzat sobre la dotació del premi perquè, de fet, el Cerverí és l’únic guardó que no en té. “No heu parat de sonar a la ràdio, això us dona visibilitat”, ha respost també amb humor la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga.
Com a novetat enguany, Carandell i Josep Pedrals faran un curs a la Marfà de Girona sobre tècniques narratives per a lletristes. “És una altra de les aliances i sinèrgies que des de la fundació estem establint”, ha dit Vilallonga.
Visibilitzar el Parkinson
El Premi Lletra, que promou la lectura en català i l’aprenentatge de la literatura a través de les noves tecnologies, ha estat per un projecte que vol visibilitzar el Parkinson a través del teatre. Convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la UOC, està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual la universitat durant el curs 2022-2023. La guanyadora d’enguany ha estat la infermera colombiana Sofía Elvira. El seu projecte, n’ha destacat el jurat, és un exemple d’hibridació entre el món digital i el personal, que combina teatre amb ciència i salut.
Una altra novetat d’aquesta edició ha estat l’organització de la primera Setmana dels Bertrana, que ha comptat amb un seguit de propostes culturals que van començar dijous passat i acabaran aquest dijous. Una cita que ha arribat amb la intenció de quedar-se i que, al llarg de set dies, compta amb diàlegs, recitals i exposicions. Aquest dimecres, els guanyadors dels guardons faran un recorregut per les llibreries de la ciutat signant exemplars.
