16.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.12.2023 - 21:42
Dels consellers que formen el nou executiu de Marga Prohens, qui ha tengut un començament de legislatura més agitat és la titular d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal. Això sí, amb permís del vice-president, Antoni Costa, immers en l’escàndol d’haver contractat, bo i sabent-ho, un alt càrrec acusat d’agressió sexual. Vidal ja ha protagonitzat unes quantes incidències, que la catapulten a ser una de les primeres a abandonar el càrrec, sempre que la presidenta decideixi de fer canvis al govern en algun moment, cosa que no és prevista de manera immediata.
Advocada de professió, experta en dret públic i nascuda a Barcelona, abans d’entrar al govern ja tenia experiència a l’administració pública com a consellera d’Urbanisme al Consell de Menorca (2011-2015). La seva trajectòria en el govern, amb pocs mesos d’experiència, ha estat força més difícil que no pas els seus càrrecs anteriors i ja ha protagonitzat algunes intervencions sonades a les sessions de control al govern al Parlament de les Illes.
Una de les primeres polèmiques de la seva conselleria fa referència al cas Metrovacesa. Cal recordar que, a principi de legislatura, el Partit Popular va anunciar que la compra de vuitanta-vuit habitatges de Metrovacesa a Palma per destinar-los a lloguer social que havia engegat el govern d’Armengol seria paralitzada, una mostra clara de les intencions polítiques del nou executiu en matèria d’habitatge. Es va saber que dos dies abans de la investidura de Prohens, un intermediari del fons voltor AEW –interessat en els habitatges de Metrovacesa i que ja havia fet negocis amb l’empresa en uns altres territoris– va sol·licitar una reunió amb la nova consellera per correu electrònic, en què assegurava que Vidal n’estava al corrent.
“El motiu de demanar la cita és per a posar al corrent a la nova consellera i al director general d’Habitatge de la situació produïda pel govern amb la intenció de comprar un paquet de vuitanta-vuit habitatges per destinar a HPO […]. Volia informar-los que la futura consellera és al corrent de la petició d’aquesta cita”, deia l’escrit. El govern d’Armengol havia executat el dret de tempteig i retracte –un dels mecanismes de què disposava per a adquirir pisos i destinar-los al lloguer social– per un valor de 25,8 milions d’euros quan es va assabentar que AEW els volia comprar. Sigui com sigui, l’operació va ser anul·lada pel PP. Els habitatges se situen al barri del Nou Llevant, històricament més humil, però que aquests darrers anys s’ha anat revalorant.
Acusació als funcionaris
Un altre conflicte obert amb Vidal va ser quan es va apropiar una plaça d’aparcament per a cotxes elèctrics d’un edifici de la conselleria en ple centre de Palma i que, fins ara, era destinada als vehicles d’inspecció de l’administració. Poc després d’obtenir el càrrec, va disposar d’una plaça reservada a l’edifici del Parc de Ses Estacions –tot i que té el despatx al carrer de la Palma– amb cons i una cadena perquè ningú no hi pogués accedir i va fer posar una placa amb la seva matrícula a la paret.
El seu reservat particular va fer moure l’oposició, però Vidal va decidir defensar-se i acusar implícitament els funcionaris de la seva conselleria: “S’investiga i esper que sigui una cortesia mal entesa d’algú. Esper, i dic ‘esper’, perquè pot ser que hi hagi una altra cosa, però no es preocupin que ho sabrem”, va dir en sessió plenària, quan li van demanar sobre l’incident, amb una resposta que dóna a entendre que algun treballador públic ho podria haver fet per algun motiu ocult.
Declaració de béns i incompatibilitat
A banda d’aquest incident menor, la consellera Vidal ha estat la darrera de l’executiu de Prohens a presentar l’obligada declaració de béns com a exercici de transparència. De fet, la va presentar quan li van advertir que podia ser multada amb deu mil euros. El cas és que es va saber que no havia fet la declaració perquè encara era administradora de dues empreses incompatibles amb el seu nou càrrec.
La va presentar una vegada acabat el termini que li donava l’Oficina Anticorrupció. Hi diu que posseeix el 100% d’un habitatge per valor de 280.000 euros i el 50% d’un altre per 117.600 euros. A més, té més de 90.800 euros al compte i dues assegurances de vida per valor de 92.300 euros. No es fa menció a cap participació en societats o empreses.
El grup socialista va dir a final de setembre que informaria l’Oficina Anticorrupció –la mateixa que el PP i Vox han fulminat per via d’urgència– d’aquestes incompatibilitats en el càrrec. En concret, va ser investida com a consellera quan encara era administradora única de la societat MV Urbanisme, Dret Immobiliari i Turisme SLL, domiciliada a Menorca, i de Fonaments 2020 SL.
La consellera defensa que va signar davant de notari les escriptures per desvincular-se d’aquestes dues societats, però continua apareixent-ne com a administradora al registre mercantil. En aquest sentit, va dir que donava temporalment les participacions d’aquestes societats, però que aquesta decisió no afectaria la seva condició d’administradora. Ho denunciava l’ex-director general d’Habitatge, Eduardo Robsy, a les xarxes socials: “La donació temporal és una institució jurídica tan innovadora que no existeix com a tal. Hi ha donacions temporals d’usdefruit, però no de propietat.” També adverteix que qui hagués acceptat les participacions també hauria de ser advocat i que, en conseqüència, havia de saber que s’havia de canviar l’administrador i registrar-ho.
Venda de la Fortalesa via paradís fiscal
Les darreres informacions també han vinculat directament Vidal amb els paradisos fiscals. Segons que detallava el Diario de Mallorca, la consellera va gestionar el 2022 –per tant, abans d’accedir al càrrec– la venda de la milionària finca de la Fortalesa, a Pollença, per mitjà d’una societat vinculada a paradisos fiscals. En concret, havia estat apoderada de Beadel Pollentia, amb un capital de 25 milions d’euros i que és propietat de la societat Beadel Limited, un hòlding amb seu fiscal a Malta i assenyalada d’ençà del 2017 als “Paradise papers”.
Vidal sembla haver admès que va participar en l’operació de la compravenda, atès que el seu equip jurídic va intervenir-hi. A la pregunta d’aquest mateix mitjà sobre si sabia que la propietat de la Fortalesa era d’aquest fons deslocalitzat, va esquivar la resposta del sí o no i va dir que l’única relació que hi havia era que treballava com a advocada i li van donar poders per als plets.
