Marta Rovira recorda el ple del 6 de setembre: ‘Els espantava el debat de fons’

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va tenir un paper destacat en el ple d’ara fa un any en què es va aprovar la llei del referèndum, que va dotar de marc legal l’1-O. Avui Rovira, ara exiliada a Suïssa per la repressió de l’estat espanyol contra els dirigents independentistes, ho ha recordat amb un escrit que ha publicat al seu compte de Twitter.

Avui fa un any que vaig aixecar el dit al Parlament per demanar la paraula, i proposar, com preveu el Reglament, i d’acord amb el mandat democràtic, que es debatés la Llei del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya

— Marta Rovira Vergés🎗 (@martarovira) September 6, 2018

Ho ha relatat així:

‘Avui fa un any que vaig aixecar el dit al parlament per a demanar la paraula, i proposar, com preveu el reglament, i d’acord amb el mandat democràtic, que es debatés la Llei del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. La presidenta, la Carme Forcadell, avui a la presó per això, va donar-me la paraula, com la va donar a la resta dels grups. Vam debatre tant com va ser demanat, i finalment, la majoria del parlament va decidir, votant, que es fes el debat sobre la llei del referèndum.

La presidenta va vetllar perquè tothom tingués els seus drets d’oposició sobre el procediment parlamentari, exercits durant hores de reunions i recusacions, i finalment va donar lloc al que és normal en un parlament democràtic: el debat polític de fons amb totes les garanties. L’oposició al Parlament representava a l’estat demofòbic. No tenien dubtes sobre el procediment parlamentari. Els espantava el debat de fons. Els espanta la democràcia directa. Els referèndums. Els espanta que la gent prengui les seves pròpies decisions polítiques. També els espanta el debat de fons sobre el dret a l’autodeterminació. Un dret col·lectiu inherent a Catalunya, inalienable, irrevocable, que no prescriu. Un dret que Catalunya va manifestar al Parlament després de la seva restitució i del pacte constitucional, l’any 1989.

La ciutadanaia de Catalunya ha de poder decidir democràticament. Fer un referèndum com l’1 d’Octubre no és un delicte. Fer un referèndum, en els països democràtics, és la solució política i de progrés social.»