09.11.2018 - 10:16
|
Actualització: 09.11.2018 - 11:15
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha trencat un silenci de vuit mesos. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que havia preferit treballar de manera discreta per ‘entendre a tothom’ i evitar noves tensions dins l’independentisme. ‘Vull guanyar i que el país camini endavant. Ens hem d’entendre, hem de tornar a consensuar. No podem oblidar que la nostra causa és l’exercici del dret d’autodeterminació’, ha dit.
Rovira no donarà la seva versió dels fets d’octubre: ‘Tot allò que pugui explicar pot complicar la vida dels presos i fer més efectiva la repressió. No hi tinc gens d’interès.’ Ha demanat de no contraposar l’exili amb la presó perquè són les dues cares d’una mateixa moneda, la repressió de l’estat espanyol.
Sobre una possible sentència condemnatòria del Suprem, Rovira ha dit: ‘No esperarem que Estrasburg ens doni la raó, perquè la raó ja la tenim ara. El nostre país no acceptarà una sentència condemnatòria. La gent no es quedarà al sofà de casa.’ Creu que una condemna desestabilitzarà el país i ha pronostica grans mobilitzacions.
Quant al diàleg amb el govern espanyol, ha recordat que l’advocacia de l’estat acusa per sedició i que ara mateix ningú no escolta les demandes d’un referèndum pactat. ‘El rostre que ve serà el de la judicialització’, ha afegit. Sobre la manca d’interès de l’estat a pactar una consulta, ha dit que ella és incapaç de ‘renunciar a cap via, tampoc a la desobediència civil, però sempre pacíficament’. Per això, diu, un punt clau de l’exili és internacionalitzar la causa i aconseguir un ‘aval internacional’ que forci l’estat espanyol a negociar.
Així mateix, ha demanat a Pedro Sánchez i al PSOE que no facin xantatge amb el pressupost espanyol. Ha acusat el president espanyol de fer passar el partidisme davant les polítiques socials. ‘Em demano quantes partides pressupostàries val la meva llibertat’, li ha etzibat.
Crida a la unitat i eleccions europees
Rovira també ha fet una crida a la unitat estratègica i d’acció de l’independentisme: ‘Si el moviment s’esquerda ens serà impossible ser més.’ Tanmateix, segons ella la unitat no significa llista unitària. ‘Ens hem d’entendre i explorar nous espais, perquè som a mitja partida i hem de guanyar’, ha afegit.
Sobre les eleccions europees, en què ERC presentarà Oriol Junqueras com a cap de llista, Rovira ha dit que no s’integrarà a la candidatura com a número dos. ‘Em recorda el 2009, quan l’Oriol em va demanar de formar tàndem electoral amb ell. Tinc molt bon record d’aquella època, però no m’hi presentaré’, ha dit.
L’exili
Rovira ha explicat que va decidir d’exiliar-se a Suïssa en poques hores, perquè el jutge Pablo Llarena l’havia citada al Suprem espanyol en ple debat d’investidura de Jordi Turull, actualment empresonat. ‘Era una venjança política i per aquí no hi volia passar. No volia que la meva família fos objecte d’aquesta salvatjada’, ha dit.
Rovira va comunicar la decisió primer a Oriol Junqueras, qui li va donar suport i li va dir: ‘Ja hi ha prou gent a la presó, Marta.’ Després ho va dir als companys de partit i la resta de diputats citats al Suprem. ‘En aquell moment tothom va prendre les decisions que va considerar oportunes, perquè hi ha un component molt personal, i s’ha de respectar’, ha afegit.
També ha dit per què va triar Ginebra com a refugi: ‘És seu de les Nacions Unides i amb milers d’organitzacions internacionals que treballen amb els drets humans. Aquí hi ha molta feina a fer.’
Diu que li ha costat recuperar l’estabilitat emocional i familiar, i que això ha influït també en el seu silenci. També ha explicat que manté una relació ‘molt estreta i personal’ amb Anna Gabriel, ex-diputada de la CUP, també exiliada a Ginebra, i que manté contacte amb el president Carles Puigdemont: ‘Al principi era més tímid, però últimament l’hem tingut amb més intensitat.’
Sobre el Consell per la República, ha dit: ‘En aquests primers mesos que torno a estar en actiu em vull dedicar a treballar com a secretària general d’ERC, col·laborant evidentment amb el Consell per la República en l’àrea d’internacionalització, que és imprescindible que treballem plegats.’ I ha afegit: ‘El futur de la nostra causa depèn d’aconseguir explicar-nos millor, que ens entenguin, i aconseguir un cert reconeixement. És el que trobo que ens falta respecte del mandat de l’1-O.’
