Marta Rovira: ‘L’associacionisme pot ser més proactiu amb els nouvinguts’

Conversem amb la doctora en sociologia i professora de la UAB, Marta Rovira Martínez, co-autora amb el sociòleg Enric Saurí de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, que el proper dimarts 15 de setembre, d’11 a 14h, es presentarà a la Filmoteca de Catalunya (plaça de Salvador Seguí, 1, Barcelona). L’acte, gratuït i pel qual es pot reservar assistència, fent clic aquí, també servirà per reflexionar en una taula rodona amb persones de l’àmbit de la cultura, les entitats i l’administració sobre quins mecanismes es podrien posar en pràctica per millorar la interrelació entre les persones d’origen immigrant i les entitats de cultura popular.

L’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català ha estat premiat la 1a Beca de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, i recentment ha estat publicat íntegrament en el número 10 de la revista de pensament associatiu Canemàs.

Quina ha estat la proposta de l’anàlisi?

Hem treballat per esbrinar si hi ha un procés d’obertura de les entitats de l’associacionisme cultural cap als nouvinguts. És evident que s’ha fet un esforç en temes de llengua, però volíem veure com s’estava treballant la inclusió a les entitats de cultura popular.

Quin ha estat el resultat?

Queda molta feina per fer. Comparant-ho amb d’altres àrees d’intervenció com per exemple les polítiques locals d’integració, el discurs encara és bastant diferent i encara s’ha de fer feina. Li falta discurs. També s’ha de dir que no tots els sectors culturals tenen la mateixa incidència. Per exemple en el cas del món casteller hi ha hagut una campanya explícita en aquest sentit… S’ha de reconèixer però, que hi ha limitacions organitzatives. Les entitats amb més volum de socis tenen més capacitat per destinar-hi temps i recursos a aquestes tasques, tot desenvolupant polítiques d’acollida.

Com valores, en els casos que s’han dut a terme, aquestes accions?

Diria que hi ha molta espontaneïtat encara. De fet és lògic, ja que estem parlant de l’associacionisme, un moviment que no és institucional, que depèn de la voluntat de la gent i del temps que hi dedica… Però amb comparació amb les polítiques de caire més social destinades a la immigració o a la incorporació dels immigrants a la normalitat de la vida del país, a l’associacionisme li falta aquesta capacitat per ser proactiu.

Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.