Marta Rovira i els exiliats del Tsunami Democràtic tornen avui a Catalunya

Els exiliats per la causa del Tsunami Democràtic ja tornen cap a Catalunya i és previst que hi arribin aquest matí. La secretària general d’ERC, Marta Rovira; el diputat d’ERC Ruben Wagensberg; el periodista de la Directa Jesús Rodríguez; l’activista Josep Campmajó; i el vice-president d’Òmnium, Oleguer Serra, ja han deixat Suïssa. Rovira ha estat gairebé set anys a l’exili i la resta s’hi van afegir el novembre del 2023, després d’haver obert el magistrat de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón una investigació contra ells per terrorisme. Tots cinc es retrobaran a Cantallops (Alt Empordà), a les nou, en un acte unitari del retorn de l’exili, on hi haurà Marta Molina (ERC), també investigada.

Després de l’acte a Cantallops, continuaran el viatge. Òmnium Cultural ha convocat un gran acte de rebuda ciutadana a les 13.00, a les portes de la seva seu a Barcelona; Jesús Rodríguez tindrà un acte de rebuda a les 18.00 al barri de Sants; i a les 20.00 a Girona es farà una benvinguda a Josep Campmajó.

Per una altra banda, Rovira té previst d’assistir a la reunió de l’executiva d’ERC de les 15.00 al carrer de Calàbria, que tractarà del cas dels cartells contra els germans Maragall, i també al Consell Nacional del partit de les 18.00.

Ara, doncs, solament quedaran tres exiliats del procés: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tots afronten encara el cas obert pel Primer d’Octubre al Suprem, instruït pel magistrat Pablo Llarena, que ha denegat l’amnistia del delicte de malversació; el president Puigdemont també es troba inclòs en l’operació Vólkhov, la suposada trama russa, que ara com ara tampoc no ha estat objecte de l’amnistia.

La investigació del Tsunami que implica més exili

Marta Rovira es va exiliar el març del 2018, després d’haver estat investigada pel delicte de rebel·lió i haver estat citada pel magistrat Llarena per a revisar la condició de llibertat provisional. Rovira no es va presentar al Tribunal Suprem espanyol, tot al·legant que no tenia garanties judicials suficients i es va exiliar a Suïssa.

El mateix dia, Llarena activava una demanda d’extradició contra Rovira, que s’afegien a les de Puigdemont, Comín, Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Tanmateix, el juliol del 2018, arran de la negativa d’Alemanya de lliurar Puigdemont per rebel·lió, el magistrat va retirar totes les ordres de detenció europees.

El gener del 2023 va entrar en vigor un nou codi penal que eliminava el delicte de sedició, fet que deixava Rovira solament investigada per desobediència, que no implica presó, però pocs dies més tard algunes informacions periodístiques indicaven que l’Audiència espanyola la relacionava amb el Tsunami Democràtic, el moviment nascut en protesta per la sentència contra el procés.

El novembre passat, el mateix tribunal va decidir d’investigar per aquest motiu Puigdemont,  Rovira i deu persones més: el qui era secretari quart de la mesa del parlament, Ruben Wagensberg, d’ERC, juntament amb Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. Els fets es podrien qualificar de manera indiciària, va indicar el jutge, com de terrorisme.

Wagensberg va anunciar el 31 de gener que se n’havia anat a Suïssa per assessorar-se contra les maniobres judicials. I, tal com es va saber el mes d’abril, alguns dels altres implicats en la causa també se’n van anar a Suïssa arran de la investigació. És el cas d’Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó.

Amb la llei d’amnistia ja en vigor, García-Castellón havia donat deu dies a les parts per pronunciar-se sobre si s’hi podien acollir, però aquest dilluns es va trobar obligat a arxivar la causa, perquè l’Audiència espanyola declarà invàlides les seves diligències a partir del juliol del 2021, per no haver decretat a temps una pròrroga de les investigacions. La magistrada del Suprem que s’havia quedat la causa en el cas de Puigdemont i Wagensberg –pel fet de ser aforats–, Susana Polo, també va arxivar-la l’endemà.

Els obstacles de Puigdemont, Comín i Puig

Marta Rovira i Ruben Wagensberg, a més dels altres exiliats per aquest cas –Josep Campmajó, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez– ja no afronten els càrrecs de terrorisme. Tanmateix, Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín continuen investigats per la causa del Suprem pel Primer d’Octubre. El tribunal va amnistiar la desobediència pel referèndum, però no la malversació, i va decidir de preguntar al TC si és amnistiable.

A més, a Puigdemont també l’afecta l’operació Vólkhov, la suposada trama russa del procés. El magistrat del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, investiga una possible traïció i malversació per aquest cas, i dimarts va tancar la porta a una amnistia. A més, va sol·licitar al Suprem que assumís la causa perquè dos dels investigats són aforats, Puigdemont i Francesc de Dalmases, diputat de JxCat al parlament.