Puigdemont i Rovira, encausats per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic

En plena recta final de la negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez, amb l’amnistia damunt la taula, el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha decidit d’encausar per un possible delicte de terrorisme el president Carles Puigdemont en la causa del Tsunami Democràtic. El jutge li atribueix responsabilitats de coordinació en les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem del 2019 organitzades pel Tsunami. A més, ha inclòs com a investigada també en la causa la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Els nou investigats restants són Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; Marta Molina, professora i delegada de l’Intersindical-CSC; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní; l’ex-directiu d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio.

García-Castellón ha pres la decisió tres dies després d’haver-se fet públic un informe de la Guàrdia Civil espanyola que assenyalava Rovira com a coordinadora del moviment del Tsunami Democràtic.

García-Castellón diu en la resolució que cal prendre declaració a Puigdemont, perquè considera que va participar en unes reunions a Ginebra el 29 i el 31 d’agost de 2019, “en què s’hauria pogut planificar l’actuació del Tsunami Democràtic”. Fa aquesta afirmació arran de la informació obtinguda per la Guàrdia Civil del telèfon que van prendre a Josep Lluís Alay, en què, sempre segons el jutge, Puigdemont parlava d’un grup de coordinació de la campanya del Tsunami en què les decisions i els dubtes es consultaven al president. 

Com que Puigdemont és eurodiputat, el jutge diu que “pot comparèixer voluntàriament” davant el tribunal o, si no, presentar un suplicatori al Parlament Europeu.

L’informe de la Guàrdia Civil també apuntava a Ruben Wagnesberg, diputat d’ERC i secretari de la mesa del parlament, però García-Castellón no l’ha inclòs en la llista d’investigats. Com que és diputat està aforat i, per tant, caldria demanar a la sala segona del tribunal que l’investigui. Tot i això, diu que, ara com ara, no és procedent demanar-ho, i diu que caldrà esperar per veure quina participació podria haver tingut en l’organització del Tsunami Democràtic. Tot i això, com a Puigdemont, li ofereix de comparèixer voluntàriament per a declarar.

El paper de Marta Rovira

En l’informe de la Guàrdia Civil espanyola, els agents identifiquen Rovira amb l’usuari “Matagalls”, que apareix en unes quantes converses telefòniques, i conclouen que va participar en el reclutament de gent i que exercia d’enllaç entre el Tsunami i més entitats. Fonts jurídiques han explicat que García-Castellón sostenia que “amb molta probabilitat” la usuària de l’aplicació de missatgeria xifrada Threema que actuava sota el pseudònim de “Matagalls” era Rovira.

Aquesta causa que investiga García-Castellón feia mesos que era pendent de l’informe de la Guàrdia Civil i pot ser susceptible d’emmarcar-se en una futura llei d’amnistia. A final d’octubre, el jutge va acceptar que s’hi personessin Vox i l’organització d’ultradreta Dignidad y Justicia, i d’aquesta manera es va assegurar que es mantingués l’acusació de terrorisme.

Otegi i Vilalta, citats com a testimoni

El jutge García-Castellón també ha citat com a testimonis el coordinador general d’EH-Bildu, Arnaldo Otegi, i la portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta.  La interlocutòria judicial diu que a l’agenda d’Alay hi figurava una reunió prèvia a Ginebra amb “MR i AO”, que identifiquen com a Marta Rovira i Arnaldo Otegi, per això el citen per a demanar-li tot el que pugui saber sobre la planificació i aparició del Tsunami Democràtic.

A Vilalta, en canvi, la citen perquè va dir a la premsa que a la cimera de Ginebra els partits independentistes no van concretar una estratègia comuna, però sí que van posar-se d’acord en el suport al Tsunami Democràtic. Vilalta va dir que la iniciativa venia de la societat civil i no dels partits, però que sí que tenien coneixement de la plataforma abans que es posés en marxa.