Marta Rovira: ‘Els acords van sortint’

La negociació entre Junts pel Sí i la CUP és complexa, i el punt de partida dels uns i dels altres és força allunyat. Ho admet la portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira, que en aquesta entrevista es declara confiada que hi haurà un acord sobre qui ha de ser el president de la Generalitat, perquè ‘hi ha un punt de trobada’. Dóna molt valor a la declaració pactada d’inici del procés cap a la independència, que es votarà o bé divendres vinent o bé el dilluns 9 de novembre al matí, el mateix dia del ple d’investidura. El temps corre i la negociació és oberta, constant, diu Rovira, i amb la participació també d’Artur Mas. ‘Intentem que hi hagi un acord a tots els efectes, perquè això que tenim damunt la taula és històric’, declara.

—Quan es votarà al parlament la declaració d’inici del procés d’independència?
—Tots volem que sigui abans del ple d’investidura del dia 9 de novembre. Potser seria òptim a final de la setmana que ve, però si per respectar tota la tramitació, per guanyar més temps per a esmenes, ha de ser el dilluns dia 9 al matí, també és una possibilitat. I a la tarda es faria el ple d’investidura.

—Per què ha de ser abans del ple d’investidura?
—Perquè ens sembla que quan s’investeixi un president, el president ha de poder dir que assumeix el mandat de les urnes i que el parlament ja l’ha constatat. L’objectiu és que la majoria de diputats constatin que tenim un mandat majoritari per a fer la independència. I està molt bé que el president que s’hagi d’investir assumeixi el mandat, perquè el govern sigui de transició nacional i faciliti el procés constituent.

—I el candidat a presidir la Generalitat que s’investirà el dilluns dia 9 serà Artur Mas?
—De moment cadascú manté els seus compromisos electorals damunt la taula. Tenim el president Mas com a proposta. Anem negociant, la negociació és oberta, sobretot per a arribar a més acords, que són un pla de xoc social i decidir com ha de ser el procés constituent.

—Diuen que dilluns hi va haver una reunió d’Artur Mas amb Anna Gabriel i Benet Salellas, en què també hi éreu vós i Raül Romeva. És així?
—Hi ha unes deu reunions cada dia.

—Però en aquesta hi havia també el president…
—I en moltes reunions hi ha el president Mas, en moltes. I hi ha moltes reunions que es convoquen per al cap de mitja hora. No confirmarem ni negarem que hi hagi hagut una reunió o una altra. Hi ha moltes reunions, és una conversa permanent. I la discreció és la clau de l’èxit. He de ser discreta.

—En la qüestió de la presidència les posicions són allunyades. En què pot cedir Junts pel Sí perquè l’acord sigui possible?
—Tot i que estic convençuda que l’acord hi serà, ara encara no hi és. No puc avançar esdeveniments. Aquí s’ha establert un diàleg, i hi ha molts grups de treball, de diàleg i negociació. I això ens ha de portar a una negociació final, a un gran acord. Com que encara no hi hem arribat no ho puc avançar, però estic convençudíssima que l’acord hi serà. Intentem que hi hagi un acord a tots els efectes, perquè això que tenim damunt la taula és històric. Hi ha un acord en les línies mestres del full de ruta i els passos que hem de fer per exercir el mandat. Entenc que arribarem a un acord, però avui no et puc dir quin és.

—La CUP va apuntar algunes idees, com ara la presidència coral, al començament de la negociació. Caldran fórmules diferents d’organització del govern per a trobar l’acord?
—Només puc dir que ho estudiem tot, que tot s’ha posat damunt la taula i tot s’ha argumentat més o menys. És evident que els grups de treball s’han centrat en els primers passos. Abans de parlar dels últims passos al parlament havíem de fer uns passos previs, com ara la declaració d’inici del procés. I s’han de posar en relleu. I és molt difícil de dir en quina mesura pot cedir l’una part i l’altra de la negociació, perquè encara no s’ha acabat.

—Però sembla que l’esquema actual d’un president i un consell executiu no pot servir si els uns i els altres voleu acostar posicions sobre la presidència.
—En els grups de treball hi ha moltíssima voluntat d’entesa, per totes les parts. I ja es veu que en els acords hi ha l’empremta de tots. I els acords són difícils, perquè els uns i els altres vénen de posicions segurament molt oposades, des de l’esquerra radical a posicions de centre-dreta. I hem d’anar configurant el camí del mig. Els acords costen, per la gran diferència de posicions, però van sortint. Es veu la varietat de l’independentisme.

—La gent es fa moltes preguntes que ara no responeu, i veu que la negociació s’allarga, i potser s’escampa una sensació de desencís després del 27-S.
—Tenim una majoria d’escons a favor de la independència, i sempre havíem dit que d’aquesta manera començaríem a exercir el procés cap a la independència. És complexa, la negociació, però el punt de trobada hi és. Crec que la proposta de resolució, que en el primer punt exposa quina anàlisi fem del resultat i quin és l’espai compartit d’aquesta anàlisi per tirar endavant, és molt important.

—Esteu disposats a entomar totes les conseqüències de l’ofensiva de l’estat espanyol per a aturar el procés?
—Som conscients que tenim un mandat democràtic sobre la taula que encara ningú no ha discutit, ni impugnat ni suspès. No ho poden fer. Hem complert el marc de legalitat i hem obtingut un mandat democràtic i legítim. Què hi faran? Sabien de què anava la història i saben que ens vam presentar amb un programa que s’ha convertit en un mandat.

—I ara no s’aturaran pas i ho voldran impedir.
—Es dedicaran a impugnar, a suspendre, a criticar… I nosaltres construirem i farem actes de sobirania.

—No ho faran fàcil, perquè ja han preparat les reformes legals i estudien la suspensió de l’autonomia. Contra això, què?
—Nosaltres no podem parar. Tenim un mandat democràtic i legal. I no entrarem a discutir sobre recursos i impugnacions al Tribunal Constitucional. No les discutirem jurídicament, no farem recursos ni interpretarem sentències ni resolucions, no ens volem entretenir en aquesta guerra jurídica i judicial, perquè això que tenim passa per sobre. I continuarem caminant. El que hem de fer perquè no ens entretinguin és anar per feina, com mirem de fer, en els terminis previstos, en aquests divuit mesos. I no tenir debats estèrils. Ens hem de posar d’acord en una llei de procés constituent, i de la hisenda pública. Ells ens estiraran i nosaltres caminarem, fent actes de sobirania.

—En Joan Tardà deia ahir: ‘O guanyem, o anem a la Model.’
—[Riu] Guanyarem. [Torna a riure.]

—Però les inhabilitacions i els atacs podrien arribar a uns altres nivells de l’administració i afectar funcionaris.
—Veiem molt clar que la responsabilitat d’aquest camí ha de recaure sobre aquella gent que hem decidit de fer un pas endavant i d’estar al capdavant de les institucions des d’un grup parlamentari, des d’un escó d’un diputat, fins als càrrecs públics. Ho veiem claríssim. I som els primers que volem assumir aquesta responsabilitat. Són responsabilitats polítiques.

—Per això el govern espanyol ha anat preparant la maquinària legal i jurídica per a impedir-ho.
—I ja sabíem que això passaria. I teníem previst d’avançar i avançar. Això hem de fer.

—Des de quan compromet en la desobediència la declaració d’inici del procés que vau acordar amb la CUP?
—Diu que tot allò que fa referència a aquest mandat democràtic no quedarà supeditat a les impugnacions, polítiques i suspensions judicials que puguin venir. A partir del 27-S tenim el mandat democràtic per a construir la nostra legalitat, i anar fent actes de sobirania que obeeixin a aquest mandat democràtic.

—El decret de pobresa energètica, suspès pel TC, és anterior al 27-S.
—Hem de veure què vol dir desobediència. Hem de parlar del marc legal i la via que trobem per a fer allò que volem fer. El decret de pobresa energètica el vam presentar al parlament, el govern el va aprovar, el van impugnar, el van suspendre, el vam agafar, el vam posar dins el codi de consum, el van impugnar, el van suspendre… Doncs ara haurem de trobar una altra via per tornar a aprovar si cal aquest decret de pobresa energètica. I mentrestant vol dir que no fem res? No, cerquem la via legal. I per la via de l’administració trobem els instruments que permeten d’ajudar la gent que més pateix i que pateix els talls de subministrament, i crear un fons a l’administració per poder-los ajudar… I en depenen més variables, que són les empreses de subministrament. A això hi posem una etiqueta? Preferim parlar d’actes de sobirania.

—Dimecres la CUP deia que desobediència, o acte de sobirania, hauria estat que els mossos no fessin cas de l’ordre de l’Audiència espanyola per a anar a detenir els anarquistes.
—Que la CUP expliqui com entén què va passar i nosaltres ho explicarem des del nostre punt de vista. I ja està. No faré valoracions de què diu la CUP. Amb la CUP construïm el camí per a avançar i complir el mandat democràtic. I això no significa que guanyi una posició o una altra.

—Dieu que voleu obrir la declaració a més grups, però Catalunya Sí que es Pot diu que és paper mullat.
—Si ells ens posen sobre la taula unes cartes que ens diuen que encara confien que hi pot haver una majoria al congrés o al govern de l’estat perquè es modifiqui una llei orgànica de referèndums perquè ens puguin reconèixer un referèndum d’autodeterminació, doncs els haurem d’acompanyar en el camí fins que s’adonin que no és possible. Per nosaltres és un repte.

—La base social que té ara l’independentisme…
—És suficient.

—Per dur a terme tot el que preveu la declaració d’inici del procés?
—Clarament. Oi que podrem prendre les decisions al parlament que permetin d’aplicar el full de ruta? Sí. Perquè tenim majoria. És majoritari, és suficient.

—Hi ha la meitat dels vots que no són clarament a favor de la independència.
—Oi que tenim unes regles del joc democràtic? Són les mínimes que es poden respectar. Diuen que tots els programes electorals que es presenten a les eleccions i resultin majoritaris es poden aplicar. Tenim el programa electoral de Junts pel Sí més el de la CUP, clarament independentistes, que resulta que sumen una majoria absoluta al parlament, i a sobre ens posem d’acord amb quins són els primers passos que hem de fer. I la proposta de resolució ja apunta què farem aquests mesos vinents: una proposta de llei d’hisenda pública, de seguretat social.. i les que vindran després.

—Però seria convenient d’eixamplar la majoria social per la independència.
—Sempre. No deixarem mai de fer-ho. És positiu que cada vegada hi hagi més gent al nostre país que pensi que això que fem no és un cop d’estat, ni és frontisme, ni és un caprici identitari, sinó que és per necessitat. Oi que hi ha gent que encara té esperança que canviï l’estat o que canviïn els polítics de l’estat perquè l’estat sigui diferent? Doncs el nostre repte és convèncer aquesta gent que no se’n sortiran. Ja ho hem provat durant trenta anys. És clar que volem guanyar nous independentistes, però no perquè no hàgim guanyat, sinó perquè és la nostra feina: generar cada vegada més consens sobre la independència. La nostra feina és que tothom entengui que treballem per a tothom.

—Penseu que Catalunya Sí que es Pot es podria afegir al full de ruta després del 20-D?
—És possible que hi hagi qui vulgui donar oportunitat a les eleccions espanyoles i que les plantegi com un punt d’inflexió que faran que canviï tant el mapa polític del govern espanyol que no faci falta fer la independència. Però jo no m’ho crec. Queden pocs dies perquè vegem quin és el resultat de les eleccions espanyoles. I després què? Continuarem argumentant i convencent tothom que l’única opció que queda és la que tenim a les nostres mans. El repte és anar a convèncer no només Catalunya Sí que es Pot, sinó anar molt més enllà, i hi tinc fe perquè és el que ha passat aquests últims anys.

—Imaginem que el 20-D sí que hi ha un canvi substancial a Espanya. I que acabem oferint un referèndum a Catalunya.
—El dia que algú proposi un referèndum sobre Catalunya, que vingui i que ens el posi damunt la taula.

—I si fos així?
—Aleshores ja opinarem, però de moment això no passa. I dubto que passi.

—Pablo Iglesias ara és més clar quan diu que els catalans hauríem de poder votar en un referèndum vinculant sobre la independència.
—Doncs que guanyi les eleccions espanyoles, que sigui president del govern i que faci la proposta i ens la posi damunt la taula. Mentrestant nosaltres tenim un mandat legal que ens legitima des del 27-S a complir el programa electoral.

—No pararíeu i estudiaríeu la proposta.
—No. Si algú té cap alternativa de referèndum polític vinculant sobre la independència de Catalunya que vingui i el posi damunt la taula. Però no la tenim. I mentrestant tenim el deure de respondre a un mandat que vam rebre; tenim un contracte democràtic amb els ciutadans. I ens centrem en això.

—És factible de tenir en divuit mesos una hisenda pròpia i una seguretat social per a proclamar la república? No és tot molt verd?
—Pel que fa al marc legislatiu hi haurà prou temps. Una estructura d’estat necessita tota la infrastructura de govern i el marc normatiu. Per tramitar el marc normatiu i que hi hagi una llei d’hisenda pública, de seguretat social, moltes lleis, n’hi ha prou. I això ho fonamentem en els treballs que ha fet el CATN.

—Però disposar de tota l’estructura necessària per a tenir una hisenda pròpia…?
—És possible. No per a tenir-la del tot acabada, però perquè entri en funcionament una hisenda pública no cal que cobreixi totes les funcions que ha de tenir una hisenda pública del principi al final, ni que tingui tots els treballadors. Hi ha d’haver una primera fase, que és la de recaptació, d’informació, absolutament necessària; a aquesta hi podem arribar. I una fase d’inspecció per a garantir que no hi hagi evasió ni frau fiscal, i  també és possible garantir-la. Tenint en compte els treballs i els informes de què disposem, creiem que és absolutament possible. Per això arribem a l’acord a què arribem, que no diu que en divuit mesos hi hagi la hisenda pública, sinó que hi haurà eleccions constituents. I per tant això pressuposa que la hisenda sigui acabada abans, molt abans. Abans dels divuit mesos hem de proclamar la independència, i l’endemà hauran d’entrar en funcionament.

—Però activar aquestes estructures val diners, i la Generalitat té uns grans problemes de finançament.
—Hi ha moltes vies alternatives per a finançar aquestes estructures d’estat.

—Que no coneixem?
—Jo no hi entraré, en això.

—Algú t’ha de donar un crèdit.
—Hi ha vies alternatives de finançament. La hisenda pública ja ha abordat una primera fase. No tindrem una hisenda pública com la d’un estat, és a dir, no la tindrem acabada des del primer dia ni la tindrem pagada al comptat el primer dia. Això ja ho sabem. Hi ha sistemes de finançament per a dur a terme aquestes estructures d’estat. Hi són, propis i alternatius, i també hi ha una definició de les estructures d’estat dels experts sobre la taula que permet un desenvolupament de la hisenda per fases. L’endemà de la proclamació de la independència entraran en vigor unes fases de la hisenda pública, que a mesura que passin els mesos i els anys podrem anar perfeccionant fins arribar a tenir una hisenda pública com la que somiem.

—Quines són aquestes fórmules alternatives de finançament?
—Són fórmules de crèdit, de pagaments ajornats, de finançament propi alternatiu. El dia que proclamem la independència ni tindrem una hisenda pública amb quatre mil treballadors ni tindrem una hisenda pública pagada fins al final. No estava tranquil·la amb aquestes estructures d’estat fins que un grup d’experts amb una persona que els dirigeix al capdavant no em va dir que això era possible entenent que partíem d’uns departaments autonòmics per convertir-los en uns departaments d’estat; que era possible, que havien identificat tots els passos que feien falta i que era possible perquè hi havia un informe econòmic i financer al darrere. Tinc l’absoluta certesa que qui ho ha preparat ho ha fet a consciència, i que és viable.