Rovira diu a Sánchez que la investidura d’Illa és a les seves mans: ha d’acceptar el finançament singular

Esquerra Republicana ha fet el primer consell nacional d’ençà de la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit, que ha de servir per a posar els fonaments de les negociacions per a la investidura del nou president de la Generalitat. Ha servit per aprovar el reglament per a consultar la militància en cas d’un acord d’investidura. Una votació que serà majoritàriament telemàtica però que també permetrà punts de votació presencial. Sense Junqueras, qui assumeix les funcions de la presidència com a màxima responsable del partit és Marta Rovira, secretària general, que ha fet un primer discurs als militants en què ha avisat que els resultats electorals del parlament obrien un nou cicle polític i que ERC s’hi havia de ressituar.

Però el primer envit són les negociacions per a la investidura, que en principi s’ha de fer el 25 de juny, tot i que no és clar que s’hi acabi designant cap candidat. Rovira ha dit que aquesta setmana començarien les negociacions de veritat, i ha confirmat que tenien a l’agenda reunions tant amb el PSC com amb Junts, però també amb sectors econòmics i socials. Ha estat contundent amb aquests dos partits i els ha avisats que no podien pretendre que fos ERC qui marqués el ritme, perquè volien escoltar quines propostes de país tenien. També ha endurit la pell i ha dit als militants que havien de poder debatre quina era la millor opció sense cedir a les pressions. “Especialment dedicat a les intoxicacions i les pressions contra ERC: us diem que no tenim pressa. No tenim tota la responsabilitat ni l’assumirem tota. Hi ha dos partits polítics que han tingut més vots que nosaltres, i n’hi ha un, el PSC, que ha guanyat les eleccions i que pot tenir unes altres majories polítiques.”

Tot i que demana de saber les propostes de país dels altres partits, ERC en té una de pròpia que és molt clara: un finançament singular per a Catalunya. Una proposta, doncs, que l’encara més cap als socialistes, que són els qui realment el poden oferir, que no pas cap a Junts. Però no pas cap als socialistes catalans, sinó els espanyols: “El PSC ha de saber que si Pedro Sánchez no mou fitxa en la qüestió del finançament singular serà molt difícil que li donem suport. La clau és més en mans del govern espanyol i Sánchez que no pas en Salvador Illa, probablement.”

Ha defensat el finançament singular català com un primer pas abans del referèndum. “Necessitem la sobirania fiscal”, ha dit; i ho ha justificat per la seva experiència al capdavant del Departament d’Economia durant gran part de la darrera dècada: “Sabem què és patir per arribar a final de mes.” Rovira ha recordat que el dèficit fiscal era de vora 22.000 milions d’euros que cada any sortien dels imposts dels catalans i no tornaven, i que tampoc no demanaven res sense precedents: “Volem un finançament que quedi fora del règim comú, una relació bilateral amb l’estat. Ja existeix al País Basc i Navarra. Volem recaptar tots els impostos i decidir en què gastar-los.”

Alhora, Rovira ha avisat que no acceptarien rebaixes en la proposta, i que no acceptarien “algunes singularitats” en un marc financer que continués essent decidit per l’estat espanyol. “És el mínim exigible, i no ho fem per nosaltres. No és un caprici d’ERC, és el que necessita la ciutadania”, ha dit.

El nou cicle polític

Marta Rovira ha dit que ara ERC havia de començar un procés de reflexió interna, però que continuava tenint ganes de marcar l’agenda política. Ha dit que hi arribaven amb l’orgull i l’estratègia política que havien estat aplicant, però que tocava entomar els factors polítics que explicaven el nou cicle polític que s’obria amb les eleccions del 12 de maig.

De fet, ha definit tres grans etapes d’aquests darrers vint anys en què ERC ha estat determinant. La primera, la que va del 2003 al 2010, amb els dos governs tripartits, “quan ERC facilita l’alternança de govern i construeix un espai progressista i ambiciós nacionalment”. Uns governs que ha recordat que van condicionar a la reforma de l’Estatut d’Autonomia –al qual van acabar demanant el vot en contra.

La segona gran etapa l’ha delimitada del 2012 al 2017, “quan ERC contribueix a la construcció d’un espai sobiranista majoritari i ampli”. Ha atribuït a ERC i els seus militants l’articulació del consens social a favor del referèndum i de les primeres mobilitzacions sobiranistes. “Liderem la reivindicació de la democràcia i del moviment independentista, posant-hi l’urna al centre, que és el que pot generar més consens”, ha dit.

I la tercera etapa, la que va del 2017 a, “probablement”, el 12 de maig d’enguany, quan ERC va aconseguir la presidència de la Generalitat per primera vegada d’ençà dels anys de la República espanyola. Ha reivindicat que durant el 2017 van ser els qui havien tingut “les coses clares” i havien garantit el Primer d’Octubre, però, alhora, els qui havien mirat endavant: “No ens volíem quedar encallats el 2017. Hi ha hagut qui sí que s’hi ha volgut quedar encallat, picant de peus per un mandat del Primer d’Octubre que no ens reconeixia ningú al món.” En aquesta etapa, diu que van picar pedra per aconseguir el reconeixement del conflicte polític, i ha reivindicat: “Ho hem aconseguit.”

“Els resultats van anar arribant a poc a poc. Hem fet pas sabent que des d’un primer moment no podien assumir l’amnistia, i vam aprendre a caminar a poc a poc i anar avançant. El primer que vam aconseguir és la llibertat dels presos polítics, vam continuar eliminant la sedició, i vam continuar fins que vam aconseguir l’amnistia”, ha dit. Però ara diu que es troben amb la contradicció de recollir els fruits del camí, però de perdre els vots. “Hem anat tan ràpids que probablement la gent no ens ha entès o no ens hem sabut explicar prou bé”, ha dit.