Marta Pessarrodona: poetessa, biògrafa, feminista

La poetessa, biògrafa i assagista Marta Pessarrodona ha estat distingida amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga cada any Òmnium Cultural. Amb una veu greu i gruixuda i una actitud d’anar a la seva i d’haver fet la feina, s’ha presentat al costat del vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, amb la fotocòpia de la carta que li va enviar, encara des de Lledoners, el president de l’entitat, Jordi Cuixart, per notificar-li la distinció.

Fa 506 dies que Cuixart és empresonat i Mauri no ha deixat de reclamar-ne la llibertat. I ha respost a Enric Millo (que ha declarat avui en el judici contra el procés), que és clar que Òmnium fa política, política en favor de la llengua i la cultura catalanes i que aquesta feina la fa des de 1961, any de la seva fundació, en plena dictadura franquista.

Per la seva banda, Marta Pessarrodona ha dit que per a ella la carta de Cuixart era tan valuosa que no la volia treure de casa per por de malmetre-la: ‘És molt anormal el moment que vivim, això de rebre una carta des de la presó… És molt injust. I penses que podries ser tu qui fes més d’un any que és allà dins.’

Les lletres d’Òmnium plenes de llums, com si es tractés d’un anunci de cabaret, emmarcaven Pessarrodona que, amb molt bon humor, reclamava Liza Minnelli per cantar la cançó de ‘Cabaret’ i arrodonir la festa. Potser la gent d’Òmnium en prendrà nota i li regalarà alguna proposta semblant el 3 de juny, al Palau de la Música, quan es farà l’acte de lliurament del guardó.

Poetessa, biògrafa i feminista

Marta Pessarrodona ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la trajectòria intel·lectual feta, que ja compta cinquanta anys, en la qual ha conreat una gran part de gèneres literaris, tret de la novel·la. En primer terme, ha estat destacada com a poetessa. La poesia ha constituït la seva obra literària de creació.

Lluïsa Julià, membre del jurat (juntament amb Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Maria Rosa Llobet, Isidor Marí, Joan Mas i Vives i Anna Sallés) ha estat l’encarregada de glossar la figura de Marta Pessarrodona i ha recordat una frase de l’autora: ‘Concebo la poesia com un exercici de la ment.’ I ha parlat de la seva poesia, que té una veu inconfusible i que és discursiva, especulativa, densa, de l’experiència humana, amb poemaris com Setembre 30 (1969), Vida privada (1971), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981). I també Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de Poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), Poemes 1969-2007. Antologia (2007) i Animals i plantes (2010).

Pessarrodona també ha estat reconeguda pels seus estudis literaris i obres biogràfiques, sobretot d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com ara Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català (Caterina Albert) i altres retrats, com els continguts en el volum Donasses. I en tercer terme, el jurat del premi ha destacat també el diàleg constant que Pessarrodona ha establert entre la poesia i la literatura catalana amb les literatures europees, sobretot l’anglosaxona, per mitjà del seu vessant de traductora, via Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury.

En tot l’acte no s’ha mencionat la paraula ‘feminista’, tot i que la seva obra poètica i de no-ficció conté un compromís feminista clar, però ha planat en molts moments. Per exemple, quan li han demanat què li semblava que, en cinquanta-una edicions del premi, només s’hagués reconegut sis autores (Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria-Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i ella). Pessarrodona ha recordat que es va queixar d’aquest dèficit a les pàgines del setmanari El Temps i que li va respondre Albert Manent, que en aquell moment era jurat. També ha explicat que una vegada va agafar el nomenclàtor dels carrers de Barcelona i va comptar els carrers que portaven noms de dones. ‘El resultat va ser deplorable. I tampoc ens plantegen que l’aeroport del Prat porti un nom de dona. Jo no tinc pas res en contra de Josep Tarradellas, però m’agrada més Màlaga, que ha batejat l’estació de l’AVE amb el nom de Maria Zambrano.’

‘Lost generation’

En les paraules que ha adreçat a la premsa, Pessarrodona ha estat desordenada, anant d’una cosa a una altra, però d’entrada, citant el poeta Gotthold Lessing, ha dit: ‘Els honors sempre ens exigeixen modèstia.’ I després ha tingut un record pels seus pares, als quals ha dit que els ho devia tot. I ha recordat que Maria Aurèlia Capmany deia que només havia conegut dues dones que parlessin bé dels seus pares. Una era ella, l’altra era Guillermina Mota.

Més enllà dels pares, Pessarrodona ha anat deixant anar alguns noms importants de la seva vida i trajectòria professional: l’amistat que va tenir amb Mercè Rodoreda els últims anys de la seva vida, quan es va instal·lar a Romanyà de la Selva; la relació sentimental amb Gabriel Ferrater, a qui va conèixer perquè era president del jurat d’un premi que ella no va guanyar, però que fou la manera que Ferrater conegués la poesia que ella feia. Ferrater va prologar el seu primer llibre publicat d’una manera professional, Setembre 30, publicat el 1969. Pessarrodona també ha citat Doris Lessing, a qui va traduir i va conèixer i també tractar.

La seva trajectòria també s’ha recordat per accions d’àmbit paraliterari, com ara l’exposició que va fer sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury als anys vuitanta, o la creació i participació durant vuit anys de la Comissió Internacional de Difusió de la Cultura Catalana, que fou impulsada pel conseller Joaquim Ferrer.

La seva, diu, és la lost generation. Ella va estudiar clàssiques i era del mateix curs de Carles Miralles, ‘el savi de la classe’, de Josep Miquel Sobrer, tots dos ja morts, i Francesc Parcerisas. I ha explicat que li va interessar ben poc el Maig del 68 i la Gauche Divine, que amb tot això de la seva generació ha estat molt crítica, però que ara ho era menys: ‘He estat molt crítica, sí, però teníem una virtut: érem capaços d’admirar. Admiràvem Carner i Riba i Pere Quart. Teníem un sentit d’admiració que ara no es té. I no ho dic perquè vulgui sentir-me admirada, sinó perquè t’ho passes bé admirant, és estimar.’

Nous llibres a punt i a la vista

Marta Pessarrodona ha explicat que era a punt de publicar un nou llibre de poemes, Variacions profanes, que conté poemes inspirats a partir de la lectura de la Bíblia, i prepara un altre llibre que es dirà Admiracions, que contindrà tres poemes i que potser publicarà en forma de plaquettes. ‘Són poemes nascuts de dos poemes que em van venir arran de les imatges que vam veure per televisió el mes de novembre de tots els qui entraven al jutjat i els empresonaven. Vaig traduir el poema ‘Pasqua 1916’ de W. B. Yeats, que no estava traduït al català, i també vaig tornar a ‘Cançó del gosar poder’ de Gabriel Ferrater. Aquests dos poemes m’han inspirat els altres.’