Marta Massanella: “Recomanem molt la tercera dosi als més grans de seixanta-cinc anys que no s’han infectat”

Ahir l’IrsiCaixa va sorprendre amb una notícia que molts intuïen, però que ara té base científica. Els més grans de seixanta-cinc anys que no han passat la covid i han estat vaccinats generen menys anticossos neutralitzants que no els que sí que han passat prèviament la malaltia. Això implica que aquests pacients haurien de reforçar les seves defenses amb una tercera dosi com més aviat millor. En parlem amb la directora de l’estudi Marta Massanella, investigadora principal del grup de Recerca Translacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d’IrsiCaixa.

—Els més grans de seixanta-cinc anys tenen nivells d’anticossos protectors molt baixos tres mesos després d’haver rebut el vaccí. Per què passa, això?
—Perquè l’envelliment del sistema immunitari és natural. De la mateixa manera que tenim més dificultat per a caminar o pujar escales, el sistema immunitari també té més dificultats a respondre a les infeccions o a les vacunes. Creixem que això els ha passat a aquestes persones més grans de seixanta-cinc anys que no han passat la malaltia, que tenen un sistema immunitari més debilitat i que no tenen una resposta tan potent com els més joves. Això vol dir que les persones vacunades es poden infectar, però, a més, tenen possibilitat de desenvolupar una covid més greu.

—A priori, amb el vaccí es reduïa considerablement el risc d’emmalaltir de gravetat. Com va això tres mesos després per aquest grup de persones?
—Les possibilitats de tenir una malaltia greu són menys que si no t’has vacunat, òbviament, però n’hi ha. El percentatge no te’l puc dir perquè no tenim prou pacients analitzats i ens caldria una cohort més gran per donar una dada, però sí que sabem que els anticossos que anomenem protectors o neutralitzants correlacionen bastant bé amb la protecció a desenvolupar una covid greu. Com més anticossos neutralitzants tens, menys possibilitats desenvolupar una covid greu. I en els més grans de seixanta-cinc anys que no han passat la covid, en tenen pocs. Això no vol dir que tot anirà malament, però sí que tenen més possibilitats. El nostre sistema immunitari funciona amb recordatoris. A mesura que vas tenint exposició a un virus, el teu sistema immunitari es va entrenant per respondre-hi millor. Per això les persones que han passat la covid tenen un nivell d’anticossos més alt després d’haver-se vacunat. Perquè la vacuna és com un recordatori.

—Aquesta disminució dels anticossos canvia segons el vaccí?
—No ho sabem encara. El nostre estudi es va fer amb pacients de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona i tots s’havien vacunat amb Pfizer. Encara som en una fase molt preliminar per tenir dades per a respondre aquesta pregunta.

—La solució depèn de posar una tercera dosi a aquesta gent més gran de seixanta-cinc anys?
—Sí, creiem que seria aconsellable. Ho recomanem molt als que no s’han infectat.

—I això vol dir que la necessitarien cada tres mesos?
—No necessàriament. Potser, amb una tercera dosi, augmenten prou els anticossos i es mantenen. És a dir, que potser una tercera dosi és com infectar-se. Encara no ho sabem. Nosaltres continuarem fent l’estudi, que durarà dos anys. A mesura que passin els mesos, podrem veure com va baixant. Perquè una altra cosa que hem de tenir en compte en la gent gran és que la durabilitat del sistema immunitari baixa més de pressa que no a la gent jove. És a dir, que els anticossos neutralitzants poden decaure més de pressa amb la gent més gran. Ara mateix no hi veiem un problema amb els que s’han infectat i després s’han vacunat, però potser d’aquí a un any, sí. La gent jove està fantàsticament bé. Ens falta temps.

—Els anticossos protectors són les IgM o IgG que ens calculen les proves serològiques?
—No. Quan mirem la serologia, allò que la gent coneix com a IgM o IgG, observem la quantitat total d’anticossos específics contra el SARS-CoV-2, però no vol dir que tots siguin protectors i inhibeixen el virus. La majoria no ho són… Al laboratori fem uns estudis més funcionals i concrets i analitzem els anticossos neutralitzants i que inhibeixen el virus.

—És a dir que jo puc tenir unes IgM o IgG molt altes, però no tenir prou anticossos protectors.
—Exacte. És la cosa que passa a la gent més gran, que tenen moltíssims anticossos comparats amb la gent jove, especialment els que han passat la infecció, però la proporció dels neutralitzants és baixa. La gent gran que s’ha infectat i s’ha vacunat té els mateixos nivells d’anticossos neutralitzants que la gent jove, però quan mires els totals, és molt més gran. Això vol dir que, per arribar al mateix nivell de defensa, han de produir molts més anticossos.

—Jo no puc mirar-me el nivell d’anticossos neutralitzants fàcilment?
—No, és costós i no està comercialitzat. Nosaltres ho fem en un laboratori de bioseguretat de nivell 2. És un assaig que, en lloc d’un matí, necessites dos dies per a fer-lo. És clar, mirar-nos els nivells d’anticossos intermitentment no és viable.

—Aquest descens dels nivells d’anticossos no passa en menors de seixanta-cinc anys?
—Encara ho analitzem. Però la gent que no s’ha infectat i que tenen menys de seixanta-cinc anys, tres mesos després d’haver-se vacunat tenen un bon nivell d’anticossos protectors. Els de menys de quaranta anys estan fabulosos; entre 40 anys i 60 veiem una petita diferència, i a partir de seixanta-cinc anys ja es veu una gran disminució. S’haurà de veure si aquesta resposta es manté en el temps, i només el temps ens ho dirà.

—Pfizer diu que caldrà una tercera dosi per a tothom.
—Hem d’esperar més dades, encara és molt aviat. Els estudis que presenten les farmacèutiques que produeixen la vacuna no saps si tenen un interès propi. Encara és d’hora per dir que necessitarem una tercera dosi. Ara per ara, no ho sembla i creiem que la tercera dosi només s’haurà de posar en grups molt vulnerables, com ara persones grans que no han passat la infecció, però també uns altres grups que tenen immunodeficiències.

—Aquest descens en els anticossos dels més grans de seixanta-cinc anys no origina desconfiança sobre la fiabilitat dels vaccins?
—És veritat que parlem molt més d’immunologia que no estem acostumats amb unes altres vacunes. Ningú no es demana per què t’has de tornar a posar la vacuna del tètanus. Et vacunes i ja està. Potser la sobreinformació pot originar desconfiança, però el missatge que donem nosaltres és que les vacunes funcionen molt bé i ho veiem en aquesta cinquena onada, que és greu, però que hauria pogut ser una catàstrofe en les condicions del març passat.

—També sou la coordinadora de la unitat de covid persistent de Can Ruti. Els malalts amb covid persistent han estat els grans oblidats durant la pandèmia?
—Sí, segurament. Bé, segur. Bàsicament d’ençà del juny de l’any passat vam començar a veure pacients amb símptomes persistents. I deien que ningú els creia i que no sabien què fer. Llavors, quan tens tants pacients que et diuen que els símptomes no són reals i que tot és psicològic, t’adones que hi ha un problema. Per una altra banda, els recursos per a fer recerca en molts països sobre covid persistent han estat infinits. En canvi aquí, res. Es fan recomanacions i protocols, però es va tard.

—Encara falta molt per a conèixer de la malaltia, però què és el més prioritari?
—El primer problema que tenim és que no sabem d’on ve. No sabem l’origen dels símptomes, i sense això, no saps com tractar-ho. Es poden fer tractaments empírics, però la prioritat ara és saber el perquè dels símptomes. Els pacients presenten símptomes molt diferents, de manera que podria haver-hi diferents orígens. Cal classificar els símptomes per a intentar donar tractaments adaptats a cada simptomatologia.

—Se sap per què hi ha gent a qui els resten uns símptomes persistents i a altra gent no?
—No. Només sabem que el fet de ser dona, haver passat una covid relativament lleu i tenir entre quaranta i cinquanta anys és un factor de risc de patir covid persistent. Això no vol dir que no hi pugui haver homes o dones més grans i més joves. També és important de diferenciar les seqüeles de la covid persistent. Perquè no és el mateix tenir símptomes persistents després d’haver estat uns mesos a l’UCI, intubat i sense moure’t, que haver passat una covid menys greu i que també tinguis símptomes. Una cosa són seqüeles pròpies d’una malaltia greu i una altra són els símptomes d’allò que és una covid persistent pròpiament.