Marta Madrenas: “Vull un país independent d’ací a poc temps”

Marta Madrenas (Junts) fa més de set anys que és batllessa de Girona, i ara ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions. VilaWeb va entrevistar la senyora Madrenas aquest dilluns al seu despatx de Girona (ple de quadres de dones autores) per saber si el seu moviment respon a una retirada de la vida pública o bé que es vol dedicar de ple a la política nacional. Perquè, de fet, la senyora Madrenas també és diputada al Parlament de Catalunya. VilaWeb va trobar una batllessa molt preocupada per la burocratització creixent de l’administració, contenta del seu pas per la batllia on ha governat amb Esquerra, i amb ganes d’aconseguir la independència en poc temps.

—Deixeu l’Ajuntament de Girona. Com m’ho he de prendre? Un pas cap a la retirada de la vida pública? O és un pas cap a la política nacional?
—Segurament, cap de les dues coses. No em retiro de l’executiva nacional de Junts, on tot just fa un any que vaig ser escollida. Sóc al projecte de Junts i tinc moltes ganes de ser-hi, impulsar-lo, i ajudar. Crec que és el projecte que conduirà el meu país a la independència. Si jo faig política, és perquè vull la independència del meu país. No m’aparto. Estaré sempre ajudant i impulsant la independència. Això vol dir obrir les ales? Jo el que vull és impulsar Catalunya cap a la independència. Ser com més útil millor. I això no sempre és des de la política directament.

—Voldríeu ser presidenta de Catalunya?
—No.

—I quin paper fareu a la política catalana?
—Diputada els dos anys vinents. I si veig que puc ser útil per a construir la independència, el que calgui. Si és per a una altra cosa, no. Jo vull la independència del meu país. I en el lloc on pugui ajudar més. Fins ara, per a mi, era la ciutat i la independència. Ara tot serà la independència. És l’única cosa que vull, i per la qual penso lluitar i treballar.

—Encara creieu que el Consell de la República és l’eix central?
—Continuo creient que ha de ser l’eix. M’agrada com enfoquen la línia, sempre molt transversal. Intentant la unitat estratègica, que no és de partits i prou, sinó també d’entitats. El seu únic objectiu és la independència. No se m’acut cap eina millor que el Consell.

—Veniu de Convergència i…
—De fet, no vaig ser mai de Convergència. Era independent. I és quan gent de Convergència em deia que era molt esquerranosa. Si abans podia ser l’esquerranosa a Convergència, ara estic centrada a Junts.

—Comenteu aquesta frase, si us plau: “Junts hauria de tornar a ser la Convergència d’abans”.
—Jo, que no he estat mai convergent, penso que si amb això es refereixen a ser aquell partit homogeni, central, que aglutina diferents ideologies, aleshores per a fer país i ara per a aconseguir la independència, doncs endavant! Si vol dir una altra cosa, no ho sé. Jo vull un partit central, no sectari, que admeti tothom, i que lluiti per la independència de Catalunya de manera desacomplexada. I ara l’únic que veig que ho fa és Junts.

—A Girona heu governat amb ERC. Com us vau posar d’acord?
—Perquè tots dos hem actuat amb lleialtat i honestedat. A vegades és qüestió de feelings. Teníem clar que volíem treballar per Girona en positiu. I es veia que les posicions del “no a tot” únicament perjudicaven la ciutadania. Amb la confiança l’hem pogut mantenir.

—Si es vol traslladar el pacte de Girona entre Junts i ERC al parlament, no serà fàcil.
—Saps quina és l’única manera que ho veig possible? Que a ERC tinguin una patacada electoral. I que això els faci virar un altre cop. Si veuen que tenen mals resultats, hauran de rectificar. La intel·ligència farà que rectifiquin. I això serà bo per al país.

—Com valoreu el judici a Laura Borràs? Vists aquests dies de judici, quina opinió us mereix el seu cas?
—En un estat de dret realment efectiu, aquest judici no s’hauria fet. Crec que és important analitzar el cas amb perspectiva jurídica i de drets fonamentals, més enllà del soroll mediàtic interessat. I amb aquesta visió, es veu com tota la causa és una vulneració flagrant de drets. Els independentistes ja tenim molta experiència en com s’utilitzen els poders de l’estat per atacar-nos, també per la via d’una justícia que està completament al servei de l’objectiu de la unitat de la pàtria. I quan llegeixes determinats atestats, o com es construeixen casos del no res, veus com es conculquen els drets més elementals. El cas de Laura Borràs és un més d’aquesta llista llarga de causes que en un país realment democràtic ni tan sols haurien tingut lloc.

—Què opineu de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona?
—Estic a favor que s’ampliï i a la vegada que es potenciï Girona i Reus. Podem ser complementaris. Girona, que ara és el més preparat, pot agafar tots els vols de mitjana distància. No té cap sentit que per a vols de proximitat s’hagi d’anar a Barcelona. Tenim infrastructures preparades per a vuit milions de passatgers i en fem un milió o dos. Però encara que es fes, no n’hi hauria prou. Necessitem vols transoceànics. Al final jo vull un país independent en poc temps. Necessitem un aeroport independent. I l’hem de construir. I no vull comptar amb Barajas. No vull.

—La senyora Madrenas voldria anar de Girona a Barcelona en TGV, i no pot. I hi acaba anant amb cotxe. Per què?
—No em lliguen els horaris. Em quedaria penjada dues hores o tres. La línia més rendible de l’estat espanyol és la Figueres-Barcelona. No pot ser que tinguem aquest dèficit de freqüències. No es fa l’aposta que cal. Per això reivindiquem de gestionar tot això.

—Com impulsaríeu el català?
—Veig que es perd pistonada en l’ús. I ho diu una gironina, que fa vida completa en català. Sempre. No tinc cap necessitat d’utilitzar el castellà mai. Enlloc. I, així i tot, veig que es perd pistonada. Crec que hem de tenir menys complexos. I si les persones que atenen als comerços i negocis tenen l’obligació que els seus clients se’ls puguin adreçar en català, se n’hauria de fer seguiment, i inspeccions. I mirar-ho. O el tema de l’educació. I això és una qüestió d’aposta de país. I no és dir-ho. És posar-hi diners. El català és el nucli bàsic de tota la nostra reivindicació i existència. No és un tema menor. És bàsic, essencial, nuclear. I m’indigna que s’actuï de manera tèbia. I els pressupostos actuals de la Generalitat no han estat tebis, sinó pitjor.

—Resum dels anys a la batllia de Girona?
—Intensos. Extremadament intensos.

—Comenteu la frase: “Girona, capital de Catalunya”.
—Me’n sento molt orgullosa. Vol dir que li troben atributs excepcionals perquè es pugui dir això. I es deia en el sentit de la preservació, i mantenir-se ferm en la defensa dels drets fonamentals. Em fa sentir orgullosa, però no de mi mateixa, sinó de la meva ciutat, el veïnatge.

—Fins que el rei Felipe VI no demani perdó, els premis Ciutat de Girona no tornaran. Vau dir això. Encara ho dieu?
—Sí. Vaig decidir que ho faríem així. No es pot esperar representar res ni ningú de la ciutadania quan es facilita i es promou que se n’inculquin els drets. Per respecte i defensa dels drets dels meus veïns vaig prendre aquesta decisió, que continuo mantenint.

—Expliqueu per a qui no ho sàpiga la relació entre Girona i el blockchain.
—Ens trobem en la quarta revolució industrial al món, i no sé si en som del tot conscients. És la revolució digital i tecnològica. Nosaltres volíem convertir Girona en aquest centre, aquest hub. Diuen els experts que la blockchain és la màquina de vapor de la darrera revolució. Al centre de recerca i innovació i transferència hi treballen unes divuit persones. I s’estenen a altres ciutats, com Vic.

—De què esteu més orgullosa, del vostre mandat?
—Potser d’haver estat a l’altura durant la covid, el procés i el temporal Glòria. I no jo, sinó el govern, i el meu equip. Hem tingut bona reacció i hem estat al costat de la gent. Un bon afrontament.

—Com valoreu Gemma Geis, que Junts ha escollit com a candidata a la batllia?
—Junts presentem una candidata magnífica, una persona que coneix la ciutat i el país i que, a part d’haver estat consellera, ha tingut càrrecs importants, per exemple, a la Universitat de Girona. Per tant, és una candidata que garanteix treball i rigor, i que a més aportarà una nova mirada a les polítiques públiques de la ciutat. Junts som un partit fort a la ciutat, hem fet una transformació molt important, i una obra de govern que ens avala. Gemma Geis agafarà aquest relleu, i entre tots posem el nostre gra de sorra perquè aconsegueixi el millor resultat possible.

—Us he llegit que us preocupa la burocratització.
—Quan deixi l’alcaldia em dedicaré 100% al parlament. I a part de la independència del meu país, això és el que m’interpel·la més. La burocratització és insuportable. Vinc del món privat i quan entres a l’empresa pública ja veus que no és un sistema eficient. Però els darrers anys ha estat pitjor, no com Portugal i França, on hi ha més flexibilitat. Ens han enfonsat. No pot ser que des que acordes amb els veïns de fer una vorera, i en tens el pressupost, es tardi dos anys i mig. No pot ser! No pot ser! La burocratització és de tot Catalunya, i de tot l’estat. La burocratització és insuportable. No es pot suportar. S’ha fet per evitar situacions de poca transparència i poc control, d’èpoques anteriors de poca netedat, de certes corrupteles, que hi eren, a tot arreu, i s’han passat de frenada. I ara és insuportable. Sembla que vivim tots sota sospita. Al final, tants entrebancs vol dir que no dono el servei que hauria de donar. Entenc que la ciutadania estigui frustrada quan els dic que puc tardar dos anys i mig a fer una vorera. Doncs sí. I és terrible haver d’explicar això.

—Girona encara guanya habitants?
—Una de les dades que puc posar sobre la taula, com a feina ben feta i d’èxit de ciutat, és: en els darrers deu anys (vam entrar ara fa onze anys), quant ha crescut Lleida? Un 0,1%. Tarragona? Un 1,1%. Barcelona? Un 0,9%. I Girona? Un 5%. És una ciutat atractiva on es troben oportunitats, on la gent se sent cuidada.

—I d’on vénen?
—La majoria (un 40%), de comarques gironines. Una part petita de la resta de Catalunya. I extracomunitaris, que a Girona tenim un 25% d’extracomunitaris. Sobretot del Marroc, Hondures. La gent està cuidada, hi ha pau social.

—Lloguers barats no en tindria, Girona.
—No ha estat mai barat.

—Veniu dels APIS. Presidíeu la vostra entitat. Us ha canviat la mirada d’ençà que sou batllessa?
—No. Sempre he tingut una mirada molt social de les coses. I la continuo tenint. I tinc molt clar que qui ha d’assumir les polítiques d’habitatge són les administracions públiques, no una senyora que ha estalviat i té un sol pis per a llogar. I a vegades és més vulnerable la persona propietària que els okupes del seu pis. En canvi, respecte dels grans tenidors, persones jurídiques o entitats bancàries, amb aquests tinc una actitud completament diferent. Sí que diferencio com actuar amb uns o amb uns altres.

—I els pisos de Girona de lloguer són majoritàriament en mans de petits tenidors, o de grans tenidors?
—Catalunya és en mans de petits tenidors. La immensa majoria.

—Topall als lloguers o que l’administració compri pisos i els posi barats?
—Que l’administració adquireixi habitatges? I tant! Tants com puguem. En aquest darrer mandat, 200. Pot sonar poc, en un parc d’habitatges de 40.000. Ara som al 3%. Poquíssim. Ho sé. Catalunya, en som conscients, en això és un desastre. Saps què em preocupa, potser pels fills? Que els joves no es veuen amb cor d’emancipar-se. No s’hi veuen. I això és terrible per a algú que ha estudiat a la universitat i troba la feina del que ha estudiat. Això no ens passava, a nosaltres. Això és frustrar el futur d’una generació sencera. No ens ho podem permetre. Els sous han de pujar. No és un tema d’habitatge car o no. És que el sou ha de ser adient. Ha d’haver-hi un pacte social perquè els sous pugin.

[Nota de la redacció: En una primera versió d’aquest article s’afirmava que Marta Madrenas havia arribat a l’alcaldia feia onze anys. La dada era errònia. Demanem excuses per aquesta injustificable equivocació, que ha estat corregida però que no hauria d’haver passat.]