Marta Madrenas: ‘El PDECat no s’ha de dissoldre dins la Crida’

Marta Madrenas (Girona, 1967) va succeir Carles Puigdemont a la batllia de Girona quan el president acceptà la proposta d’Artur Mas per a presidir la Generalitat i evitar unes noves eleccions tres mesos després de la victòria independentista del 27-S. Madrenas, que reivindica la seva pertinença al PDECat, creu que el partit no s’ha de dissoldre dins la Crida per la República i demana intel·ligència i perseverança per a acordar una estratègia que traci un camí unitari entre tots els actors independentistes.

Després d’haver-se fet públiques l’acusació de la fiscalia general de l’estat espanyol contra els presos polítics i la resta de dirigents independentistes encausats i les penes que els demana, Madrenas està indignada. Reconeix que amb l’arribada del PSOE a la Moncloa tenia alguna esperança, però s’ha esfumat. També critica durament Enric Millo i parla de les eleccions municipals del maig.

—Divendres la fiscalia va demanar per als presos i el major Trapero penes de presó molt altes per rebel·lió.
—Per a un demòcrata aquestes peticions són inacceptables quan el mateix redactor de l’article de la rebel·lió diu que no hi ha hagut delicte i ho expressa. És tan inexplicable, inaudit i contrari als principis més bàsics d’un estat de dret, tan brutal… no tinc paraules per a descriure com n’és, d’evident, que no s’ha comès cap delicte. Com pot proposar penes com aquestes, la fiscalia? Evidencia el greu dèficit absolut de democràcia i que l’estat de dret és inexistent a Espanya.

—Com s’ha de respondre a aquesta acusació i a la petició de penes?
—No sé de quina manera concreta, però no les podem pas acceptar. Un demòcrata no ho pot pas acceptar. És terrible. Haurem de trobar les accions i fórmules que facin entendre a l’estat espanyol i al món que això és inacceptable, que no poden haver-hi innocents empresonats per una causa ideològica, i menys a Europa. Hi estem obligats i ens hem de sentir apel·lats a defensar la Carta dels Drets Civils, els drets humans i les llibertats individuals i col·lectives. Si no, què és Europa? És només una unió purament econòmica? No! En el bastiment de la Unió Europea primigènia hi havia el respecte pels drets humans, els drets civils… Hem de fer-ho visible i deixar clar que és inacceptable i que són presos il·legalment i il·lícitament.

—Esperàveu cap gest de la fiscalia després de l’entrada del PSOE a la Moncloa?
—No sé com respondre a això. L’esperança no es perd mai. Com a esperança és clar que sí, perquè acabes pensant que els demòcrates, qui defensa el dret i els professionals veuran que això no és cosa de la unitat d’Espanya, sinó de la innocència dels encausats. Aquesta és l’esperança que he tingut tot aquest temps. Ara, si em demanes per la confiança que hi tenia…amb tots els antecedents d’aquest últim any, en un estat perfectament articulat únicament al voltant de la repressió i la violència, sense política ni diàleg, hauria de dir que no hi tenia esperança. Però m’agradaria pensar que encara hi ha demòcrates i experts en dret que pensen que no hi ha hagut cap delicte i que no haurien d’estar a la presó.

—Fa poques setmanes vau demanar a la fiscalia que arxivés la investigació contra vós per la cessió de col·legis electorals l’1-O. En teniu cap novetat?
—No. Era un gest, més que res. Ha passat el temps perquè era una investigació de la fiscalia i sense gaire sentit, perquè es trasllada al jutjat o no. No té sentit de mantenir causes pendents. Escolteu-me, si hi veuen res, que ho traslladin al jutjat i, si no, que ho arxivin. No n’he tingut més notícies.

—Vox també s’ha querellat perquè heu inaugurat una plaça Primer d’Octubre a Girona i el cas ja és a les mans del TSJC perquè sou aforada. Hi veieu cap recorregut?
—No en tinc cap més notícia. No sé si ha estat admès a tràmit o no i no sé si s’arxivarà. Sincerament, que haver dit, com han repetit centenars de persones als mitjans de comunicació, que les forces de l’estat espanyol van efectuar una agressió brutal el primer d’octubre i haver-ho fet constar en una placa, sigui delicte després de la pallissa que ens van donar… Això em sembla molt simptomàtic de com és aquest estat repressor; que no puguis exercir la llibertat d’expressió ni la llibertat ideològica i que t’amenacin. Tinc la confiança que aquesta querella no serà admesa i que no prosperarà.

—Com a diputada de JxCat heu experimentat de prop la crisi entre el vostre grup i ERC al parlament. Es va reconduint la situació? L’independentisme és a punt d’arribar a alguna mena d’acord estratègic?
—Crec que hem d’actuar amb més intel·ligència que fins ara. Tots plegats. Crec que ara no hi ha cap més opció que trobar una estratègia unitària per a assolir la independència de Catalunya. Els qui no la volen i l’estat espanyol ho tenen molt clar i tots van a l’una a reprimir els qui lícitament defensem un projecte diferent. Hem d’actuar amb intel·ligència i treballar unitàriament en la cerca d’aquesta estratègia conjunta. Crec sincerament que hem començat aquesta línia de treball i espero que aviat vegem resultats que resolguin la frustració de la ciutadania, ben lògica. Sembla que no s’acabi de saber on ens dirigim, i és normal perquè per a trobar l’objectiu comú de tots els actors independentistes, que no posaré mai en dubte, cal exercir més dosis de generositat. Hem de trobar un camí en què possiblement no tots estarem igual de confortables, però que pugui ser vàlid. No podem afluixar ni mig mil·límetre en el camí per a aconseguir la independència de Catalunya. Hem de construir la República Catalana i ho hem de fer junts. Si no, no podrem. Estic molt segura que hi treballen.

—Les dues últimes setmanes s’han presentat el consell assessor del Fòrum Cívic Constituent i el Consell per la República.
—Són eines que per si soles no serien suficients, però que, com un gran conjunt d’instruments i com a exercici de participació ciutadana, ens han de permetre de trobar aquestes vies consensuades i amb una única direcció. És evident que els homes i dones honestos que ara són exiliats polítics han fet molta feina més enllà de les nostres fronteres. Ho han fet visible i han fet commoure molts cors. Han fet entendre a moltíssima gent què passa a Catalunya i la gravetat de les accions de l’estat espanyol. Totes aquestes eines han de donar resultats unitaris per a la construcció de la República.

—Algunes veus diuen de tornar a la unitat reivindicat un referèndum. Algunes altres, de forçar-ne un amb un seguit d’accions que posin contra les cordes l’estat espanyol. Hi esteu d’acord?
—És una opció. Si s’acabés aconseguint un referèndum sobre la independència homologable als estàndards europeus, em semblaria adequat. Com ho hem de fer? No ho sé. És l’única fórmula? Probablement no. Hi hem de treballar, en això, en què consensuem. Potser puc veure una línia determinada més clara que no pas algú altre, però hem d’arribar a un acord. Tinc clar que, si estem junts en una estratègia unitària, podem anar més lluny que no pas si cadascú defensa línies diferents, com vam veure el primer d’octubre. No sóc aquí per qüestions simbòliques o aproximacions idealistes. Vull fer efectiva la República. Vull que el meu país sigui independent. Hem de ser pragmàtics, acordar una línia d’acció i no apartar-nos-en. Tots a l’una, com l’esperit de l’1-O.

—Veieu factible una marxa a Europa, com ha proposat Xavier Vendrell i han aplaudit Puigdemont i Junqueras?
—Saps què passa? Que després d’haver vist allò que vam ser capaços de fer com a poble l’1-O, ho veig factible tot. Tot. Tot allò que ens proposem, si volem i ho fem junts, ho podem fer. Ja veurem si és allò que cal fer si arriba el moment, si cal, si es decideix… Però i tant que és factible, com tot allò que ens hem proposat. Som un poble que amb perseverança i unió aconseguim els objectius que ens proposem. Si actuem així, assolirem l’objectiu que desitja el poble de Catalunya.

—Parlem del nou moviment polític, la Crida per la República. El PDECat s’hi ha de dissoldre?
—No, el PDECat no s’hi ha pas de dissoldre. Ho veig com un paraigua transversal i molt interessat. M’agrada molt. Just ara que la cosa més important és establir una línia estratègica unitària, sota el paraigua de la Crida es podria fer realitat. Però això té sentit sempre que ningú no hagi de renunciar a les altres ideologies. No pot ser en cap cas una renúncia, ha de ser absolutament compatible. Sempre dic que sóc del PDECat perquè hi ha coses de la gestió pública que ens diferencien molt, sobretot de la CUP. Per ideologia, uns ho voldrien municipalitzar tot i uns altres creiem que depèn dels avantatges i inconvenients que impliqui. Les diferències ideològiques hi han de ser. Però les dues coses han de ser compatibles. Una cosa és com concebem la societat, i una altra és la unitat al voltant de la independència i la construcció de la República. Seria un error que el PDECat es fongués amb l’espai de la Crida o s’hi confongués, perquè no és la mateixa cosa. La Crida hauria d’unir persones de totes les ideologies que tenen un objectiu comú, la República Catalana.

—Fa uns mesos vau tenir unes quantes topades amb Enric Millo. D’ençà que fou substituït, heu parlat d’allò que va passar?
—No. Continuo pensant que va comportar-se de manera totalment deslleial i gens honesta envers la ciutadania. És una alma mater del dispositiu de l’1-O i de la violència dirigida contra la ciutadania pacífica que només pretenia votar. L’alma mater d’aquesta violència absolutament gratuïta i desproporcionada va ser el senyor Millo. Ha passat un any, però això no ha pas canviat. No sé què dir-li, això és així i molt difícilment podrem trobar situacions que redueixin el concepte que tinc de la seva feina. O acredita que no va tenir-hi res a veure, cosa que no podrà fer perquè ell mateix ha reconegut que era un dels dirigents d’aquella operació, o evidentment no deixarà de ser menys greu i menys menyspreable allò que va fer. Dels mil i escaig ferits de l’1-O amb un document mèdic d’hospitals o urgències de tot Catalunya, tres-centes eren de Girona. El senyor Millo és d’aquí, i ha d’entendre que, als ciutadans de Girona, ens costi molt de poder disminuir la crítica de la seva actuació absolutament lamentable.

—El maig hi ha eleccions municipals. Us hi presentareu amb el PDECat o amb la marca JxCat?
—Tinc la voluntat de presentar-m’hi. Vull fer una llista transversal per la República i amb propostes de gestió potents per a una ciutat admirada com Girona, amb un model diferent. Sóc del PDECat i segurament serà una llista transversal com la de Junts per Catalunya, sota l’esperit d’unitat de la Crida i amb la voluntat de posar-me a disposició del govern, les entitats i el Consell per la República. Per a convèncer de la necessitat de la República Catalana, cal gestionar molt bé la cosa pública i les ciutats. Tinc molt interès a continuar gestionant molt bé Girona i que les persones se sentin en el centre de tot per a atreure més gent a la causa.

—A Girona sembla que vol bastir-se una candidatura d’esquerres i sobiranista que pot anomenar-se Guanyem Girona.
—Aquesta és la proposta de la CUP. Hi ha un manifest, però de moment cap llista. Té deu punts genèrics i que són obvietats, jo mateixa el signaria. Qualsevol demòcrata que es preocupi mínimament pel seu entorn el subscriuria. Parla de la igualtat, dels drets d’oportunitat, de la protecció del medi ambient, dels drets socials… de tots aquests temes, en cinc línies. És un document amb moltíssimes obvietats. Sembla que l’única proposta real sigui la voluntat de fer-me fora, i això han expressat els membres de la CUP. Crec que hem d’esperar que es concreti i veurem si arriben a posar-se d’acord quan s’apartin de les obvietats i quines propostes aporten. I les crítiques que fan, que les acreditin amb dades i arguments. Són discursos buits de cara a l’aparador que no són fidels a la realitat. Diuen que la desigualtat creix cada dia, doncs que m’expliquin per què a Girona fa cinquanta-vuit mesos consecutius que es redueix l’atur interanual. És incert si la desigualtat creix cada dia. Que aportin dades.