28.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 29.12.2017 - 19:39
Els regidors de la CUP de Reus encausats per l’1-O, Oriol Ciurana i Marta Llorens, van sortir ahir en llibertat després de passar dinou hores retinguts i declarar davant la jutgessa que instrueix la investigació. Es van negar a declarar perquè creuen que cal evidenciar ‘que no som en un moment de normalitat’. Vam parlar amb Llorens poc després de sortir de la declaració i de rebre l’escalf de la gent que l’esperava fora dels jutjats.
—Heu estat dinou hores sense llibertat. Com les heu viscudes?
—Ens ha passat allò que prevèiem: després de dir no dues vegades a dues compareixences ja ens esperàvem la detenció. Però s’ha desenvolupat d’una manera que no esperàvem. Esperàvem més mediació per part de la jutgessa i no pas haver de pernoctar a la garjola. Són hores que es fan llargues. Penses en tots els altres presos que es passen dies dins una presó. No tan sols els dos Jordis, Forn i Junqueras, sinó també més preses polítiques amb les quals nosaltres empatitzem, com són la gent d’Altsasu, les companyes antifeixistes… Estava tranquil·la, però pensava amb la gent que estava a fora, amb la gent que t’estimes, amb la gent que lluita amb tu i a la que estàs privada de tocar, de somriure perquè hi ha una paret i unes barres.
—Estàveu junts, amb l’Oriol?
—No, estàvem separats. L’Oriol estava en una cel·la i jo en una altra, separats per una cel·la. No ens van posar junts en cap moment.
—Entenc que els advocats van mitjançar per tal que no us detinguessin amb tanta antelació a la compareixença davant del jutge. Què us argumentaven per a denegar-ho?
—L’argument, per part dels mossos, sempre ha estat delegar responsabilitats a la jutgessa. Ens van dir que per part seva s’havia intentat fer d’una altra manera però que la jutgessa es va posar ferma en aquesta decisió i que la detenció s’havia de fer en el moment, l’hora i el lloc que s’havia decretat. En les hores posteriors es va intentar fer un habeas corpus, però com que la detenció va venir donar per la jutgessa, també va ser ella qui el va denegar.
—Com va ser la compareixença davant del jutge?
—Nosaltres ens hem emparat en el nostre dret de no declarar. Ni al nostre advocat, ni a la fiscal ni a qualsevol pregunta que s’haguera pogut generar durant la vista.
—Amb quina finalitat?
—Hem tingut moltes mostres de suport, però també d’altres que ens diuen que volem cridar l’atenció. Per a nosaltres no és cridar l’atenció, sinó ser honestos amb el que pensem. Estem en un moment d’anormalitat. Malgrat que hagin passat unes eleccions que eren imposades i en què el moviment independentista ha pujat i ha superat la majoria absoluta, hi ha certes maneres de fer de l’aparell judicial de l’estat que no són normals. I per tant, s’ha de fer evident que no estem en un moment de normalitat. Hem de mostrar a aquest àmbit judicial la nostra desobediència. És un marc de justícia que no l’entenem i que no forma part del nostre marc mental, perquè nosaltres voldríem un marc judicial dins d’una república catalana.
—Per què us investiguen?
—Per haver comès el gran delicte de manifestar-nos. Per dir paraules com ‘votarem’, ‘llibertat’ i ‘fora les forces d’ocupació’, una frase que no s’havia sentit mai. I com jo, així ho van fer milers de persones que estaven al meu voltant. S’ha de posar de manifest que hi ha un control premeditat de persones conegudes. No només en el nostre cas. Han anat a buscar les particularitats de la CUP, i en aquest cas, cares visibles. Quina casualitat que només ens investiguin a l’Oriol i a mi, que som els càrrecs electes. Però a la vegada tenim companyes que no estan investigades però que figuren en la interlocutòria i que havien estat relacionats amb moviments de l’esquerra independentista, però que ara ja no militen. El fet és que denunciem que hi ha hagut l’existència de fitxes il·legals.
—Al marge de la macrocausa de Reus, n’hi ha d’altres que també investiguen el delicte d’incitació a l’odi, com és el cas dels professors de la Seu d’Urgell. Com llegiu que s’estigui investigant tanta gent per aquest delicte?
—L’utilitzen com un calaix de sastre. És un concepte molt ampli i que permet de llegir-se de moltes maneres. És una figura jurídica que s’utilitzava per a tractar delictes d’odi cap a les minories que patien xenofòbia, homofòbia… Però clar, el llenguatge pot ser molt maquiavèl·lic i segons com es manipula, ara també es pot incitar a l’odi contra l’unionisme espanyolista i la policia. I es parla molt de la incitació a l’odi, però en la macrocausa hi ha altres causes, com la malversació de fons públic que s’investiga als bombers i coacció per part dels dos propietaris del gimnàs.
—A la conferència de premsa conjunta que vàreu fer per protestar contra aquesta macrocausa hi havia policies de paisà. Com va anar?
—Per sort o per desgràcia, la gent de l’esquerra independentista tenim força pràctica en detecció de certes actituds sospitoses. Érem amb els altres tres grups municipals que vàrem signar el manifest a punt de començar la conferència de premsa, quan vàrem veure que hi havia gent que no coneixíem. Reus és una ciutat petita i, amb els mitjans que sempre vénen, ja ens coneixem. Vàrem ajornar el començament de la conferència. Un assessor del batlle va anar a fer-los les preguntes pertinents i efectivament eren policies vestits de paisà. Un va sortir ràpidament, i a l’altre vàrem haver d’insistir-li que abandonés la sala perquè en un primer moment s’hi negava. Va ser una coacció per a saber què dèiem contra la policia espanyola.
—Com era la convivència a la ciutat amb els policies?
—No era un ambient agradable. No s’entén com van haver d’aterrar-hi milers de piolins. Ho observem com un exemple molt explícit de repressió i de colonització de l’estat espanyol. Perquè això que ha fet l’estat espanyol és posar les seves forces en un territori de la seva colònia. De manera tàctica, han exercit el control sobre un territori que té l’aspiració d’independitzar-se. Personal, quan veies gent que, amb la seva actitud i la seva presència, et feia sentir observada, era desagradable. Jo també anava al gimnàs d’aquests dos nois que van ser inculpats i, passat l’1-O, a mi no m’agradava veure aquella gent per allà.
—És previst que demà ja hagin marxat. I ara què?
—En la meva visió humil, ara hi torna a haver una calma tensa. Calma, però tensa. Tot esperant de saber què passarà amb els presos polítics, què passarà amb Puigdemont a l’exili. L’evolució d’aquests problemes serà crucial per a saber com es desenvolupa la repressió política. Segurament no serà tan summament explícita com en l’1-O, però sí que es mantindrà aquesta calma tensa latent en l’ambient que va penetrant progressivament en la gent, com petites engrunes. I això fa que la gent agafi por, no protesti i acoti el cap.
—Per exemple?
—Mireu, jo treballo en el món de l’educació i veus que companys i companyes no tracten com abans qüestions tan naturals com els drets fonamentals. Van molt amb compte amb el que expliquen a l’escola. Això no pot ser normal. No és normal, això que vivim.
—Com veieu el futur després dels resultats electorals?
—Com a membre de la CUP, us seré molt sincera. No esperava aquests resultats, ho dic honestament. Els últims dies estàvem una mica eufòriques i pensàvem que potser, fins i tot, en trauríem uns quants més. Fent una mica d’anàlisi, segurament el resultat ha estat provocat pel vot útil i la por que l’unionisme no tingués molta força. És possible que si s’hagués reeditat Junts pel Sí haguéssim tret més vots, perquè molts vots de la CUP que ara han anat a ERC no s’haurien mogut. Encara som, en part, crucials a l’hora d’investir un president, però també tot depèn de com es fan càrrec d’aquest mandat Junts per Catalunya i ERC. Perquè ells són els que tenen la paella pel mànec i els que hauran de decidir si tiren pel dret i fan efectiva aquesta República que va sortir de l’1 d’octubre. Tot depèn d’això i si la gent que hi ha a l’exili i encausada poden prendre possessió del càrrec. No es poden fer hipòtesis més enllà d’això.
