Marlene Wind: ‘Són pobres!’

[In English here: Marlene Wind: ‘We don’t mind seeing the Faroe Islands and Greenland go, because they are very poor’]

El debat d’ahir a Copenhaguen amb el president Carles Puigdemont va tenir alguns moments interessants, especialment quan va haver de respondre les preguntes de Marlene Wind, professora de ciència política de la Universitat de Copenhaguen. Wind el va interpel·lar sobre qüestions diverses: si els moviments independentistes poden minar el projecte europeu, si el catalanisme té un component identitari o per què vol separar-se Catalunya: ‘Sou només uns malcriats que voleu deslliurar-vos dels pobres?’, li va demanar. Després del debat, vam parlar amb ella perquè fes una valoració del discurs de Puigdemont i també per demanar-li sobre el dret d’autodeterminació de les illes Fèroe i Grenlàndia. Les respostes us sorprendran molt:

—Què us ha semblat el debat?
—Ha estat bé. Interessant.

—Heu estat molt dura i directa, això m’ha agradat. Què us han semblat les respostes de Puigdemont?
—Sabia des del principi que segurament, no respondria. Crec que no ha respost tan bé i que potser no li interessava respondre. Ha estat millor que no m’esperava: s’ho ha agafat amb calma, apuntant i intentant respondre. Però, per exemple, en la pregunta sobre Putin jo no preguntava tant sobre la influència en ell i la seva gent, sinó sobre la inestabilitat, la desestabilització d’Europa, el fet de trencar nacions-estat, quines conseqüències tindria… Aquesta era la meva pregunta, perquè això em fa molta por i crec que a molta gent li passa com a mi. Crec que en això ha fugit…

—Us agradaria tenir en aquesta classe un dia M. Rajoy?
—Per què no? Seria benvingut.

—Hi ha una diferència. Puigdemont és un periodista, molt fàcil de posar-s’hi en contacte i Rajoy no concedeix entrevistes ni al New York Times…
—Per què?

—Vaig entrevistar el corresponsal del New York Times i em va dir que no tenia gens d’interès en la premsa.
—Em sap greu, això. Un polític ha d’aixecar-se i parlar, trobar-se amb els ciutadans. I la cosa més normal és fer-ho mitjançant els periodistes. Si ets un polític elegit, no ets un rei. Has de defensar els teus arguments… si té aquesta actitud, va equivocat.

—Quina posició teniu sobre Catalunya i Espanya?
—Detesto que els estats es trenquin. També estic molt trista que el Regne Unit se’n vagi de la Unió Europea. Crec que la manera d’anar endavant no és trencar res, sinó anar units. No m’agrada la idea d’una Europa amb cent estats lluitant cadascun contra l’altre. Crec que això és un escenari terrible.

—Però Dinamarca concedeix el dret d’autodeterminació a les seves regions [Fèroe i Grenlàndia] i Espanya no.
—Perquè són molt pobres i ens és igual. Perdó! Això no ho havia d’haver dit. Nosaltres no hi estem obsessionats, en això. Si volen ser independents, que ho siguin!

—I per què esteu obsessionada que les nacions no es trenquin, aleshores?
—Perquè ells no faran res. Ningú no s’ho creu, això. Reben molts diners de nosaltres.

Més informació:

• Puigdemont desmunta a Copenhaguen falsos mites sobre l’independentisme, en cinc minuts