14.06.2018 - 11:13
|
Actualització: 14.06.2018 - 12:30
El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha parlat avui per primera vegada de la situació dels presos polítics catalans. En una entrevista a Onda Cero, ha evitat d’expressar cap compromís sobre el trasllat a presons catalanes, bo i adduint que l’última paraula la té el jutge, per més que la competència i la responsabilitat recaigui directament sobre la secretaria general d’Institucions Penitenciàries, que depèn del govern espanyol.
Grande-Marlaska ha dit: ‘Quan són presos preventius són a disposició de l’organ judicial, per això són en presons pròximes al lloc on hi ha l’òrgan judicial, perquè demà els poden citar a declarar o notificar alguna cosa personalment, i no es poden fer trasllats d’avui per demà.’ I ha afegit: ‘Si d’ací a cinc o sis mesos aquesta persona no ha de ser requerida, i sempre que hi hagi una autorització judicial, es pot avaluar un trasllat que faciliti la vida personal i familiar.’
Ara, malgrat aquestes declaracions del ministre, l’acostament dels presos no depèn dels jutges, sinó del Ministeri d’Interior espanyol, del qual ell és responsable. I concretament, d’Institucions Penitenciàries. Tal com va explicar VilaWeb, el procediment estableix que el govern espanyol dóna compte de la petició al jutge, el qual emet una opinió, però que al capdavall la petició la resol Institucions Penitenciàries.
Les defenses de Cuixart, Junqueras, Romeva ja han presentat un escrit davant Institucions Penitenciàries. De moment, sense cap resposta.
El jutge no decideix l’emplaçament dels presos
La llei penitenciària espanyola estableix que qui determina a quins centres es destinen els presos és l’administració penitenciària, no pas la justícia. També indica que els presos han d’estar tan a prop com sigui possible del seu domicili. En l’empresonament preventiu, que és el cas dels dirigents independentistes, no hi ha cap norma que indiqui que han de ser a prop del tribunal on s’instrueix el cas, malgrat que es manté aquest costum. En aquest cas, però, la instrucció al Suprem és pràcticament enllestida i els presos polítics catalans probablement no tornaran a ser citats fins al judici.
El director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera, va explicar que si Institucions Penitenciàries denegués els trasllats, en el cas dels presos que tenen nens menors d’edat pot començar un procés contenciós-administratiu i també es pot obrir la via internacional al Consell d’Europa i a les Nacions Unides per vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics.