Grande-Marlaska perd el control de la Guàrdia Civil

TEMA DEL DIA
El 7 de gener de l’any 2006, el ministre de Defensa espanyol, José Bono, va ordenar l’arrest domiciliari del tinent general de l’exèrcit, José Mena, per haver dit, durant el discurs de la pasqua militar, que si l’estatut de Catalunya superava els límits de la constitució espanyola l’exèrcit hi hauria d’intervenir. El discurs el va fer el 6 de gener, l’endemà ja era arrestat i el primer consell de ministres posterior a l’incident el va destituir. Li va aplicar la llei orgànica del règim disciplinari de les forces armades per haver incomplert el deure de ‘neutralitat política’ i per l’alarma social que havien causat les seves declaracions. Tot això fet per un ministre gens sospitós de ser còmplice del catalanisme, però que veia clar que en una democràcia el poder civil ha de passar per sobre del militar.

La Guàrdia Civil no forma part de les forces armades espanyoles però és un cos militar que depèn del Ministeri d’Interior i, en teoria, també resta obligat per llei a mantenir una neutralitat institucional que ha vulnerat de manera flagrant amb el discurs que Félix Vicente Azón, director general de la Guàrdia Civil, i sobretot Pedro Garrido, general de la Guàrdia Civil a Catalunya, van fer als actes de commemoració de la patrona del Pilar. Van ser uns discursos clarament amenaçadors, amb aroma de colpisme ranci i plens de menyspreu cap als Mossos d’Esquadra, i que han suscitat una gran alarma social. La decisió de destituir-los depèn del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, però aquest s’ha limitat a dir que tots els cossos i forces de seguretat de l’estat garanteixen la convivència i la seguretat i ha reiterat que la coordinació amb els Mossos és magnífica. Si la coordinació policíaca és magnífica, com sosté el govern espanyol, no caldria enviar reforços de policia espanyola i Guàrdia Civil a Catalunya.

La decisió de Grande-Marlaska de no fer plegar ningú és deguda, més que no a la coincidència amb els discursos, a la manca de poder per a fer destitucions a la Guàrdia Civil. El govern espanyol està incòmode amb les actuacions que aquest cos armat ha fet a Catalunya darrerament, com l’operació Judes, no pas perquè no hi estigui d’acord, sinó perquè no en va ser informat amb antelació. La incomoditat podria ser una manera de rentar-se les mans davant la repressió, però la realitat és que en aquests moments el govern espanyol no controla la Guàrdia Civil, que ha decidit de fer justícia pel seu compte amb el suport del poder judicial. La Guàrdia Civil ha fabricat totes les proves falses que han permès d’empresonar els dirigents independentistes, els set membres dels CDR i encausar milers de persones. I ho ha fet amb la connivència dels jutges, com el que van condecorar a títol pòstum, Juan Antonio Ramírez, qui va obrir la causa general contra l’independentisme.

La prova d’aquest descontrol el reflecteix la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que a començament de setembre va dir que no s’enviarien reforços policíacs a Catalunya perquè no caldrien. O mentia, o no en tenia ni idea. Totes dues coses són prou greus per a dimitir. I ahir va haver d’anar a la seu dels Mossos a demanar excuses per la sortida de to de la Guàrdia Civil, per mirar de salvar la coordinació policíaca pactada amb la policia catalana que ha de servir per a reprimir les reaccions a la sentència que hi pugui haver la setmana que ve. Veient què ha passat, la Generalitat, a més de demanar la dimissió de Garrido, hauria de reconsiderar la coordinació amb la Guàrdia Civil o congelar-la fins que no hi hagi destitucions.

La reacció unànime de la classe política unionista aplaudint les declaracions del cap de la Guàrdia Civil i la presència del PSC a l’acte, amb l’omnipresent José Zaragoza fent-se abraçades amb el fiscal Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, no fan preveure gaire pressió per a destituir ningú, i menys en plena campanya electoral. Més aviat al contrari. Però, una vegada més, s’ha demostrat que aquells que demanen que es blindin els Mossos contra qualsevol ingerència política callen o aplaudeixen quan un cos armat espanyol fa política, la que va a favor seu. Quan parlen de neutralitat defensen uns Mossos intervinguts i dependents de Madrid.

MÉS QÜESTIONS
Oltra vincula el pagament de les bestretes a la campanya electoral. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha vinculat la decisió de l’advocacia de l’estat de permetre al govern espanyol de pagar les bestretes a les autonomies amb la campanya electoral. En un to clarament irònic ha explicat: ‘Sembla que en campanya electoral sempre passen miracles.’ Oltra ha participat a Madrid en el Consell Territorial de Serveis Socials i Dependència, i ha dit que el govern valencià esperava els diners amb candeletes. Tot i això, ha recordat que el veritable problema que calia resoldre era la reforma del finançament autonòmic. També ha dit que les bestretes que enviava el govern espanyol al País Valencià eren un dret dels valencians per la situació d’infrafinançament. Per una altra banda, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha explicat que els 450 milions d’euros es destinaran sobretot a pagar factures pendents en sanitat, educació i dependència i polítiques d’igualtat, els tres principals pilars de l’estat del benestar. L’advocacia espanyola ha donat el vist-i-plau al govern espanyol per a fer efectives les bestretes a les comunitats autònomes. Són 4.500 milions d’euros que el consell de ministres espanyol aprovarà demà. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha explicat que el govern volia deslligar aquests fons del fet que l’executiu estigui en funcions, tot i que era l’excusa que havia fet servir Pedro Sánchez, abans de convocar eleccions, per a no pagar-les.

El govern balear obre una línia directa d’ajuts a les empreses afectades per la fallida de Thomas Cook. El govern de les Illes llançarà una línia d’ajut directe de tres milions d’euros per a les empreses afectades per impagaments de Thomas Cook, en lloc de regalar l’import de l’impost de turisme sostenible, cosa que despertava dubtes en els serveis jurídics, segons que ha explicat al parlament el conseller de Turisme, Iago Negueruela. Amb aquesta rectificació, el govern entén que es compleix l’acord tancat amb els agents econòmics en relació amb l’impost, atès que consideren just que es pugui tornar. D’una altra banda, Negueruela ha informat que el consell de ministres espanyol aprovarà demà un decret llei amb les mesures urgents arran de la fallida de Thomas Cook, que inclourà les bonificacions de les cotitzacions a la Seguretat Social anunciades, i ha explicat que les del mes d’octubre pujaven a quatre milions d’euros.

La recusació del fiscal general pot tornar a ajornar el cas BPA. La possibilitat d’una nova suspensió torna a planar damunt el judici del cas Gao Ping, la primera de les causes vinculades a la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En seria la causa la demanda de recusació del fiscal general, Alfons Alberca, presentada davant el Consell Superior de la Justícia (CSJ) per l’advocat Josep Antoni Silvestre, lletrat de quatre processats en el cas Gao Ping. El CSJ tenia previst de decidir sobre la recusació, a tot estirar, dimecres de la setmana que ve. Finalment ho va fer ahir i el resultat va ser contrari als interessos de Silvestre, perquè es va decidir de no recusar Alberca. Amb el no del CSJ a la recusació, l’únic pas que es pot fer és presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Silvestre tindrà tretze dies hàbils per a fer-ho, a partir del moment que el CSJ li comuniqui la decisió. Aquest termini pot tornar a fer suspendre la vista oral. És previst que el judici es reprengui el dilluns 21 d’octubre i, una vegada resolta la recusació pel CSJ, el termini per a presentar el recurs anirà més enllà de la data marcada per les Corts per continuar la vista. Hi ha la possibilitat que es reprengui el judici i que al començament de la vista, en les qüestions prèvies, s’anunciï la presentació del recurs al TC i se’n demani la suspensió. Silvestre va recusar el fiscal general perquè va considerar que s’havia d’inhibir pel fet de ser el cunyat de la secretària general del govern, Ester Fenoll, havent-se personat l’executiu a la causa. El CSJ ha decidit de no acceptar la recusació pel fet que el ministeri públic no és un jutge, sinó una part més de la causa.

El govern francès es desdiu i manté les oposicions a professors de català. El govern francès ha rectificat i mantindrà les oposicions de professors de català a Catalunya Nord, segons que ha revelat el diputat nord-català Romain Grau al diari L’Indépendant. Grau, que ha sabut la notícia del Ministeri d’Educació i de la rectora de l’acadèmia de Montpeller, Béatrice Gille, ha dit que era una bona notícia, tant per als estudiants que s’havien preparat per al concurs com per als alumnes que volen aprendre català. Ahir mestres, alumnes, membres de sindicats de l’ensenyament i representants polítics es van concentrar davant la Prefectura de Perpinyà per exigir l’obertura del Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon Grau de Català (CAPES), el termini del qual s’acabava avui. Els manifestants van reclamar a la prefectura que intercedís perquè el govern francès rectifiqués una mesura que significava un cop molt dur a l’ensenyament de la llengua. El president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, ha explicat que a Catalunya Nord hi ha deu centres de secundària que no poden oferir l’ensenyament del català perquè no tenen cap professor de la matèria, una mancança que s’afegeix a la de les línies bilingües de primària, on falta una vintena de mestres per a atendre la demanda.

LA XIFRA
386 recorreguts de fiabilitat durant 5 dies ha fet el TGV entre l’Hospitalet de l’Infant i l’estació de gran velocitat del Camp de Tarragona, passant pels canviadors d’amplada de la Boella, i entre l’Hospitalet de l’Infant i l’estació d’amplada convencional de Tarragona; aproximadament ha fet quinze mil quilòmetres, segons ADIF.

TAL DIA COM AVUI
El 10 d’octubre de 1798 el Regne Unit recuperava el control de Menorca. Començava la tercera i última dominació britànica de l’illa (1798 – 1802).