18.08.2021 - 21:50
El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, torna a ser al centre de la diana arran de la devolució de quaranta-vuit menors marroquins. Marlaska pretén de deportar-ne vuit-cents, però un jutjat de Ceuta li ha parat els peus i ha suspès cautelarment l’operatiu. Alhora, la fiscalia general de l’estat espanyol també ho investiga.
Fa dies que una vintena d’ONG, com Irídia i Save The Children, posen el crit al cel per l’enèsima perversitat del ministre d’Interior espanyol. Ara, han adreçat una carta a Pedro Sánchez en què denuncien que es vulneren els drets dels infants i es contravenen els ordenaments jurídics espanyol, europeu i internacional: “Ho fan de manera col·lectiva, sense avís previ i sense complir les garanties establertes legalment.” Fins i tot la ministra de Drets Socials espanyola, Ione Belarra, ha escrit una carta perquè el govern espanyol –del qual forma part– aturi les repatriacions.
Però, per més que li estirin les orelles, Marlaska continua fent polítiques d’immigració reaccionàries, tant com les del seu antecessor, Juan Ignacio Zoido, del Partit Popular. Són dues cares de la mateixa moneda.
Devolucions, opacitat i mà de ferro a la frontera
El juny del 2018, la primera setmana que Marlaska era al càrrec, va negar-se a donar l’estatus de refugiat als migrants de l’Aquarius, molts dels quals van ser tancats en centres d’internament d’estrangers (CIE) i van ser expulsats. Tota una declaració d’intencions.
D’aleshores ençà, els escàndols per haver vulnerat els drets dels migrants han caracteritzat el seu mandat, tot i que sovint s’han minimitzat perquè es dóna per fet que el PSOE és un partit progressista. Dos mesos més tard d’haver-se estrenat al capdavant d’Interior, la policia espanyola va expulsar 116 migrants que havien saltat la tanca de Ceuta. El ministre d’Interior italià d’aleshores, Matteo Salvini, del partit d’extrema dreta Lliga Nord, va criticar la doble vara de mesurar de l’estat espanyol: “Si això ho faig jo, sóc un racista i un feixista.”
El 2020, l’hostilitat a la frontera espanyola es va fer sistemàtica arran de dues sentències que van donar cobertura legal a les devolucions en calent. Aquesta pràctica polèmica consisteix en un retorn fronterer d’immediat sense que el migrant pugui explicar la seva situació social, demanar asil o recórrer-hi en contra.
Aquell any, el Tribunal Europeu de Drets Humans va retirar la condemna a l’estat espanyol per una devolució en calent del 2014 i, per sorpresa de tothom, va passar a avalar el procediment. Mesos més tard, el Tribunal Constitucional espanyol també va emparar-lo. Els avals jurídics d’Estraburg i del Constitucional van fer que Marlaska tingués molt més aixopluc per a defensar les actuacions del seu ministeri. Però cap de les dues sentències no permet que s’apliquin retorns immediats a menors i, de fet, l’article 35 de la llei d’estrangeria espanyola és molt clar: “L’administració de l’estat sol·licitarà un informe sobre les circumstàncies familiars del menor a la representació diplomàtica del país d’origen amb caràcter previ a la decisió relativa a començar un procediment sobre la seva repatriació.”
El procediment de devolució de menors hauria de ser com descriu la llei d’estrangeria, però l’estat espanyol ho incompleix. Quan Marlaska va comparèixer al congrés espanyol per la devolució en calent d’un menor camerunès el maig del 2020, va dir sense immutar-se: “Complim la llei i apliquem els drets fonamentals.”
Hi ha un cas que el deixa en evidència. És el retorn immediat de l’Achraf, de setze anys. Un vídeo de Reuters del maig proppassat va captar el jove marroquí arribant a la riba de la platja del Tarajal lligat a un flotador fet d’ampolles de plàstic. Després, els militars espanyols l’escortaven fins a l’altra banda de la frontera, on el lliuraven a les autoritats marroquines. Una entitat social va presentar-hi una denúncia en contra i la fiscalia de Ceuta té una investigació oberta. Una altra.
Crisi humanitària a Canàries
L’altra gran taca de les polítiques de Marlaska és la gestió de la crisi migratòria de Canàries de final del 2020, que encara dura, atès que centenars de migrants encara esperen ser reubicats. L’Organització Internacional de Migracions (OIM) calcula que més de 414 persones s’han mort enguany provant d’arribar-hi.
A més, les illes van restar col·lapsades perquè Marlaska va blocar el trasllat de migrants de Canàries a la península Ibèrica. Va ser un calvari humanitari. Els van privar de demanar asil per la falta assistència lletrada, van separar nens de les seves mares per retards en les proves de filiació de l’ADN, van amuntegar milers de persones al moll d’Arguineguín –que solament té capacitat per a 400– i fins i tot els van fer pujar a autobusos de lloguer per a deixar-los davant la delegació del govern espanyol de Las Palmas, sense haver-los ofert cap lloc on passar la nit.
Elevar un 30% les tanques i construir un CIE a Algesires
Això no obstant, Marlaska ha complert –en part– la promesa de retirar les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla. Però abans de fer-ho, es va assegurar que el Marroc estigués disposat a instal·lar-les a la seva banda de frontera. Com a substitut de les concertines, el govern espanyol ha instal·lat “pintes metàl·liques invertides no lesives”, una mena de barrots de ferro encorbats. A més, ha elevat les tanques un 30%.
A més, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), no tan sols romanen oberts, sinó que el govern espanyol destinarà 33,6 milions d’euros a construir-ne un de nou a Algesires el 2024, amb capacitat per a 500 persones i ubicat just al costat de la presó de Botafuegos. Serà el més gran de l’estat espanyol. Tindrà més del doble de capacitat que el CIE de Barcelona i més del triple que el de Sapadors, a València.
Els CIE són instal·lacions públiques no penitenciàries en què es reté, a fi de facilitar-ne l’expulsió, els estrangers en situació irregular, privant-los de llibertat durant un període màxim de quaranta dies. Són una institució controvertida i opaca. Acumulen unes quantes denúncies per vulneracions dels drets humans, tant per les condicions de l’internament, com per tractes degradants per part del funcionariat policíac. D’ençà que se’n tenen dades, vuit persones han mort en quatre dels vuit CIE que hi ha a l’estat espanyol. Ara, amb la construcció del d’Algesires, n’hi haurà nou.
