31.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 31.01.2025 - 21:41
The Washington Post · Naomi Nix i Elizabeth Dwoskin
Aquests darrers mesos, Mark Zuckerberg ha treballat de valent per guanyar-se el favor de Donald Trump. Però fa tot just una dècada l’executiu en cap de Meta movia cel i terra per perjudicar la carrera del magnat –que aleshores tot just començava– en la política nord-americana.
A final del 2015, Trump va demanar al govern dels Estats Units que prohibís l’entrada de musulmans al país en una publicació a Facebook, cosa que suscità tota mena de protestes dels treballadors de la companyia. Zuckerberg, juntament amb més alts executius del sector, va argumentar que la publicació de Trump era ofensiva, i que havia de ser eliminada en virtut de les normes contra la incitació a l’odi de la plataforma.
Però el principal valedor del Partit Republicà a Facebook, Joel Kaplan, no va trigar a intervenir-hi, tot instant Zuckerberg a mantenir la publicació de Trump. En privat, ambdós van arribar a un compromís: Zuckerberg eximiria els polítics de la gran majoria de les normes de restricció de contingut de Meta, i permetria a Trump i més figures de travessar les línies vermelles de la plataforma, i públicament Zuckerberg condemnaria el llenguatge del magnat.
Durant el primer mandat de Trump, Zuckerberg sovint va seguir els consells de Kaplan a porta tancada i va instruir polítiques de moderació de continguts que afavorien els republicans. Però l’estratègia no va aconseguir de guanyar-se el favor de la dreta nord-americana. En aquesta nova legislatura, el fundador de Meta ha deixat de jugar a dues bandes.
Amb Trump novament a la Casa Blanca, Zuckerberg ha encetat un ambiciós procés de canvi d’imatge de l’empresa per caure en gràcia al nou president dels Estats Units. En qüestió de setmanes, l’empresa ha clausurat sobtadament el seu programa intern de verificació de dades, ha eliminat les iniciatives de promoció de la diversitat i ha nomenat Kaplan cap de la divisió política de l’empresa, en substitució de l’ex-polític britànic Nick Clegg, de tendència més progressista.
Zuckerberg, que va comprometre’s a mantenir-se neutral durant la campanya de les eleccions presidencials, ha fet mans i mànigues per a estrènyer vincles amb Trump d’ençà dels comicis. El fundador de Meta s’ha reunit en privat amb el president a la residència de Trump a Florida, ha donat un milió de dòlars a la cerimònia de presa de possessió de Trump i ha afegit un aliat del president, Dana White, al consell d’administració de l’empresa.
En una demostració del vigor d’aquesta nova aliança, Zuckerberg va seure a primera fila en la cerimònia de presa de possessió de Trump, al costat de la família del president i de més multimilionaris favorables al nou govern nord-americà.
Si la nova estratègia política de Meta funciona, l’empresa podria evitar els atacs d’un president conegut per perseguir els seus oponents i, alhora, aconseguir un nou i poderós aliat en la lluita contra la xifra creixent de regulacions a les plataformes tecnològiques de tot el món. Però hi ha el perill que l’estratègia posi en contra treballadors i usuaris, molts dels quals han denunciat públicament el gir de timó de l’empresa.
“Facebook ja va fer algunes concessions [en matèria de moderació de continguts] durant la primera legislatura de Trump, però no pas amb aquest entusiasme”, explica Nu Wexler, un consultor de relacions públiques que va treballar per a Meta. “Crec que la diferència entre ara i fa vuit anys és que la direcció de l’empresa pressiona molt més intensament per fer aquests canvis”.
Després de la victòria electoral de Trump, l’any 2016, la feina de guanyar-se amics al nou govern va recaure majoritàriament en Kaplan, que aleshores exercia com a vice-president per a polítiques públiques globals de Meta. El republicà s’havia unit a Meta l’any 2011, després de vuit anys al govern de Bush.
Les seves credencials com a republicà eren inqüestionables, però Kaplan –una figura arquetípica de l’era Bush– s’enfrontava a l’envit d’haver de tractar amb Trump, l’estendard d’una facció, si més no aleshores, molt menys convencional del Partit Republicà. De fet, Kaplan no va donar suport a Trump en les primàries del 2016, sinó que es va decantar per l’ex-governador de Florida, Jeb Bush, i el senador republicà Marc Ros.
Fos com fos, Kaplan no va perdre temps a l’hora de bastir ponts amb el govern de Trump, fins al punt de presentar-se com a candidat per a un dels alts càrrecs de l’executiu, segons que expliquen dues persones familiaritzades amb els afers interns de Meta.
Aquestes obertures van destacar ben de pressa a Meta, una empresa de filosofia fortament progressista que, fins aleshores, havia mantingut relacions molt estretes amb el govern de Barack Obama.
“Silicon Valley, en aquell moment, era molt d’esquerres”, explica Katie Harbath, ex-treballadora de Meta i ex-estratega digital Partit Republicà.
Així i tot, Kaplan no va desistir en l’objectiu d’acostar la direcció de Meta amb el govern Trump. L’ex-alt càrrec del govern de Bush, per exemple, va organitzar un sopar privat entre el president, Zuckerberg i Chan a la Casa Blanca. També va crear un grup de pressió antixinès, American Edge, per a alinear els missatges públics de Facebook sobre la Xina amb els de la Casa Blanca.
Però guanyar-se els favors de Trump va ser tot un envit fins i tot per a algú amb l’experiència de Kaplan. Les personalitats de la dreta nord-americana feia temps que acusaven l’algorisme de Facebook de suprimir els comptes conservadors, i Trump no se’n va mantenir pas al marge. Durant la seva primera legislatura, el president va atacar sovint les grans tecnològiques, a qui acusava de ser responsables de les “notícies falses i tendencioses” contra ell i els seus seguidors.
Kaplan, per la seva banda, va provar de frenar els intents de Facebook d’implementar polítiques de restricció de continguts que Trump cregués que podrien perjudicar-lo. Així, per exemple, va blocar una proposta que demanava d’eliminar els perfils de Facebook de mitjans de comunicació que difonguessin notícies falses amb regularitat, tot argumentant que afectaria desproporcionadament els usuaris de dretes; també va impulsar que l’algorisme de recomanació de notícies es revisés per fer que hi apareguessin més continguts de perfils de dretes.
L’estratègia de Meta d’apel·lar privadament a Trump, tanmateix, es va trobar en un destret amb l’assalt al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener de 2021, organitzat en gran part a les xarxes socials. En resposta a aquells fets, Meta i més empreses tecnològiques van suspendre el compte de Trump, de manera que el van privar del seu megàfon en les xarxes socials.
Però la victòria decisiva del magnat a les eleccions presidencials del novembre proppassat ha tornat a obrir una porta que, després de la insurrecció del 6 de gener, arribà a semblar tancada del tot. D’ençà de les eleccions, la companyia ha contractat de lobbista Dustin Carmack, una figura clau en l’ideari i l’elaboració del programa polític de la darrera campanya electoral de Trump.
Tanmateix, segurament ningú no s’ha pres més de debò l’objectiu de seduir Trump que Zuckerberg mateix, que ha arribat a descriure la política de moderació de continguts de Meta dient que era una “forma de censura”, tot adoptant un terme clau del lèxic dels conservadors nord-americans. Zuckerberg també s’ha referit als grans mitjans nord-americans –amb els quals Meta ha col·laborat durant anys per combatre la difusió d’informació falsa a les xarxes– com a “mitjans decrèpits” en què ja no es pot confiar.
La direcció de Meta, mentrestant, ha treballat per aïllar l’empresa del descontentament de bona part de la classe política i fins i tot dels treballadors propis. En els xats interns de l’empresa, els treballadors sovint han denunciat que la direcció havia eliminat missatges crítics, i alguns altres han argumentat que la nova filosofia de defensa a ultrança de la llibertat d’expressió sembla aplicar-se únicament als comptes conservadors, tal com s’aprecia en còpies dels missatges a què ha tingut accés The Washington Post.
Zuckerberg, tanmateix, s’ha mantingut ferm. En un vídeo que publicà fa poc per explicar els canvis en els treballadors de l’empresa, argumentà que calia relaxar les normes de moderació de continguts, perquè la victòria de Trump havia palesat que els Estats Units “han assolit un punt d’inflexió cultural en defensa de la llibertat d’expressió”.
No és clar com la segona presidència de Trump canviarà la cultura dels Estats Units. Zuckerberg, si més no, ja ha deixat clar quin impacte vol que tingui en la cultura interna de Meta.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
