Marivent, el palau ocupat pels Borbons

Desfilada coreografiada al mil·límetre. Flaix. Canvi de posició. Flaix. Somriure postís. Flaix. Mirades al pare. Flaix. Mirades a la mare. Un altre flaix. I així, durant uns quinze minuts mentre el Sol va partint, però continua fent de les seves. És la imatge d’una de les típiques sessions de fotografia de la família reial espanyola en els seus estius a Mallorca. I, concretament, a Marivent, el palau que, segons bona part de la societat illenca, ocupen d’ençà de fa dècades per passar els estius.

“Quan parlam de Marivent, no solament parlam del palau; sinó també dels pavellons per als fills, per als convidats, per al servei, per a la seguretat… Parlam de tot un complex”, matisa Manel Domènech, president de REM, Recuperem Marivent. “Que venguin a Marivent significa duplicar la despesa institucional quan ja tenen una residència oficial”, assenyala, en referència al Palau de l’Almudaina.

La de Marivent és la història d’un palau que havia de ser destinat a la societat mallorquina, però que va acabar en mans de la monarquia espanyola. L’artista Ioanes Saridakis es va enamorar de Mallorca, on arribà el 1920. Cinc anys després, l’arquitecte Guillem Forteza va acabar de construir tot un complex de 33.000 metres quadrats. Quan Saridakis es va morir, la seva vídua, a voluntat de l’artista, va donar el palau i la seva col·lecció d’obres –més de 1.300, i una biblioteca de 2.000 llibres– a la Diputació Provincial de Balears –que ara seria el govern– amb una condició molt clara: que es convertís en un museu de franc per a tothom. Tanmateix, amb el pas del temps, les coses no han anat tal com Saridakis hauria volgut.

“Reivindicam que Marivent torni a la societat. Com que se n’ha perdut el contingut, potser no com un museu, però sí com a equipament sociocultural, per exemple. Té moltes possibilitats. A més, és del poble de les Illes”, reivindica Domènech. Quan Juan Carlos i Sofía començaren a passar els estius a Mallorca –com a prínceps–, les autoritats van decidir d’oferir-los un espai perquè poguessin romandre-hi. Aquell lloc va ser Marivent. Tal com recorda el periodista Antoni Janer Torrens, hi havia un petit impediment: els estatuts de la Fundació Saridakis no preveien la possibilitat que aquell edifici es convertís en una finca privada. Però sí que consideraven que podia servir, i esporàdicament, com a residència de caps d’estat. En aquells moments, Juan Carlos tan sols era successor de Franco.

Per solucionar-ho i emmotllar la situació en favor dels Borbons, el 1973 es canviaren aquests estatuts, de manera que els successors també en poguessin fer ús. La família de Saridakis va haver d’acatar aquesta decisió. Però, amb el pas dels anys, no volgueren que les obres del museu romanguessin a la ja nova residència –i no esporàdica– dels Borbons. I, d’aquesta manera, els Borbons ocuparen el palau en contra de la voluntat de l’artista, que havia invertit en aquesta casa i havia decidit que havia de ser un museu.

“Ho miris per on ho miris, no té consol”, continua Domènech, qui amb REM, Recuperem Marivent i més associacions com Arruix Borbons, protesten contra cada acte que la família reial espanyola fa a Mallorca durant els dies d’estiu. “Per un parell de dies no hem de sacrificar un museu. No és estrictament una qüestió de justícia de propietat del palau, sinó el fet que avui dia és absolutament desfasat que una família vengui una setmana i la societat no pugui donar ús al complex”, detalla.

Domènech també posa l’exemple que en uns altres indrets d’Europa els palaus reials s’han convertit en museus, com ara el Louvre. “Aquí, què feim? Tenim un museu, hi col·locam el rei, el tancam, en perdem el contingut… I no passa res!”, critica, i afegeix: “No poden continuar fent allò que els dóna la reial gana. I ho continuen fent.” REM, Recuperem Marivent ho té clar: “Hem d’aguantar deixar de tenir un museu, una casa de colònies o certs equipaments perquè la reina emèrita i la germana gaudeixin de Marivent?”

Petita base d’operacions de la corrupció de Matas i Urdangarín

Marivent és també on el president espanyol es reuneix amb el Borbó cada estiu. I on l’ex-president de les Illes condemnat per corrupció, Jaume Matas (PP), Iñaki Urdangarín i més d’un empresari afí es reunien per jugar a pàdel i engegar alguns dels negocis relatius al cas Palma Arena.

Enguany, Marivent va rebre part de la societat convidada –400 persones– al tradicional sopar que els reis espanyols presideixen cada estiu a Mallorca, entaulats en aquest cas pel xef Santi Taura. Algunes veus consideren aquest fet una passa cap a obrir les portes de Marivent a la societat, però dista molt dels reclams que es fan al govern de les Illes perquè Marivent deixi de ser d’ús dels Borbons. “És una manera de blanquejar la monarquia”, expressa Domènech.

De fet, alguns dels convidats van rebutjar, com cada any, la invitació. És el cas dels polítics de MÉS per Mallorca o dels de Podem –que formen part de l’executiu–, que varen demanar per carta també que Marivent tornés a ser del poble. Així i tot, el vice-president de Podem del govern, Juan Pedro Yllanes, sí que hi va anar. Tampoc s’hi van presentar l’STEI, per exemple, com un dels sindicats majoritaris, o l’associació que lluita pels drets LGTBIQ+, Ben Amics.

“L’esquerra pastereja”, diu Domènech, i demana sobre els moviments que fan els partits perquè Marivent pugui ser de la societat illenca. De fet, recalca que els moviments més forts vénen per part de la societat. “Volem reivindicar la figura de Ioanes Saridakis i fer les passes adequades per a recuperar Marivent. No aspiram a ser una organització de masses, però sí específica”, reconeix. “No ha estat mai casa seva i molta gent no coneix aquesta història.”

A les institucions l’única decisió que s’ha pres en aquest sentit ha estat la d’obrir els jardins de Marivent, 9.000 metres quadrats dels 33.000 que té tot el complex arran de mar, d’ençà del 2017. Es permet el lliure accés durant cada mes de l’any, amb alguna excepció important: els quinze dies que coincideixen amb la Setmana Santa i entre el 15 de juliol i el 15 de setembre. Aquest espai té un jardí amb una quarantena d’espècies vegetals diferents, la majoria autòctones.

Així i tot, les associacions que reclamen el retorn de Marivent a la societat de les Illes, per respectar el llegat de Saridakis, consideren que aquestes decisions són totalment insuficients. Per aquest motiu, les protestes continuaran fins que no hi hagi justícia i es posi solució a aquest destrellat.