Francesc Maristany: ‘Podríem portar un milió de proves de la Covid-19 cada setmana’

L’empresa catalana de Francesc Maristany, el Grup Met, és una de les que distribueix les proves PCR de la Covid-19 a tot del món. Milions de proves cada setmana. L’empresa ha transformat les 116 oficines, els magatzems i els contractes amb aerolínies per a moure peces de moda perquè ara facin proves contra el coronavirus 2019. N’ha enviades a França, a Mèxic, als Estats Units, a Itàlia. Paradoxalment, no en distribuïa ni a Catalunya ni a l’estat espanyol, tot i haver-s’hi ofert. Fins ahir, quan la Generalitat es va posar en contacte amb el senyor Maristany després d’haver-se publicat aquesta notícia a VilaWeb i que el nostre diari preguntés sobre el cas a la conferència de premsa del govern. En aquesta entrevista telefònica, Maristany atén VilaWeb des del Masnou. I ens explica el seu cas paradoxal.

—Vau oferir proves a l’estat espanyol i a la Generalitat. Reaccions?
—L’estat no respon. I la Generalitat va respondre ahir. S’han posat en contacte amb nosaltres. La Generalitat m’ha demanat: quines proves tens, quan es poden lliurar, com es poden fer? Sembla que al final els mitjans de comunicació heu fet la vostra funció social. I després de la conferència de premsa de la consellera, s’han adonat que tenen opcions més a prop, i que hi ha empreses catalanes que tenen accés a les proves.

—Això vol dir que la Generalitat comprarà les proves?
—Això no ho puc dir. Tant de bo! Per la part que em toca, pel meu fill i per la meva família, tant de bo s’adonin que és qüestió de voluntat i de tirar endavant i fer-ho. ‘Oh, és que de proves no se’n troben i no n’hi ha disponibilitat.’ No és veritat. Aquí tens una empresa catalana que en té, de proves.

—I com és que teniu accés a milions de proves? Perquè vosaltres us dediqueu a la logística de la moda. Peces de tèxtil amunt i avall. Quan us heu reconvertit?
—Més que reconversió, ha estat una adaptació temporal a la situació. Volíem aportar-hi el nostre granet de sorra perquè la cosa anés més bé. Fa anys que col·laborem amb la plataforma de la Cooperació Econòmica de l’Àsia-Pacífic (APEC, sigles en anglès) que aplega més de vint-i-un països. Rússia, els EUA, Malàisia, Brunei, l’Equador, Mèxic. Ells tenen una plataforma, MondeB2B, amb què fan compra-venda de productes entre ells. De xips a proves cancerígenes. I nosaltres som els encarregats de la logística de MondeB2B. Aquests vint-i-un països ara volien que les proves de la Covid-19, per seguretat, per evitar-se problemes d’engany i estafa, es fessin mitjançant aquesta plataforma. Com que jo ja els feia la logística internacional, em van demanar que els la fes amb la Covid-19. I això faig. També van veure que Espanya no era membre de l’APEC, però que jo els podia posar en contacte amb el ministeri i qui calgués. Ens vam començar a moure. Però no n’hem tingut cap resposta. Fins ahir, com dic, que la Generalitat es va posar en contacte amb mi.

—D’on surten les proves? Quin recorregut segueixen?
—Es fan a set fàbriques, entre Corea del Sud i Singapur. Els kits PCR han de viatjar a menys de 20 graus. I s’envien per avió. La fàbrica ho prepara, s’embala i s’empaqueta. Nosaltres ho hem dut a Alemanya, Itàlia, França, Mèxic. Ho hem distribuït per tot el món. Tenim 116 oficines a tot el món. La nostra feina ha baixat i, per tant, hem posat l’estructura a disposició d’això. Per estructura, entenc oficines, magatzems, contractes amb aerolínies. Tota la cadena logística.

—Com ho sabeu, que és bo, el producte?
—Justament és la gràcia de ser a l’òrbita de l’APEC. Jo no vaig a la meva. Parlem de vint-i-un països que compren a uns fabricants que no surten del no-res. Tenen un llarg historial de proves de càncer, per exemple. No són fàbriques que acaben d’obrir. Són conegudes de fa anys. Tenen un passat. Per això no entenc com compres al primer que passa si tens una plataforma oficial de compra-venda de vint-i-un països. Perquè en aquests moments hi ha molt pirata. He parlat amb més empreses i hospitals que han tingut molts disgustos.

—Quantes proves podríeu portar a Catalunya?
—Podríem portar un milió de proves de la Covid-19 cada setmana. I dels antígens, 100.000. I si no és una setmana, deu dies. De capacitat de producció, n’hi ha. Això no és problema.

—Les proves valen uns 30 euros. I les proves falses que va comprar Espanya, entre 5 i 7. És això?
—Les que va comprar Espanya, les va comprar per 4. I no és que fossin falses. És que eren pensades per al SARS. I quan van arribar aquí van veure que la fiabilitat era menor. Nosaltres, les proves PCR que distribuïm són reactiu amb el 95% de fiabilitat. Es fan a l’hospital, i amb una anàlisi de sang. Són kits reactius que valen 3.000 dòlars i vénen amb 100 proves. Uns 30 dòlars cada prova. I el que va comprar l’estat són unes proves d’antígens, com una prova d’embaràs. I dóna un 30% de fiabilitat. Nosaltres també en venem, perquè és útil per a una fase més inicial. Per quan vols saber un mapa general de contagiats. I val uns 4 dòlars.

—Ara vindrà l’estat espanyol i ho frenarà. Encara que la Generalitat vulgui. Comandament únic.
—Se suposa que no. Ens havien pres les competències però ens les han tornades a donar. Nosaltres, i qualsevol altra comunitat autònoma, ara podem comprar el material que necessitem. Material sanitari i allò que calgui. Ara les comunitats es poden començar a defensar. Fins ara, qualsevol compra que es feia relacionada amb la Covid-19 havia d’anar validada per Madrid. Ara ja no.

—Ara ja no?
—La idea era centralitzar compra. Que no és dolenta. Passa que l’execució ha estat pèssima. I ara Madrid ha dit: ‘Sabeu què?, que cadascú de vosaltres s’espavili.’

—Us feu milionari, amb tot això.
—No. Quan es van posar en contacte amb nosaltres vam posar una condició: no facturarem res fins que no hagi acabat tota l’operació Covid-19. Ja ho trobarem aleshores. I el que farem és passar-los les factures dels serveis que nosaltres hem hagut de contractar, i tal qual ho refacturarem. Però no hi aplicarem cap mena de marge. Cap. La nostra feina no és aquesta. Entenem que és la feina d’un mes i prou, i que si podem ajudar que no arribi a uns preus desorbitats, doncs encantats. La responsabilitat social corporativa també és això.

—Qui us compra més ara?
—Amèrica: els Estats Units, Mèxic i Llatinoamèrica. Tant que es diu de l’Amèrica Llatina, doncs s’han espavilat com ningú. Fa deu dies que els ha arribat la pandèmia i són els més ben preparats. Han estat molt més àgils.

—I aquí, com és que no tenim proves? Què respondríeu?
—Com diu l’OMS, la qüestió important és fer moltes proves. La més important. Aquí ha fallat la col·laboració publico-privada. Si normalment ja és imprescindible, en emergències, més. Perquè l’estat té un temps de decisió de tot. I ho entenc. Els estats han de ser lents, per ser forts i bons. Ho entenc. Però en aquests moments necessitem capacitat de reacció més ràpida. És quan es confia en la part privada. S’ha demostrat que en aquests moments no s’hi creia. I l’estat ha volgut decidir, gestionar, portar la batuta. I amb els seus ritmes. I així anem com anem.

—Confinats. En el vostre cas, també?
—I tant. Jo, el meu marit i el nostre fill de dos anys.

—La gent no coneix el senyor Francesc Maristany. Qui és?
—Sóc nascut al Masnou. 1980. Molt jove, però molt cardat, com diu el meu pare. Que jo a la teva edat estava millor. [Riu.] El meu marit i jo fa sis o set anys que som casats. Vaig estudiar gestió d’empresa a Amsterdam i vaig tornar aquí per fer un màster en gestió internacional. I a vint-i-un anys vaig començar la meva primera empresa. Logística a Grup Met. Em ve de sang. La meva mare és del sector portuari de tota la vida. Havia treballat sempre al port de Barcelona. De petit havia trepitjat el moll moltes vegades amb ella. Els pares no són empresaris, però sí que vénen del comerç internacional.

—Voleu afegir res més?
—Que facin, comprin o no comprin, però que ho facin de seguida. Només que salvem una vida haurà valgut la pena. No ens podem quedar aturats.