Si voleu llegir millor VilaWeb, sense dificultats, us recomanem que actualitzeu la versió del navegador Safari que feu servir, o que useu un altre navegador (Chrome, Firefox...).
Si necessiteu suport, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat o truqueu-nos al 689 344 437.
Tres hostes: el senyor Marcel Broodthaers, el senyor Marcel Duchamp i el senyor Joseph Beuys s’asseuen al voltant d'un sopar frugal servit a la llum de les espelmes.
Tres hostes: el senyor Marcel Broodthaers, el senyor Marcel Duchamp i el senyor Joseph Beuys s’asseuen al voltant d’un sopar frugal servit a la llum de les espelmes.
La tensió hi és evident: cadascú espera que els altres prenguin la paraula. El senyor M. Duchamp se serveix un got de vi i llança una mirada al senyor M. Broodthaers, que s’eixuga la comissura de la boca amb el tovalló. El senyor J. Beuys s’està impassible i encara no ha tocat els coberts. El silenci és pesant.
De sobte, de manera inexplicable, el senyor M. Duchamp agafa el ganivet i clava un cop fatal a M. Broodthaers, que en la caiguda arrossega les tovalles i tira tot el sopar a terra. J. Beuys, impassible com fins aleshores, treu de la butxaca un revòlver i dispara sense rumiar-s’ho contra el senyor M. Duchamp que, sorprès, se’l mira espantat abans de desplomar-se. En aquell moment, J. Beuys es desploma al seu torn sense cap explicació, si no fos per l’ombra d’una serventa que ha disparat discretament des d’un racó del menjador. Durant alguns instants les espelmes continuen lluint i el sopar continua refredant-se, mentre els tres hostes expiren cadascú el darrer sospir. Tot seguit s’aixequen l’un rere l’altre i tornen exactament a la seva posició inicial.
Epíleg: cal preconitzar el combat cultural com a condició prèvia a la presa del poder polític.
[En aquest cas, l’artista ha optat per oferir-nos una ficció prescindint de l’obra. Tanmateix, aquesta obra, tal com explica el comissari Vicenç Altaió, fa una rèplica a l’obra d’Alfredo Jaar, Cultura = Capital. Ella fa tota la contrària trencant el signe d’igualtat i canviant la llum de neó per un full de paper. Art pobre que interpel·la Beuys des de l’avui, perquè en el nostre món el fet és que la creativitat no és el capital, perquè a l’hora de la veritat la cultura no és el capital. Per Altaió, Marine Hugonnier és una artista dissident que es fixa endins de l’esperit Beuys.]
Aquest text de l’artista Marine Hugonnier forma part de l’especial de VilaWeb dedicat a Joseph Beuys, un artista de referència amb una concepció radical de l’art, que ha influït diferents generacions d’artistes. L’especial conté una relació d’obres de l’exposició ‘A Josep Beuys’ de la galeria Cadaqués, comentades pels artistes mateix. Hi expliquen el seu vincle amb Joseph Beuys, el qual homenatgen. I també en forma part un article sobre la relació de Beuys i Catalunya, especialment amb Manresa, ciutat que va visitar i que dóna nom a una acció artística significativa en la seva trajectòria, del 1966.
Us proposem un
tracte just
Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us
deixés llegir aquest article?
No és l’estil de VilaWeb.
La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això
tota
la nostra informació ha de ser accessible a tothom.
Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors
ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.
Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers,
opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de
tothom.
I tots hi sortirem guanyant.
per 6€ al mes
Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent
una donació única.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per
veure'n els avantatges.