Marina Gay: “Atacant la llengua, volen fracturar la societat catalana”

La plataforma Som Escola ha convocat demà una mobilització per a defensar el model d’escola catalana en resposta de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25% de les hores de docència. Per això, avui entrevistem Marina Gay, membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural, una de les entitats de Som Escola. Hi parlem de la importància de la manifestació de demà: “Veiem que la resposta de l’administració és molt tímida, per no dir molt poc eficaç. La manifestació és cabdal per a la defensa i el blindatge del model d’escola catalana.”

A Som Escola es mostren preocupats perquè el model d’immersió lingüística, tal com es va concebre als anys vuitanta, ha rebut clarament la deixadesa i la desídia de l’administració educativa. Defensen que cal actualitzar-lo per garantir que sigui un model de cohesió social.

—Per què és important la manifestació de demà? Què hi ha en joc?
—La manifestació convocada per Som Escola és cabdal per a la defensa i el blindatge del model d’escola catalana. Sobretot amb el propòsit amb què el vam concebre als anys vuitanta, en el sentit de poder educar en igualtat de condicions tots els infants i joves del nostre país, i especialment a través del català com a llengua que possibilitat la cohesió social i la progressió dins la societat. Aquest model precisament no segrega per raó de llengua. Té un propòsit molt clar, fer de vertebració social. Quan és agredit pels tribunals, és molt important que hi hagi una reacció contundent per part de la societat. Hem de deixar clar que no volem que ens toquin l’escola. Trencar aquest model significa trencar la cohesió social del país.

—El model d’immersió és en joc, però no solament per les decisions judicials…
—A Som Escola ens preocupa el fet que el model d’immersió lingüística, tal com es va concebre als anys vuitanta, ha rebut clarament la deixadesa i la desídia de l’administració educativa. Cosa que ha fet que se n’hagi anat abandonant la implantació. A més, no tan sols s’ha abandonat el model, sinó que no s’ha actualitzat tenint en compte els canvis de context sociocultural que hi ha al segle XXI. Tot plegat ha fet que el model d’escola catalana estigui molt fràgil. Ja ho vam veure amb les dades del consell superior d’avaluació respecte de l’ús del català a les aules. Era molt crític. I la tendència és molt negativa. Per tant, ja no solament es tracta de defensar el model sinó que hem de poder-lo actualitzar per garantir que en sigui un de cohesió social. És un debat molt complex, però molt necessari. A l’administració li costa molt d’entomar, però cal fer-ho.

—A Som Escola treballeu en aquest sentit? Com es repensa el model?
—Veiem molta confusió i desorientació sobre l’actualització del model. La societat té molts dubtes. És normal perquè dins la comunitat educativa es defensen alternatives molt diverses. No serà un debat gens fàcil. Hi ha gent que opta clarament per la immersió lingüística, diuen que cal aplicar-la bé i ja està. Però també hi ha qui proposa alternatives. Cal analitzar-ho bé. Cal veure com ens assegurem que el català és la llengua vehicular a l’escola, i per als adults en els espais informals. El fet que hi hagi una distància tan gran entre allò que ens pensàvem que hauria de ser la immersió lingüística als anys vuitanta, i això que passa realment, fa que hi hagi una gran sensació d’impotència.

—Aquests darrers anys l’escola ha canviat molt.
—Aquests darrers anys ha canviat molt la manera d’aprendre a l’escola. Per això diem que no té sentit posar un percentatge a la llengua. Si ets una escola que s’estructura per projectes, les assignatures no saps que són i, per tant, no es pot partir l’horari en quatre trossos i fer-ne una part en castellà, sinó que s’ha de formular d’una altra manera. L’única cosa que ens demana la llei és que els resultats quant a competències lingüístiques de l’alumnat demostrin que són competents en català, castellà i anglès. I això és garantit. Ara cal treballar perquè també es garanteixi el reconeixement social del català. I, per tant, que la funció de l’escola vagi més enllà d’una qüestió de quantes hores fas de llengua, i que es vertebri com un referent de com volem la societat. Per això és molt important que el català estigui normalitzat a l’escola. És allò que aspirem que passi a la societat. I ho hem d’aconseguir sense menystenir el castellà, els infants també l’han d’aprendre perquè és a la societat.

—Creieu que es fa una defensa ferma del model per part de la Generalitat?
—Veiem que la resposta de l’administració és molt tímida, per no dir molt poc eficaç. I això no ajuda gens. No es troba la manera de protegir els directors i docents dels centres. I això implica una amenaça de fractura dins la comunitat educativa. Cal descobrir de quina manera amb la nostra actuació com a país podem blindar el model d’escola com creiem que ha de ser. És molt important que la immersió no deixi de tenir consens, que no ens trobem que la societat queda dividida pel model d’escola. Per això cal que el govern ho defensi com a model del país, que el català sigui la llengua vehicular. Però per a aconseguir-ho, cal el suport de les administracions i que es destinin els recursos necessaris perquè les escoles puguin desenvolupar-se en català.

—Cambray va dir que no podia blindar la immersió fins que Catalunya no fos independent. Què passa, mentrestant?
—Realment tenim un problema d’encaix. Cal veure fins a quin punt el fet que tinguem les competències transferides en educació significa que podem protegir el català. Sembla que malauradament no depèn de nosaltres. En tot cas, mentre sí que hi depenia, s’haurien pogut fer més coses. Ara com ara, es poden fer més coses per ajudar a la presència del català a la societat. Cal que el català es vegi com una llengua de progressió social. Segurament aquí és on hem perdut més. Hi ha gent que pensa que el català no li és útil. Aquesta és la gran qüestió, com garanteixes que l’ús i l’aprenentatge del català a les escoles és efectiu. A Som Escola hem dit sempre que, amb aquesta sentència, no volen atacar tan sols la llengua, sinó que vol fracturar el consens en el model d’escola. Cal evitar-ho, perquè atacant la llengua, volen fracturar la societat catalana. No pot ser que per defensar la llengua acabem amb una societat fracturada.

—Dieu que és un model de consens, però cada vegada ho és menys? El PSC no anirà a la manifestació de demà.
—És molt greu que els socialistes renuncien a allò que sempre havien defensat. Sempre havien dit que el model d’escola estava pensant per no segregar per qüestió de llengua. Ara es veu que no és prioritari defensar el nostre model d’escola. És un element crític que caldrà veure com treballem. Però és evident que la qüestió de la llengua i el dret de l’educació lingüística dels infants no pot dependre del color polític que hi ha el govern. És molt mala notícia que el PSC hagi renunciat a defensar la immersió lingüística.

—Aquests dies hi ha hagut crítiques cap a la plataforma. Hi ha hagut sectors que s’han queixat que la manifestació arriba tard.
—Som Escola és formada per cinquanta-quatre entitats. En realitat, ara ja som més perquè aquests dies hi ha hagut moltes adhesions… Ser tantes entitats ens fa poc àgils a l’hora de respondre, encara que a la vegada les decisions que es prenen dins la plataforma són molt robustes. No crec que no hàgim respost, sinó que hem respost a poc a poc, perquè ens costa més aconseguir prendre consensos dins la plataforma. Som entitats que venim de punts de vista molt diferents. Ens vam activar tan bon punt va sortir la sentència, però vam trigar a fer públic el posicionament. I per això és normal que hi hagi gent amb la sensació que no vam respondre. Aquesta mena de plataformes són molt complicades de gestionar, però, alhora, són molt valuoses per a poder defensar els grans consensos de país. No hi podem renunciar, sinó que les hem de fer més fortes.

—Una altra crítica ha estat que és una protesta amb un to massa lúdic o festiu. L’ANC, per exemple, reclamava un to més reivindicatiu.
—Dins Som Escola també hi ha hagut posicionaments diferents. Sempre es va pensar en una resposta reivindicativa, però a partir d’aquí, la mobilització pot tenir un caire més cultural o festiu, o fer una manifestació. Es van valorar unes quantes opcions i al final ha quedat una solució de consens que ens semblen que reflecteix totes les posicions que hi havia. I, en qualsevol cas, com que es va filtrar el debat intern que vam tenir, l’ANC suposo que va treure les seves conclusions i posicionament. Després del seu acte, l’Assemblea s’afegeix a la nostra mobilització; per tant, benvinguts.