Maribel Albalat: “La gent està nerviosa i s’impacienta, hi ha certes coses que no arriben”

Paiporta és la zona zero. És on el desbordament del barranc de Torrent va fer més mal, amb el 98% de les plantes baixes i el 100% dels garatges afectats. És també, una de les poblacions on costa més que arribe una certa normalitat després de la desfeta. Per exemple, encara hi ha 4.000 alumnes que no han pogut tornar a les escoles; i amb molt d’esforç es va netejant el clavegueram que encara continua embossat en molts trams.

Amb prou feines han pogut obrir vuit establiments al públic i la gent encara va als llocs de repartiment de menjar. Hi ha també, a prop d’un dels ponts, una xurreria que reparteix xocolata calenta i reconfortant. El calçat obligat continua essent les botes de goma i l’ajuntament sembla el centre d’operacions d’una campanya extraordinària. Pels passadissos s’hi mesclen funcionaris que intenten que la maquinària administrativa no s’ature, regidors i membres de les forces armades.

Maribel Albalat, la batllessa d’aquesta població de més de 29.000 habitants, fa, en aquesta entrevista, una radiografia completa de la situació de la vila. Ens rep al despatx, amb molts papers damunt la taula i les botes posades.

—Primer de tot, hem de preguntar-vos com us trobeu personalment.
—Estic com tota la població de Paiporta, cansada i amb ganes de començar a veure la llum al final del túnel.

—Vint-i-dos dies després, és més a prop la llum?
—Hi ha coses que s’han pogut millorar, però encara hi ha molt a fer. Encara no podem garantir tots els serveis bàsics de la ciutadania. Tenim aigua potable a tota la població, però encara hi ha problemes esporàdics d’electricitat. La qüestió dels medicaments està coberta per les farmàcies i el centre de salut. Nosaltres i altres ONG continuem repartint aigua embotellada i alimentació. Avui hi ha vuit comerços oberts. Però no hi ha capacitat per a proveir tota la població. Tenim molts problemes i això significa que encara som en un moment crític i continuem en emergència.

—Una de les preocupacions més grans és la de les escoles. En quin punt es troba?
—Fa més de tres setmanes que els xiquets no van a l’escola. Al principi, era comprensible perquè la situació era la que era. Nosaltres vam ocupar alguns centres per a repartir alimentació bàsica, perquè era prioritari alimentar a la població, però al cap d’una setmana la conselleria ens va informar que volien obrir les escoles i vam ordenar de traslladar tots els materials a unes altres dependències municipals. I des d’eixe moment esperem. Es va fent, però no al ritme que pensem que hauria de tenir la conselleria per a habilitar eixes escoles. No sols s’han de netejar, s’han de desinfectar, s’han de moblar una altra vegada, s’ha d’evacuar aigua d’algun centre, s’han de reparar els patis. És un treball que ens van dir que farien ells, la conselleria, i esperem que ho facen.

—No hi ha cap centre obert, ara?
—Un institut ha començat amb segon de batxillerat i hi faran una incorporació progressiva a mesura vagen adequant el centre.

—L’acolliment d’alumnes en centres d’unes altres poblacions funciona?
—Hi ha menys de 200 xiquets acollits en altres escoles, però és temporal i s’acaba el dia 22. Se suposa que la data d’obertura dels centres educatius a Paiporta és el dia 25, però falten tres dies laborables i no ho veiem possible. Hem demanat que almenys eixos xiquets puguen continuar una setmana més o el temps que siga i demanem solucions. Nosaltres, les famílies, les associacions i les escoles demanem solucions immediates per a poder activar els centres. Avui, pràcticament, cap xiquet del poble no va a l’escola. Sabem que hem estat zona zero, però per això també necessitem més recursos per a adequar les nostres escoles.

—Teniu contacte amb el conseller d’Educació?
—Sí. Hi vaig parlar ahir [dimarts] i despús-ahir [dilluns]. Diuen que hi treballen, però els pares i les mares no ho veuen. Ahir van venir ací i van fer una concentració, els vam atendre. Vam estar una hora i mitja amb ells, explicant-los tot el que fèiem. I avui [dimecres] hi ha una concentració a les quatre i ens hem oferit a afegir-nos-hi.

—En quina situació es troba el clavegueram?
—El problema a Paiporta era molt greu. Pràcticament, tot el clavegueram s’havia obstruït i no podien continuar els treballs de neteja. Hi havia un problema de salubritat perquè començava a arribar a les cases. I això no es pot solucionar d’avui per a demà, s’ha de fer per fases. S’ha de començar per darrere i anar avançant cap amunt. Hem treballat amb els bombers i l’UME i més cossos en coordinació. Ja fa un parell de dies que van duplicar els recursos i si cal els triplicaran. Ja es va notant. Bona part del poble ja ho té solucionat i hem pogut fer aigualeig als carrers. Fins ara no ho podíem fer per no afegir més aigua al clavegueram obstruït.

—Hem vist que ací baix hi ha una taula amb un funcionari que informa els ciutadans. Quines són les principals preocupacions dels veïns?
—Atenem totes les persones, els donem solució fins on és possible i tramitem les ajudes. Ha vingut personal tant de la conselleria com del ministeri. Tenim un segon punt d’atenció a la plaça Major número 1 per a poder donar resposta a tots els qui han de tramitar ràpidament eixes ajudes.

—Emocionalment, com està el poble? Quina sensació teniu quan eixiu al carrer?
—Ahir tinguérem la notícia que ja tenim vuit comerços oberts perquè fins fa tres dies no n’hi havia cap, excepte les farmàcies, i això intranquil·litzava molt la població. Hem tingut eixe xicotet alè, però pense que la població de Paiporta encara està preocupada, encara està dolguda amb tot això que ha passat i ho entenc perfectament. Ja veurem de qui va ser la culpa, però ara volen solucions als problemes que tenen. Són coses bàsiques, com que no tenen aigua o llum o no tenen aliments o viuen amb problemes de salubritat.

—No s’ha restablert, en tot el poble, la llum?
—S’ha restablert, però encara hi ha alguns problemes particulars que els tècnics van resolent. A més, hi ha un 10% o un 20% de carrers on no hem pogut restablir l’enllumenat públic perquè l’aiguat es va endur tota la instal·lació dels quadres, els fanals. En alguns punts posem enllumenat provisional i això dóna molta seguretat a la ciutadania i és important.

—Paiporta és el poble on més persones van faltar. Fa uns dies us queixàveu que ningú us ho havia comunicat oficialment. Ja les teniu, les dades oficials?
—Jo vaig tindre dades al principi, perquè preguntava i me les donaven. Pense que això és una cosa que s’ha de dir a la població. Perquè és la realitat. Després ja no em van passar més dades i l’última informació la vaig tenir llegint a la premsa que deia que a Paiporta s’havien comptat 45 persones mortes.

—El TSJ no us ho ha comunicat?
—No. I quan he preguntat m’han dit que no em podien donar eixes dades.

—A què atribuïu que Paiporta siga el poble on més morts hi ha hagut de tota l’Horta Sud?
—Paiporta té molt poc de desnivell i a més, el barranc travessa tot el poble. No és el cas, per exemple, d’altres pobles que el barranc els voreja o va només per una zona. El que no esperàvem és que hi haguera un desbordament com va ocórrer. Ací, la gent, l’únic que recorda és la riuada del 57 i va eixir mig metre o poc més. Però l’altre dia arribàrem pràcticament als tres metres per dalt de la capacitat del barranc. Això no havia passat mai. A més, a Paiporta tenim un barranc ample, un barranc gran i net, i normalment, quan els altres pobles tenen problemes d’inundacions, nosaltres no en tenim. Per això pense que la gent no estava preparada. Molta gent que viu en plantes baixes no havia pensat mai que poguera tenir cap problema amb això. Molta gent es va quedar en les plantes baixes, als domicilis, i altres es van quedar en el garatge, perquè el costum és, quan plou, traure el cotxe del garatge per si hi entra una mica d’aigua.

—El barranc travessa el poble, fins a quants metres o quilòmetres, a banda i banda, va arribar l’aigua?
—No ho sé, però quilòmetres segur. No sé dir si un o dos. No sé què passà dalt o baix, però quan arribà a Paiporta, no és que es desbordara sols per la ribera, va arribar a tot el poble. Hem tingut afectació en el 100% dels garatges i en el 98% de les plantes baixes. La situació ha estat així de greu.

—Encara hi ha molts garatges on no s’ha pogut entrar?
—Encara n’hi ha molts. Vam demanar fa uns dies que s’esperaren a traure’n el contingut perquè no trobem contenidors, en busquem per tot Espanya, per a poder arreplegar tot el que hi ha dins els garatges, el fang i els trastos. Hem repartit tots els cabassos que hem pogut perquè si ho tornaven a tirar al clavegueram, el tornaríem a embossar. Parlem amb el consorci per veure quan començaran a fer el peritatge de tots els vehicles que s’han perdut a Paiporta, que són moltíssims.

—Fa un parell de setmanes que vàreu avançar que miraríeu si presentàveu una querella contra el president o contra la Generalitat.
—Ara continuem en el moment d’emergència i les vint-i-quatre hores que tenim són per a resoldre problemes de necessitats bàsiques de la nostra ciutadania, però això se sabrà més endavant o s’apuntaran responsables personals o d’entitats. Nosaltres hem dit sempre que no pensem en això ara, perquè hem de dedicar tots els recursos a ajudar la ciutadania, però el dia de demà, si els nostres assessors jurídics ens ho recomanen, ens personarem en la causa.

—La vesprada de la inundació, us va telefonar el president de la Generalitat?
—A mi, no. Va començar a les sis o sis i quart de la vesprada i a les set ja teníem el poble inundat. Jo vaig tenir línia telefònica fins a les nou o les nou i quart. A partir de llavors van caure les xarxes de telefonia mòbil a Paiporta. I no vaig poder rebre més telefonades. No sé si em va cridar més tard de les nou, però abans, no.

—I d’ençà de la barrancada, heu parlat amb el president?
—Vam tenir una reunió la setmana següent i ens va assegurar que ens donaria tots els recursos per a rehabilitar el poble. Jo li demane que complisca la seua paraula i que obrin ja les escoles del municipi. Ràpidament, que a Paiporta hi ha 4.000 xiquets sense poder anar a escola.

—Per telèfon heu parlat més amb Carlos Mazón?
—No. Després el vaig veure el dia de la visita dels reis. Amb qui sí que he parlat per telèfon ha estat amb la vice-presidenta, Susana Camarero. Té molta disposició. Sempre m’han dit que tindrem el que necessitem, però després no arriba. Ja han passat tres setmanes i la gent està nerviosa. Els he de dir que la gent s’impacienta i que hi ha certes coses que no arriben com és la neteja i l’adequació dels centres escolars.

—El 29 d’octubre vàreu poder parlar amb la delegada del govern espanyol?
—Sí. Vam parlar a les set i cinc.

—Abans no va haver-hi cap avís?
—No. Nosaltres vam tenir una alerta per pluges, però a Paiporta no va ploure. Quan va venir la riuada, a Paiporta no plovia. A migdia vam tenir un avís, que tenim moltes vegades, que venia aigua pel barranc, però deien que l’aigua que venia eren 250 metres cúbics per segon. I finalment, va venir deu vegades més. Nosaltres férem el que fem sempre, vigilar les riberes, perquè a vegades aparquen cotxes baix, vam vigilar els ponts i vam fer un seguiment. Però després, en una hora, el cabal del barranc va pujar vuit metres. Sobre això no ens va avisar ningú.

—Per tant, la conversa amb la delegada del govern va ser després de la riuada.
—Va ser durant la riuada. Ací va començar a eixir l’aigua al voltant de les sis, però al principi era poca quantitat. Jo mateixa era en ma casa intentant que no m’entrara aigua, i a les sis i mitja o les set menys quart, vaig obrir la finestra i pel meu carrer ja n’hi havia més d’un metre. Vaig agafar els meus fills i me’n vaig anar a la primera planta. Allí vam estar molt ansiosos perquè sabíem que teníem veïns en plantes baixes que no podien eixir i ens cridaven i vam estar buscant la manera de llançar-los una corda… Van ser moments molt angoixosos. Vaig parlar amb la delegada. Va ser una trucada molt ràpida i li vaig dir ”Paiporta s’ha inundat, morirà molta gent perquè no estem preparats, avisa qui hages d’avisar.” Després vaig saber que ella era en el CECOPI, i va informar que Paiporta s’inundava.

—Va ser la primera notícia que van tenir en el CECOPI del desbordament del barranc.
—Això diuen. Jo no ho sé.

—En el primer moment vàreu veure que era greu.
—Jo sabia que ocorreria una desgràcia perquè Paiporta no s’inunda mai. I veient la quantitat d’aigua que venia on era jo, i la força que tenia, i veient passar cotxes, màquines, sabent que hi havia veïns que no els vèiem i no sabíem si s’havien ofegat, ho vaig saber, no perquè ningú ens avisara.

—Es parla d’uns plans per a canalitzar el barranc que finalment no es van fer. Us haurien afectat a vosaltres?
—Ho he d’estudiar perquè jo no era regidora en eixe moment i no tinc tota la informació. Crec que va haver-hi un pla per a dur l’aigua al nou llit del Túria que té més capacitat per a situacions esporàdiques com aquesta. Nosaltres, el barranc el teníem molt ben condicionat, molt ample, molt cuidat. No està obrat, però el teníem sempre molt net, sense canyes, perquè no provocara cap problema.

—Arran de les conseqüències en vides humanes de la gota freda, s’ha desencadenat una polèmica política molt important i s’ha posat en qüestió la capacitat del president Mazón. Vós sou del Partit Socialista. M’agradaria que fésseu una valoració política de tot plegat.
—Entenc el debat i entenc la polèmica. Però passa que no sé si això em resoldrà cap dels problemes que tenim a Paiporta. Jo necessite que vinguen a netejar les escoles de seguida. Necessite que acaben els treballs del clavegueram, i si ho fan els bombers de la Generalitat, o si ho fa l’UME i fan un equip, a mi ja em val. En el futur, podrem fer altres valoracions, però jo no vaig voler entrar en això perquè a Paiporta no ens resol cap problema.

—Com ha funcionat la maquinària administrativa de l’ajuntament?
—Ara treballen, però passàrem dos dies pràcticament a les fosques. No tan sols sense llum, sinó sense poder parlar per telèfon, sense internet. Amb moltes dependències municipals derruïdes. Al final, treballen perquè tenen vocació de servei i vingueren i han oferit els seus telèfons particulars i estem tots treballant a l’una. No tinc més que paraules d’agraïment per al personal de l’ajuntament.

—Voleu afegir res més?
—Vull transmetre el meu agraïment a tothom, als voluntaris i a tantes entitats. Potser a alguns no els hem pogut atendre per la dimensió de la resposta que rebíem. Vull donar les gràcies a totes les persones, organismes, associacions que s’han posat en contacte per a oferir-nos ajuda. A Paiporta el problema no s’acaba demà ni d’ací a un mes, i segurament els necessitarem més endavant. De manera que si no els cridem ara, els cridarem més endavant per a col·laborar d’una manera més pausada. Faig una crida a la conselleria perquè adeqüe de seguida les escoles i els xiquets puguen reprendre l’activitat. Parlem també de protecció dels menors.