Mariano Rajoy, 131è president de la Generalitat?

Qui han de prendre nota són els que pensen en termes de “fraternitat amb els pobles d’Espanya”, per exemple el comuns.
Quan algú vol separar-se de la seva parella, per les raons que sigui, ha de permetre la recomanació que és millor que es quedi un temps més, per quan puguin establir-se vincles fraternals? Si aquest raonament se’ls dirigís als suposadament esquerranosos, posarien el crit al cel. La llibertat de la dona/home, per decidir com vol viure. Doncs no hi ha tant de diferència entre la relació entre dues persones, respecte de la que hi ha entre dues societats.
Si resulta indigne estar a favor -o equidistant- entre qui vol viure lliure i qui impedeix de viure lliure, i així ha de ser, per què alguns que clamen pels drets i les llibertats de les persones, no es sumen al clam de la llibertat de les societats?

Per acabar. No resulta un pèl arrogant, gairebé de mentalitat colonitzadora, el següent raonament :
“Nosaltres no volem que us independitzeu, catalans. Espereu un temps, i quan nosaltres, els espanyols dialogants, accedim al poder, podrem ser societats fraternals. Potser fins i tot podrem aconseguir treure la monarquia, tots junts”
No seria més honest, més empàtic, més generós :
“Nosaltres no volem que us independitzeu, catalans. Però vist que heu lluitat, i podeu aconseguir-ho, us donem suport, aneu fent via amb la república. I quan nosaltres, els espanyols dialogants, accedim al poder, ja tornarem a parlar si podem reconduir la fraternitat.”
Qui no vulgui veure, és perquè no es considera colonitzat. O, perquè és una mica il·lús, creient en coses que mai s’han vist, que la realitat desmenteix. Malgrat que s’autodefineixi com a ateu.

Sí, com hem dit manta vegades, “amb Espanya anem de cul” xq fa les lleis a conveniència de la monarquia i de “la indivisible”, com tot el relat del 20-S es construeix a partir d’una fantasma judicial que ou veus femenines inventades, que vol enlairar-se en helicòpters pel terrat, que sent “tumultos” interiors i exteriors, que confon “tumultos” amb crits, cants i sorolls, que s’estresa molt en veure “un mar de gent” que parla i canta en català i que pensa que van a per ella (senyal que no tenia la consciència tranquil·la), que rebutja diferents propostes policials d’eixida i al remat, pertorbada emocionalment, s’agafa dies i dies de baixa laboral per recuperar-se dels terribles sofriments que va patir oint parlar i cantar en català, que per si és una llengua “tumultuosa”, com tots hem comprovat… Ostres, quin desgavell!

La qüestió és que la població no coneix les mínimes bases legals de l’ordenament constitucional ni estatutari. Qui ho hauria d’explicar, no ho fa, i llavors la demagògia campa per tots costats. Si el 155 es va aplicar inconstitucionalment, calia recorre’l immediatament, perquè no es va fer ? I sí, es va dir que ho era, però amb la boca petita. Així no anirem enlloc si no ensenyem a l’escola a interpretar mínimament les principals lleis en les que ens movem. En prou feines s’explica el sistema polític del País i com funcionen les Institucions. Mentre així sia, no anirem bé.

L’EFECTE QUE JUSTIFICARÀ LA CAUSA

La dissolució del Parlament de Catalunya, en aplicació de l’article 155 va ser del tot legal, segons el Suprem, i per tant justificat en la seva lògicaLa, diria jo, en funció de les acusacions que s’estan fent en el judici. Per tant, és evident, que la condemna està escrita pel delicte tan greu que justifica tal barbaritat “legal”: la dissolució d’un parlament democràtic. Les penes hauran de ser proporcionals.

Repetiré les últimes línies de l’editorial, perquè s’haurien de gravar en pedra.

“… no es poden fer passos enrere, com el del 28 d’octubre, sense que tinguin conseqüències que el temps va amplificant. Ara ens demanen de què ens queixem si tots els partits independentistes van anar a les eleccions del 21-D (i la majoria d’independentistes les vam acceptar i vam anar a votar, afegeixo). Que en prenga nota qui ho haja de fer.” La ciutadania també.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Aquest comentari va dedicat a Joan Arumí i a tots els que li peguen voltes al tema per la interpretació “legal” de la llei. Les lleis en un país democràtic haurien de ser senzilles d’entendre, i no estar mal redactades (els que estan anys estudiant-les les justificaran pel temps invertit en traure’s la titulació), els juristes diran que no entenem la redacció i mots per falta de formació i tenen la raó. Són estudis dissenyats i heretats de l’antic règim amb la finalitat de justificar allò que és injustificable i fer que les normes siguen el més ambigües possible i obertes a la interpretació tècnica del jutge de torn. És tot el que no haurien de ser uns estudis que impliquen “responsabilitat civil” (ja dic no sóc jurista i per tant desconec si estic emprant la terminologia correcta). Per exemple, les normes de la construcció en edificació les han d’entendre els arquitectes, fan servir un llenguatge especialitzat però al cap i a la fi la construcció d’aquest tipus d’estructures només afecta a enginyers i arquitectes. Les lleis afecten a tothom perquè qualsevol pot ser condemnat per un crim que no ha comès, per tant deurien d’estar escrites amb un llenguatge clar i fàcil d’entendre. I no només no passa això, sinó que si un jutge erra en l’aplicació de la normativa no li passa mai res, en canvi si un arquitecte la interpreta malament (com no podria ser d’una altra manera) pot tenir conseqüències penals personals.

Amb tot aquest argumentari el que vull dir és que no li pegueu més voltes, la sentència està escrita, per molt que els advocats siguen uns excel·lents professionals especialistes en lleis de l’opressor, no hi ha res a fer. Els “Jordis” són culpables perquè “llançaven consignes en català”.

No Vicenç, no. Perillosa argumentació.
No pots insinuar que no hauríem d’haver votat el 21-D perquè ara ens ho retreuen.

Això hagués estat donar el Parlament per 4 anys a C’s, PP i PSOE, una aberració!!!

Sempre, sempre, s’ha d’anar a votar, si no es fa ells ocuparan el lloc nostre.

Altra cosa és que s’hagués fet ja el primer dia, per tots els partits, una demanda d’inconstitucionalitat al TC. Encara que se la passesin pel folre, estaria feta.

Ara cal votar en tot, però units i tots a una.
Em sentiu els d’ERC?
Si no no us votaré msi més.

“Venire contra factum proprium non valet”, es a dir, molt resumidament, que no es pot anar contra el actes propis, especialment quan aquests han generat unes expectatives legítimes.

Exemples: no pots reconeixer un fill i després dir que no ets pare, no pots alegar un maltractament quan tu has maltractat un instant abans a aquell que et maltracta, no pots concorrer a eleccions i alhora dir que son ilegitimes, no pots anular la Constitució i després exigir que el compliment de la Constitució, no pots al.legar nulitat d´un contracte i després demanar el seu compliment.
En resum: No es pot mantenir una conducta que genera expectatives legitimes i després tenir pretensions incompatibles o inconsecuents amb aquesta.
Aquest és un principi general de Dret que no tenen en compte mai.

Un altre cop tindrem eleccions, i no només autonòmiques, alguns es presenten a les eleccions generals espanyoles, i obtindran escons, privilegis i sous monumentals de l´Estat opressor que diuen que els vol eliminar a tots.

“Venire contra factum proprium non valet”, o el que és el mateix: Estrasburg s´allunya cada cop més…

Molt be Jaume Orts; però jo m’he quedat més amb una altra frase de poc abans: “no es poden fer passos enrere, com el del 28 d’octubre, sense que tinguen conseqüències que el temps va amplificant”. Diuen els paisans del Sr.Partal que “quan el mal ve d’Almasa tot ho alcança”; dons el mateix, “quan el mal ve d’octubre … a tots ens tocarà el rebre” … o que cadascú hi posi el que li sembli. I resulta que aquell pas enrere ja està fet, i efectivament les seves conseqüències el temps les va amplificant. Ara el que ens hem de plantejar és com, quan i amb qui “parem el temps” per frenar i revertir l’amplificació de les conseqüències. I molt em temo que estem a les beceroles de plantejar-ho així, ni tan sols ens en adonem col·lectivament.

“…del punt de vista legal, amb Espanya no hi ha res a fer: ho afinaran tot sense cap vergonya.”
Aquest és un punt essencial. No n’hi ha gaires d’aquests i, entre altres, anuncia quina serà la resolució del judici.
Un corolari immediat és que amb Espanya – aquesta interpretació de la paraula Espanya a la que ens estem referint – només s’hi pot tractar des d’una posició de força.
I aquí hi entra la frase que clou l’editorial: “Que en prenga nota qui ho haja de fer.”

De ser possible aquesta afirmació seria la més escaient per un gallec.
No debades d’ells es diu que mai se sap si van o venen o pugen o baixen…
Amb aquest esquema veurem que la xifra 131 tan se val que el miris de “dreta a esquerra” o de “l’odi extra sin fiesta” o de “la siniestra diestra”… sempre és 131!
Però en realitat, darrera de la quantitat: 131, hi ha un complex acròstic: per un cantó 3-1= 2 ; per l’altre 3+1= 4 ; ajuntant els resultats surt 24. Sumant-lo al valor sencer, queda: 131 + 24 = 155. Aquest és el missatge subliminar que amaga aquesta informació.