Mariano Barriendos: “Acabarem tenint un clima tropical”

Mariano Barriendos és doctor en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i paleoclimatòleg. Aquest és un camp força desconegut de la climatologia, però més vigent que mai. Estudia el clima del passat per ajudar a entendre fenòmens actuals. La forta pedregada de la Bisbal d’Empordà, acompanyada de les onades de calor que hi ha hagut aquest estiu, són mostres d’un clima com més va més extrem. Parlem amb ell per entendre aquesta nova dinàmica, per què succeeixen aquests fenòmens i a quins altres ens enfrontem.

—Catalunya havia vist mai una pedregada tan extrema com la de dimarts a la tarda a la Bisbal d’Empordà?
—Sí. Tenim un referent idèntic del setembre de 1828. En van dir “el meteoro”. Va ser a la costa, entre Tarragona i Vilanova i la Geltrú. La gent va quedar esparverada perquè van caure blocs. Algunes fonts van mesurar les pedres i pesaven entre 6 i 8 unces; d’altres deien entre 3 i 6 lliures. Per tant, parlem de blocs entre un quilo i dos. Deien que tenien la mida d’un crani humà.

—Caram. A quines fonts recorreu?
—Recorro a fons documentals primàries. En aquest cas, eren dues institucions. El consell de l’Ajuntament de Tarragona i l’Arquebisbat de Tarragona relataven en els llibres d’incidències els problemes que va ocasionar. Parlen d’un fenomen que va durant entre vint minuts i mitja hora, que hi va haver molts ferits i la gent que va quedar atordida.

—Per què passa un fenomen com aquest?
—Hi ha diversos elements que se sumen i conflueixen i fan que hi hagi fenòmens meteorològics d’aquesta magnitud tan extrema. En aquest cas, tenim la temperatura de l’aigua del mar en rècords absoluts, fet que és totalment inusual. Això significa una aportació d’humitat tremenda a l’atmosfera. Per una altra banda, tenim una circulació atmosfèrica que es va alterant.

—Què voleu dir?
—Les circulacions d’aire són sincopades i gens regulars. Quan tens un contrast tan fort entre una massa d’aire fred i una d’aire calent, tota la humitat que tenim disponible a la vora del mar es predisposa que entri en aquests sistemes d’inestabilitat i generi la formació de precipitacions molt ràpides i torrencials. En el cas de les tempestes, no cal ni que arribi una massa d’aire fred en alçada. Per si mateixa té tanta energia i tanta escalfor, que puja de pressa, es condensa, a les capes altes es gela i pot caure. Però hi ha tanta força i energia ascendent de l’aire calent, que aquella petita massa de gel pot tornar a pujar i caure repetitivament, i en aquesta repetició de cicles, els grans de calamarsa s’agrupen i se’n formen de grans dimensions.

—Ens hi hem d’acostumar? Veurem més pedregades com les de la Bisbal?
—Probablement, sí. Com a climatòleg, diria que és raonable que ens hi hàgim d’anar acostumant. Haurem de prendre mesures en l’àmbit institucional per a millorar els sistemes d’emergència i d’avís. Però també en l’àmbit personal, i saber que el medi està molt carregat d’energia, d’humitat i que hi pot haver fenòmens extrems. Hem de tenir prudència. Certament, sí, va per llarg.

—A banda de les pedregades, quins altres fenòmens extrems podem veure?
—Pluges torrencials molt limitades en extensió, però amb una alta precipitació per minut que trenqui els rècords que tenim. Quan jo vaig estudiar a la universitat, ens deien que podíem tenir inundacions greus amb un mil·límetre de precipitació per segon. Avui dia, cada ruixat que ens cau ja és entre els dos mil·límetres i els quatre per minut, i pot arribar als vuit. La pluja torrencial és el fenomen més problemàtic, perquè és tan concentrat que allà on cau ho inunda ràpidament, els sistemes de drenatge naturals i artificials no donen l’abast.

—Això vol dir que en aquesta transició climàtica, tindrem un clima com més va més tropical?
—Per localització, com que tenim el mar Mediterrani que ens donarà pluges, acabarem tenint un clima tropical; una mena d’exaltació del clima mediterrani. Si fins ara es manifestava d’una manera suau i permetia que els turistes gaudissin del nostre clima, ara anirà més carregat d’energia i serà més extrem. Tindrem sequeres més fortes, onades de calor, les pluges seran més torrencials i localitzades en focus, i hi haurà glopades d’aire polar qualsevol època de l’any. Recordo que a l’abril, el sector de la fruita de Lleida va patir molt per una onada de fred que no venia a tomb i que va malmetre molta fruita. Som en una localització que pot tenir comportaments extrems de tota mena.

—El panorama és poc encoratjador.
—I alguns meteoròlegs comencen a insinuar que, com que tenim una temperatura del Mediterrani molt alta, és possible que tard o d’hora tinguem ciclons mediterranis: huracans creats al Mediterrani. I tenint el relleu de muntanyes que tenim, per petit que sigui un huracà i per la poca energia que tingui, pot ser perillós. Perquè, com he dit, les nostres xarxes de drenatge són insuficients i pot donar lloc a inundacions fluvials.

—El canvi climàtic n’és el principal responsable?
—Pot ser-ne el responsable al 100% o bé d’una part important. Fa cent cinquanta anys vam sortir d’una petita edat del gel. Com que ara tenim el clima alterat, als paleoclimatòlegs se’ns fa difícil d’interpretar si el que tenim ara, a banda d’un escalfament global causat per l’home, també és una tendència a l’escalfament del clima per condicions naturals. Encara sortim d’un període fred. Som en una transició i no podem cercar gaires referents històrics ni prehistòrics. Però tot indica que tard o d’hora arribarà algun reequilibri. Qui sap si d’aquí a cent anys, o cent cinquanta, i en aquell moment, amb el nou clima, podrem desenvolupar la societat d’acord amb el clima que tinguem. Ara baixem per un tobogan amb els ulls clucs, però no sabem quant durarà.