Mariam García Layunta: ‘Els indicadors ens preocupen, hem d’actuar abans que les coses empitjoren’

Al País Valencià, la taxa acumulada de positius de covid per cada 100.000 habitants és de 132, la segona més baixa de l’estat espanyol. Així i tot, l’augment sostingut de casos comença a afegir tensió en algunes àrees de salut com ara les del Baix Segura, que fiten amb Múrcia. Tan sols aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han notificat 1.060 casos positius, més de 30 ingressos hospitalaris i 49 brots escampats per tot el país. Els darrers quinze dies, la xifra d’ingressats a les UCI ha augmentat d’un 65%. Per Mariam García Layunta, directora general d’Assistència Sanitària, la mobilitat és el factor fonamental de l’extensió descontrolada del virus.

—Què us sembla l’aplicació de la queda entre la mitjanit i les sis de la matinada?
—És una qüestió de salut pública, però qualsevol mesura que incidisca en la reducció de contagis em sembla bona. La queda incideix en aquells moments en què abaixem la guàrdia, quan som amb amics o familiars, en situacions relaxades, de festa. Aquestes mesures em semblen correctes, poden ajudar a millorar i, a més, van allà on hi ha el problema: el risc en àmbits socials on abaixem la guàrdia.

—Quants llits d’UCI hi ha disponibles als hospitals valencians?
—És una xifra variable. No parlem de llits d’UCI, sinó que parlem de llits de crítics. Es pot fer una primera fase d’UCI expandida, que consisteix a habilitar més llits dins la unitat mateixa, però després, segons l’evolució de la pandèmia, usem llits de reanimació postanestèsica, o les sales d’operacions, el que calga. Això ja ho vam fer en la primera onada. Vam aconseguir una capacitat de 960 llits, però amb la compra de respiradors podríem arribar a una capacitat de 1.200.

—Quants respiradors hi ha als hospitals?
—Amb els 462 que s’han anat adquirint, n’hi ha 890. Això ens permet d’atendre les 1.200 persones que podrien estar a l’apartat de crítics, perquè no tots els crítics necessiten intubació.

—Per a tenir-ho clar, el sistema sanitari podria atendre 1.200 persones a les UCI o a crítics simultàniament?
—Sí.

—Amb 117 malalts de covid a les UCI [dada d’ahir, 22 d’octubre], quina és l’ocupació global?
—L’ocupació global és del 61,37%. Un 19,35 tenen covid i un 42,4% tenen unes altres malalties.

—Quin va ser el màxim d’ocupació de llits UCI a la primera onada de la pandèmia?
—El 3 d’abril hi havia 386 persones amb covid ingressades a crítics.

—Hi ha prou personal sanitari per a gestionar tots aquests llits?
—Contractàrem més de deu mil persones noves en el seu moment i ara els hem renovat el contracte.

—Quins departaments de salut del país són els que ara tenen més dificultats?
—Tenim una alta pressió a Elda i a Petrer. També a la zona de València, Oriola i tot el territori que fita amb Múrcia. No som una illa, el virus no coneix fronteres i estem envoltats de territoris amb molta incidència. La mobilitat de les persones fa que els departaments de salut més perifèrics es posen en tensió abans.

—Em podeu definir l’expressió ‘alta pressió’?
—Alta tensió, o alta pressió. Quan parlem d’alta tensió és perquè estem molt preocupats. Som metges. No és que hi haja un desastre, es va atenent tot, però fem un seguiment més estret i veiem que hi ha més pressió assistencial. La incidència acumulada fa que hi haja més demanda d’hospitalització i d’UCI. No és un concepte epidemiològic, sinó de gestió sanitària: quan comença a pujar ens preocupa. Ja hem viscut la primera situació que ens va agafar a tots desprevinguts. Feia cent anys que ningú no vivia una pandèmia. Gestionar-la ha sigut molt complicat. Com que ja tenim aquesta experiència, quan veiem que la tendència comença a variar ens posem en guàrdia encara que siguem molt més avall que la resta de comunitats. Això no vol dir que els indicadors siguen dolents, ni de bon tros, però sí que ens preocupem perquè hem d’actuar abans no empitjoren les coses.

—Es desprogramen intervencions quirúrgiques no urgents?
—No. Acabem de fer una videoconferència amb els departaments de salut i els hem demanat que, tenint en compte la tendència, comencen a activar un pla de contingència que consisteix a deixar de programar allò que no siga urgent, allò que no siguen pacients oncològics o més urgències, i dediquem les sales d’operacions a la cirurgia que no requereix hospitalització. Si ja hi ha intervencions programades i les podem assumir, les poden fer, però ara no programem allò que necessita hospitalització no urgent. Això seria en una primera fase. És una indicació per a tots els departaments que podríem matisar. La idea és programar a curt termini per a anar veient l’evolució de la pandèmia.

—Es dobla el nombre de llits als hospitals?
—Sí. Anem preparant les habitacions perquè si hi ha una necessitat, no ens agafe desprevinguts.

—Veient les xifres d’ocupació i les previsions que feu, hem de témer una crisi com a la primera onada de la pandèmia?
—Les mesures s’han d’adoptar passe el que passe. Crec que a la primera fase de la pandèmia ho vam gestionar bé i no vam arribar al col·lapse que van tenir uns altres territoris. Estem envoltats de comunitats autònomes amb una incidència acumulada molt més gran que la nostra i tenim la mobilitat que us deia adés. La gent va i ve, i tenim joves a qui de vegades costa d’entendre la situació. Les mesures que hem de prendre han de ser les justes i en el moment que toque. A mi em correspon de preparar el sistema sanitari. I tot això s’ha de fer molt abans que ens fuja de les mans. No són mesures alarmants ni molt fortes, o que semblen molt fortes. Preparem el sistema sanitari per a donar-hi resposta. Si després no cal, millor.

—El vostre departament és el d’Assistència. Com és la relació amb el de Salut Pública, que és el que veu cap on va la pandèmia?
—Tant a la primera part com en aquesta vall que hem tingut, hem funcionat bé, amb una col·laboració molt estreta entre epidemiologia, que fa la prevenció, i la Direcció General d’Assistència Sanitària. No sempre és fàcil. Treballem plegats i tenim la informació a temps real. I també amb la resta de territoris. Parlem molt amb ells sobre com anaven les tendències perquè nosaltres poguérem respondre a temps i coordinar-nos també amb atenció primària.  Els tècnics d’epidemiologia ens diuen: alerta que això va cap amunt a tot Espanya; per tant, ací també.

—Els hospitals de campanya que es van muntar a la primavera, ara són cent per cent operatius?
—Completament muntats, dotats i operatius. Comptem amb aquests 1.600 llits dels tres hospitals. En la primera onada no els necessitàrem, però si fan falta els tenim disponibles. Ací no anirien mai els crítics, però sí malalts menys greus, tot i que fins i tot podrien tindre respiradors no invasius.

—El personal sanitari va eixir de la primera onada molt cansat i amb molta tensió. Us preocupa que això que puga venir no ho puguen respondre amb la mateixa eficàcia?
—El personal sanitari va fer molt d’esforç durant la pandèmia, i això vol dir un estrès laboral que pot influir en la situació d’ara. Aquest esforç ha pogut causar ansietat. Han pogut fer vacances i descansar. He parlat amb la gent i m’he adonat que la seua professionalitat ens garantirà una atenció perfecta. Els hem agraït molt el sobreesforç i som conscients i empàtics, però ens queda un recorregut important.

—Però no podeu negar que se senten crítiques i demandes del personal.
—És cert. Les vivències de cadascú, l’esforç que han fet és notori. I és cert que hem rebut crítiques. Tenim els reforços i les pròrrogues dels contractes. Intentarem de tenir-ne la màxima cura possible.

—Tot l’esforç que s’ha posat a reforçar els hospitals ha originat tensió a l’assistència primària. Fins i tot, es parla de col·lapse.
—Durant la primera fase de la pandèmia, quan els hospitals eren els protagonistes, l’atenció primària va contenir els casos lleus que hi havia a l’assistència domiciliària. Quan va baixar la tensió, es repartí el seguiment dels casos i els contactes entre primària i el departament de salut pública. El ministeri ens demana que canviem completament la manera d’atendre els malalts, amb tot allò del doble circuit covid i no covid. Hem establert la consulta telefònica i això té parts bones i parts que no ho són tant. Les consultes telefòniques són bones per a determinades qüestions, però costen més de fer. Ens falten ajustos.

—Acaba d’entrar en vigor l’autoconcert perquè els metges visiten de vesprada, etcètera, però així i tot, diuen que no poden atendre cinquanta persones en un dia.
—Ens trobem en una situació de pandèmia. Les borses de treball són buides de metges, no en podem contractar més. Ells ens van demanar el pla de l’autoconcert, que és voluntari. Les càrregues assistencials són diferents a cada centre de salut. N’hi ha que tenen més pressió i n’hi ha que no tanta.

—Ja s’han reobert tots els centres de primària que es van tancar durant els mesos més forts de la pandèmia?
—Durant el pitjor període es tancaren consultoris auxiliars i alguns centres de salut. Intentàrem reagrupar tots els efectius. La consulta era telefònica i quan es tractava de consulta a domicili tant feia on tenia la base el metge. Els centres s’han anat obrint progressivament, excepte alguns que per les característiques arquitectòniques no podien mantenir el doble circuit. Això s’ha resolt i en queden molt pocs de tancats.

—Actualment hi ha vuit residències amb vigilància activa. Quan s’intervé un centre de persones majors vol dir que el vostre departament entra a gestionar-la?
—Al principi de la pandèmia es va fer una resolució anterior a la del ministeri. Treballàvem a les residències amb el nostre personal per a marcar les normes d’aïllament, la separació de pacients, i l’assistència. El 18 de març ja ho posàrem en funcionament. Establírem tres graus d’alerta des de la vigilància fins a la intervenció. Nosaltres ens fem càrrec de l’atenció dels malalts i posem personal si la residència no en té prou.

—Aquest sistema de vigilància no va funcionar a la residència d’Alcoi, on van morir setanta-tres residents?
—A Alcoi sí que va funcionar, però quan s’hi va intervenir el nombre de contagiats ja era molt alt.

—La direcció no va donar l’avís quan tocava?
—No puc donar dates de quan avisaren. Ja hi havia alguns ingressats quan el nostre departament va entrar a la residència, ja hi havia massa gent infectada.

—Es va donar cap ordre per no dur els malalts de les residències als hospitals?
—A mi no em consta. Ni la direcció general ni la conselleria no van donar mai aquestes ordres. Es va tractar amb tota professionalitat i es va ingressar tothom qui ho necessitava, sense limitar cap dret. De cap manera ací es va donar mai aquesta ordre. Els departaments van aplicar els criteris clínics, facultatius. Criteris que tenien a veure amb allò que necessitava el malalt, les possibilitats de recuperació i, supose, també van tenir en compte qüestions clíniques de no obstinació amb el tractament.