Maria Sirvent: ‘Parlem més de construir la República i menys de qui presidirà l’autonomia’

La renovació a les files de la CUP és gairebé completa. Pocs diputats del partit repetiran en aquestes eleccions perquè el reglament intern no els ho permet si han passat dos anys al càrrec. Una de les cares noves a escala nacional del partit és Maria Sirvent, que té trenta anys i ocupa la segona posició de la llista per Barcelona. Ha estat regidora de Terrassa des de les eleccions del 2015, quan la CUP va entrar per primera vegada a l’ajuntament. El salt és important en un context de màxima tensió política com l’actual. Sirvent observa amb optimisme i determinació la responsabilitat que ha assumit. I confia que la formació podrà ampliar el resultat de fa dos anys.

—La CUP acata el 155 i per això es presenta a les eleccions imposades?
—No. La CUP es presenta a les eleccions tenint en compte la situació d’excepcionalitat actual i fent valer que es convoquen en un context de repressió, d’aplicació del 155, amb un govern destituït i amb la liquidació del poc autogovern que li quedava a la Generalitat.

—Però la CUP havia dit que no es presentaria mai més a unes eleccions autonòmiques. És complicada la coherència cent per cent?
—Aquestes eleccions són una eina més de tantes altres que ens serviran per a aconseguir la implementació de la voluntat popular sorgida l’1 d’octubre. Tenim molt clar que no anem a les eleccions per tornar a gestionar l’autonomia.

—Us les preneu com un plebiscit?
—L’instrument radicalment democràtic amb què el poble va prendre la decisió sobre la independència exercint el dret d’autodeterminació va ser el referèndum de l’1 d’octubre. I es va demostrar una voluntat popular molt clara. Ara som en unes eleccions en què cadascú va amb el seu programa i en un context d’excepcionalitat. Com un plebiscit? No. Ens les prenem com una oportunitat de continuar desplegant la voluntat popular de l’1 d’octubre.

—I què ha de passar el 22-D? Com es podrà construir la República proclamada?
—Ens trobem que hi ha l’aplicació del 155, que hi ha una intervenció prèvia de blocatge dels comptes de la Generalitat, el FLA, el blocatge sistemàtic pel Constitucional de les lleis aprovades al parlament que pretenien una millora mínima de les condicions de vida de les classes populars… Això és el que ens trobem en aquestes eleccions. I és important de traçar un gran acord, no tan sols institucional, per mostrar i treballar el suport al projecte republicà. I això es pot fer activant el procés constituent.

—Però la llei de transitorietat s’ha de desplegar?
—És la conseqüència directa d’un resultat del referèndum. Del resultat que es va produir. S’ha de desplegar perquè és un compromís que es va prendre davant la ciutadania.

—Teniu la impressió que Junts per Catalunya i ERC tenen la determinació de defensar la República proclamada?
—La determinació que coneixem és la nostra. I ara mateix hi ha uns punts damunt la taula que treballem perquè es puguin plantejar conjuntament amb aquestes candidatures. Mirem d’assegurar que hi hagi un compromís explícit per fer efectiva la República.

—Us fa patir la possible il·legalització si les propostes que feu són molt explícites?
—L’estat espanyol farà allò que vulgui per aconseguir els seus objectius. No sabem com actuarà. Per tant, no ho descartem perquè és capaç de fer qualsevol bestiesa.

—La CUP estaria disposada a fer un govern amb Esquerra i Catalunya en Comú que piloti sobre l’eix d’esquerres?
—Com ja sabeu, la CUP és una organització absolutament horitzontal i una decisió d’aquesta mena l’hauria de prendre la nostra militància. Dit això, el nostre projecte polític és molt clar: desplegar i fer efectiva la República. Per tant, si l’acord de govern anés en aquesta línia, nosaltres ho valoraríem.

—Ho ha d’aprovar la militància, però la gent que us vulgui votar ha de poder saber què es farà amb el seu vot…
—La gent que ens voti ha de saber que allò que tenim clar és que anem al parlament a desenvolupar la voluntat popular de l’1 d’octubre. Si hi ha una proposta de govern o de majoria parlamentària que va en aquesta línia, valorarem com hi donem suport o com ens hi sumem.

—La unitat d’acció independentista ha estat la prioritat fins ara. La CUP s’ha mossegat la llengua en moltes ocasions darrerament. Aquesta prioritat és vigent?
—Aquest temps ha estat complicat per a nosaltres perquè la CUP no era al govern i els canals de comunicació no han estat tan fluids com ens hauria agradat. Per tant, a partir d’ara caldrà veure en quina posició de l’aritmètica parlamentària ens col·locarà la gent.

—Si es prova d’avançar en la construcció de la República, ja han dit que el 155 es tornaria a aplicar. Què caldrà fer aleshores?
—Resistir i oposar-se a l’aplicació del 155.

—La CUP vol que Puigdemont continuï a la presidència?
—Nosaltres volem que el mandat de l’1 d’octubre sigui efectiu. Les formes que tingui el govern que ho faci caldrà decidir-les quan tinguem un dibuix del resultat electoral i a través d’un debat polític madur.

—Si s’accepta que deixi de ser president, voldrà dir que s’accepta un dels objectius del 155…
—Per nosaltres no és tan important qui ha estat el president d’un govern d’una autonomia que deixem enrere com la concreció de la construcció del projecte republicà. No cal preocupar-se tant per defensar la vigència d’unes institucions que obeïen a la legalitat espanyola. Parlem més de construir la República i menys de qui presidirà l’autonomia.

—Què s’ha fet malament que ha impedit la defensa de la República a partir del 27 d’octubre?
—El govern va confiar massa que en algun moment es trobaria un estat espanyol amb una maduresa democràtica més avançada. Aquests mesos hem après o hem constatat que davant nostre no hi ha ningú disposat a dialogar. Ni tan sols aquell àrbitre del dret internacional que havia d’entrar en joc quan es desfermés la repressió contra un dret reconegut com el d’autodeterminació; ni tan sols això no ha aparegut davant de la violència i la repressió forta de l’estat espanyol.

—Això ha reforçat la crítica al model d’Unió Europea que s’ha construït. És més imprescindible que mai que la ciutadania es pugui pronunciar sobre la permanència a la UE?
—Evidentment. Per nosaltres és molt important que es puguin prendre totes les decisions que ens afecten directament. És evident que la pertinença a la UE és una d’aquestes decisions que s’ha de poder prendre.

—I què ha fet malament la CUP? Heu fet autocrítica?
—Sempre se n’ha de fer. Però ara no ens podem centrar en això, perquè cal pensar com resoldrem la situació actual i quins camins trobarem per a complir el mandat democràtic popular de l’1 d’octubre.

—Calia haver resistit després de proclamar la República, malgrat l’amenaça d’una violència que podia causar morts al carrer?
—Nosaltres vam anar a treballar al parlament. El fet important és que tothom tingui la informació per a prendre les seves decisions de manera lliure. Una vegada tothom té la informació, que decideixi allò que consideri adient.

—S’havia d’haver informat de l’amenaça i que fos cadascú que hagués decidit a què s’exposava?
—Sí.

—Hi ha presos polítics, governants i diputats inhabilitats… però no són de la CUP. A què es deu?
—La repressió sempre és incerta. Això caldria preguntar-ho a qui ha dut a terme la persecució política.

—Fa dos anys no es van assumir responsabilitats a la mesa del parlament ni al govern, per raons diferents. Això serà diferent d’ara endavant? Hi ha voluntat d’assumir més responsabilitats institucionals?
—Depèn de quin sigui el nostre paper i d’on ens col·loqui la gent el 21 de desembre. Nosaltres prendrem la decisió segons si som determinants per a poder fer efectiva la voluntat popular. La nostra representació i força al parlament de la legislatura anterior ha estat la que ha estat. Nosaltres no hem format part del govern i les decisions no s’han pres com a nosaltres ens hauria agradat que es prenguessin.

—Quin resultat fareu? Què us diu el nas? Aneu amunt, us manteniu o baixeu?
—L’objectiu és millorar sempre. Som optimistes. Som els qui defensem la República com una eina d’emancipació social i de consecució de drets polítics i socials. Tenint en compte el context de misèria de molts per l’acumulació de capital de pocs, creiem que podem eixamplar la base del suport al projecte republicà perquè és l’únic camí possible per a defensar els drets socials i polítics.

—Hi ha gent que m’ha dit que votarà la CUP perquè sou una garantia perquè la independència avanci i perquè estan segurs que no tindreu la majoria suficient per a aplicar el vostre programa econòmic i social. Què en penseu?
—Trobo que és una mostra de confiança en la capacitat de construir la República després de les experiències recents. Però no són tan sols les institucions que han de desplegar la República. Ho haurem de fer entre totes. Evidentment que farem tot allò que sigui a les nostres mans des del parlament per fer-ho realitat. També farem tant com puguem per desplegar el nostre programa polític en els aspectes econòmic i social. I en tots els àmbits.

—La primera posició per Barcelona l’han ocupat homes en les tres eleccions al parlament a què s’ha presentat la CUP…
—És evident que ens hem de fer una crítica per aquesta situació. Cal tenir en compte que la societat en què vivim influeix molt. Parlem de la vida pública i de quin paper hem de tenir les dones en aquest espai públic. I sovint és complicat d’assumir responsabilitats en aquest espai tenint en compte determinades càrregues. Hi treballem fort en tots els àmbits de la nostra organització. És evident que cal continuar treballant-hi.