05.03.2018 - 22:00
El consell polític de la CUP va decidir dissabte que no donaria suport a la proposta d’investidura que va proposar dijous el president Carles Puigdemont. Una investidura de Jordi Sànchez per a esquivar els impediments i amenaces de l’estat espanyol contra la restitució de Puigdemont no és vista amb bons ulls per la CUP. Ara per ara, la majoria parlamentària no ofereix cap seguretat d’aplegar prou vots per a Sànchez. I la CUP insisteix que no cedirà amb una proposta que consideren que accepta el marc autonòmic i que no serveix per a construir la República proclamada l’octubre passat. Parlem amb la diputada Maria Sirvent, portaveu del grup de la CUP, per a saber de primera mà quines dificultats i resistències veuen a un pacte que desencalli la situació de blocatge actual. Sirvent avisa que la possibilitat d’unes noves eleccions no condicionarà pas la seva negativa a facilitar un camí autonomista.
—Com es pot transformar la proposta que dieu que és autonomista en republicana?
—Tal com han anat les converses que hem tingut i la negociació sembla que tant Junts per Catalunya com Esquerra fan una proposta de gestió de l’autonomisme. A partir d’aquí, nosaltres farem tant com tinguem a les nostres mans perquè la política permeti d’avançar cap a la República. No ens tanquem a continuar negociant per aconseguir-ho.
—La proposta de fer una institució republicana a Brussel·les, governar la Generalitat com es pugui i activar una societat civil potent, no us agrada?
—És una proposta que grinyola. Per nosaltres és tan important fer una tasca per a avançar cap a la República a l’exterior com que a les institucions també hi hagi la ruptura amb l’autonomia. I això no ho volem per un caprici de la CUP, sinó perquè ens trobem en una democràcia en suspensió, amb una regressió greu de drets polítics i socials, una situació excepcional que reclama de desplegar la República proclamada. És l’únic camí per a recuperar la democràcia.
—Hi ha prou força per a desplegar la República proclamada?
—Mirar enrere no és cap opció. Tornar a la normalitat autonòmica i acceptar com a elements vàlids de control la intervenció econòmica, amb la modificació del 135 de la constitució, i el 155, no és cap opció. No es pot acceptar que quan s’avança en exercici democràtic l’estat pugui activar aquesta mena de mesures. Per què hem d’acceptar que no es pot aplicar el programa polític de la majoria parlamentària amb què s’ha presentat a les eleccions? Tenim un mandat popular que s’ha de complir. Per nosaltres, renunciar-hi no és cap opció possible. Hem de fer passar davant la legitimitat de la majoria del poble català. I respondre als drets i necessitats de tota la classe treballadora i les classes populars.
—Quina resistència trobeu a l’hora de defensar aquestes idees?
—En el decurs de les converses que hem fet sobre el programa, hem trobat poca resistència, perquè s’ha parlat més de qui ha d’assumir responsabilitats i del repartiment de quotes que no pas del programa que ha d’orientar la legislatura. I allò que sabem de l’orientació que volen donar a la legislatura és una pura gestió autonòmica. No hi veiem la voluntat ni el compromís de desplegar una política social atrevida i ambiciosa per cobrir les necessitats i els drets de les classes populars del país. No hi veiem el compromís de desplegar la República. Cal plantar-se davant l’estat espanyol per defensar la legitimitat del poble, del poder constituent. Nosaltres hem de respondre al mandat democràtic del primer d’octubre. I això s’ha de fer independentment de les ingerències repressives de l’estat, de l’aplicació del 155 i de les interlocutòries del Tribunal Constitucional.
—Les resistències que trobeu són la por?
—No vull valorar el motiu pel qual hi ha una voluntat de gestionar l’autonomia i no anar més enllà, en un context d’excepcionalitat i de regressió de drets socials i polítics. Nosaltres hem posat damunt la taula un projecte polític que va més enllà de l’estatut i la constitució perquè estem segures que no hi ha cap més opció per a respondre al moment actual. Ara mateix es posen en dubte els drets més bàsics com la llibertat d’expressió, l’habitatge i els subministraments bàsics. En el marc actual no hi ha cap possibilitat d’avançar contra la vulneració d’aquests drets. Tan sols cal veure com s’ha actuat contra unes esmenes presentades per la CUP al parlament. El lletrat major de la cambra va dir en la reunió de mesa que l’acció política del parlament és condicionada per les resolucions del Tribunal Constitucional i per l’aplicació del 155. I diu que ens trobem en una situació excepcional. Aquesta situació exigeix una ruptura clara del marc actual.
—Hi ha massa advocats i massa poca política?
—És evident que l’acció repressiva de l’estat espanyol condiciona l’acció política.
—El xantatge de l’estat funciona?
—No voldria dir que sí rotundament. Nosaltres veiem clar que, enfront de qualsevol xantatge que impliqui una regressió en drets civils i polítics per a tot el poble de Catalunya, s’ha de respondre amb la legitimitat del mandat popular.
—La resistència a construir la República és igual entre Junts per Catalunya i Esquerra?
—Més enllà de la voluntat del xoc contra l’estat que implicava fer la investidura de Carles Puigdemont, no hem trobat diferències substancials entre els uns i els altres. En la qüestió del programa de legislatura, les resistències són molt semblants.
—Per què no s’ha fet efectiva la República? Per manca de força o per manca de voluntat?
—Fos per manca de voluntat política o per incapacitat –diria que tots dos factors hi han tingut a veure–, el fet cert és que no s’ha desplegat i ha quedat la decisió del 27 d’octubre en el terreny declaratiu. Ens trobem en una cruïlla i cal prendre una decisió. O s’acata el marc autonòmic i la regressió democràtica o s’avança cap a la República al servei dels drets i les llibertats de la ciutadania. No diem res de nou. Durant la campanya ja vam dir que no donaríem suport a cap enfocament autonomista. Si volem un estat independent, hem de controlar els sectors estratègics i posar-los al servei de les necessitats i la sobirania de la ciutadania.
—Poseu-ne exemples…
—Proposem de garantir el dret a un habitatge digne. Si això demana expropiar pisos a grans tenidors i entitats bancàries, cal fer-ho sense dubtes. També volem un sistema sanitari cent per cent públic en l’àmbit de la titularitat, la gestió i la provisió. També un sistema educatiu que no financi l’escola privada amb fons públics. També hem de tenir el control del territori. Cal controlar aeroports, ports, autopistes, xarxa ferroviària… Tot això és desplegar la República. Si acceptem el marc autonòmic, no hi haurà res de tot això. O trenquem el marc autonòmic o acceptarem que no podem fer política i que votar no serveix de res.
—És evident que tot això no ha estat possible dins l’autonomia. Però, com es desborda aquest marc? Quin és el camí? El blocatge institucional o la desobediència global?
—Em remetré al que va succeir el primer d’octubre. Les institucions van actuar decidides per aconseguir un objectiu clar. Per altra banda, un moviment popular decisiu i decidit a defensar els drets polítics i a defensar la democràcia. I finalment, la combinació d’aquests dos actors amb una clara voluntat de desobediència civil, pacífica i majoritària en contra del poder de l’estat que vol impedir l’avenç social i democràtic. Les institucions autonòmiques són un espai completament buit de sobirania. I nosaltres volem retornar la capacitat de decisió al poble. No serà una cosa d’un dia ni de dos. Però per fer un procés constituent hem de fer un procés destituent que exigeix una ruptura. Tots els recursos institucionals que tinguem a l’abast s’han de posar al servei d’aquest projecte.
—Tres candidatures es van presentar amb la República al programa. Si aquest compromís ha canviat, cal tornar a donar la paraula a la ciutadania?
—Per nosaltres no són opcions òptimes ni el 135 ni el 155. Això vol dir que no volem ni la gestió de l’autonomia ni unes noves eleccions. No volem provocar cap d’aquests dos camins. Tanmateix, la possibilitat d’unes eleccions no serà un condicionant que faci variar la nostra visió. No acceptarem una proposta autonomista i, si això porta a unes eleccions –que no són una opció òptima per nosaltres–, hi anirem. No acceptarem la regressió en drets i llibertats per a tot el poble de Catalunya.
—Si la situació actual no canvia, no és millor fer unes eleccions i que la gent es pronunciï?
—No farem cap pas que contribueixi a un retorn a l’autonomisme. Si això porta a les eleccions, ens hi portarà. La millor situació hauria estat que no haguéssim arribat al panorama actual. I que les altres formacions fessin una proposta de defensa de la República. I no com un concepte abstracte ni com una dèria de ningú, sinó perquè no podem fer res més enfront de la deriva autoritària de l’estat espanyol. Ens trobem en una situació molt excepcional. És molt preocupant. Exili, presó, ferits, centenars d’encausats… i els perseguits no són només polítics. Són mestres, estudiants, artistes, mecànics… Com se’ns acut de voler tornar al marc autonòmic? Això és una bogeria! No ho podem assumir. La CUP no ha vingut al parlament a fer això. No hem vingut a gestionar l’autonomia.
—Ja veig la CUP abandonant el parlament si es torna a l’autonomia…
—Bé, és una possibilitat.
