Maria Nebot: “Hi ha més valencià a les aules i més castellà als patis”

La plataforma Castelló per la Llengua fa avui l’acte central de la commemoració del norantè aniversari de les Normes de Castelló, conegudes també com les Normes del 32, amb una manifestació i un concert. El lema que han triat és “Una llengua per guanyar”, que naix d’una cita de Joan Fuster que diu: “La llengua no ens la regalarà ningú, ens l’haurem de guanyar dia a dia.”

La reivindicació de Castelló com a lloc on es van posar les bases del català modern i de la unitat lingüística dels Països Catalans aglutina partits polítics, sindicats i entitats com Escola Valenciana, Decidim, Acció Cultural del País Valencià, entre més. També en formen part associacions de cultura popular, entre les quals, la Muixeranga de la Plana i la Conlloga Muixeranga de Castelló. En aquest cas, uneixen forces perquè aquest norantè aniversari no passe desapercebut.

De tot això, en parlem amb Maria Nebot, que és la presidenta i portaveu de la plataforma.

—Celebreu els noranta anys de les Normes de Castelló en ple Any Joan Fuster i quan en fa quaranta d’aquell “o ara o mai” de la plaça de Bous.
—Som gent orgullosa de la nostra ciutat, de la unitat de la llengua i dels intel·lectuals del país. I és clar que volem recordar aquell aplec del 1982 organitzat per Acció Cultural del País Valencià amb el mític parlament de Joan Fuster. Per això, el lema de la diada reivindicativa i festiva és “Una llengua per guanyar”, que surt d’aquella frase que diu que la llengua no ens la regalarà ningú, sinó que l’haurem de guanyar cada dia. Tota la reivindicació la fem apel·lant a la responsabilitat tant individual com col·lectiva, perquè les tesis de Fuster encara són vigents quant al procés de substitució lingüística, per exemple.

—Arriba en un moment agredolç, aquesta celebració?
—Ho dieu per l’enquesta d’usos?

—Per exemple.
—El procés de substitució lingüística continua avançant. No gaire de pressa, però va fent. Però hi ha una part positiva, que és que s’ha ampliat el coneixement i la capacitat de llegir, d’escriure i d’entendre el valencià. I això és perquè hi ha una educació pública i universal, amb una feina molt potent del cos de docents, per anar introduint cada vegada més valencià a l’escola. Però malauradament, veiem que hi ha més valencià a les aules i més castellà als patis. I això passa a tota la societat. El valencià continua essent una llengua minoritzada, amb una presència massiva del castellà a tots els àmbits. És cert que tenim una televisió pública, però ens falta veure TV3 i IB3. La llei de l’audiovisual per a plataformes com Netflix o HBO s’ha quedat molt enrere respecte del que voldríem. Però hi ha una cosa molt important, i és que moltes vegades la societat civil ha estat l’encarregada, mitjançant plataformes com la nostra o entitats culturals, de programar oci i cultura en la nostra llengua, que és el que també fem avui.

—És aquesta societat civil la que arrossega les autoritats lingüístiques del País Valencià, que van una mica a remolc?
—No és que vagen a remolc. La societat civil sempre ha de demanar més a la política. Si no hi ha una ciutadania que demane, que reivindique, és molt difícil que una institució pública o política faça les coses. Cadascú té el seu paper. Uns tenen la capacitat de fer-ho, i els altres s’han d’organitzar per a ser una societat crítica.

—L’administració fa passes, però a vegades semblen curtes. El requisit lingüístic, per exemple.
—No podem oblidar d’on veníem, eh? No oblidem que d’ençà del 1983 tenim una llei d’ús i ensenyament que permetia d’aplicar el requisit o la capacitació lingüística i que en trenta-nou anys no s’ha fet. És un pas endavant, però encara en necessitem més. Perquè hi haja una igualtat lingüística necessitem que tota l’administració tinga la capacitat de llegir i escriure en valencià. T’has de poder dirigir a l’administració sense cap problema. I això, malauradament, ara no és així. El requisit és un pas important, però no és suficient si només es demana el C1 de valencià als funcionaris que són A1. Què passa amb la gent que està de cara al públic o que ha de redactar informes? I això inclou els cossos i forces de seguretat.

—I els sanitaris?
—Sí. Òbviament. Hi ha aquesta segona part. S’ha fet un primer pas, però els sanitaris es regeixen per un altre estatut. L’altre dia, Escola Valenciana i un grup d’entitats per la llengua presentàrem l’informe de vulneracions lingüístiques i una de les coses que deia és que tres de cada quatre agressions lingüístiques es produeixen en l’àmbit de l’administració. I que d’aquestes, una de cada dues és en l’àmbit de la sanitat. Quan anem al metge som molt vulnerables. Han de tenir un decàleg del bon ús dels drets lingüístics.

—Què en penseu, dels usos lingüístics que fan els referents polítics?
—És important que els nostres representants polítics facen un ús acurat de la nostra llengua, perquè la presència pública, en el cas dels càrrecs polítics institucionals, prestigia la llengua. I això té un efecte positiu en la societat. Tornem a Fuster, tornem a Sanchis Guarner. El procés de substitució lingüística es produeix per mimesi, per tant, sempre és crucial que qui pot prestigiar la llengua ho faça.

—Quina importància doneu als àmbits de socialització?
—S’han de crear espais d’oci col·lectiu on la llengua siga vehicular. Ha estat fonamental el paper de les colles muixerangueres, i de les bandes de música. Hauríem de fer el salt a altres espais que són de socialització perquè el valencià siga llengua de cohesió i d’acollida. Joan Fuster deia que perquè algú vulga aprendre una llengua, ha de ser útil. Si el procés de substitució lingüística es produeix per una ascensió social, he de fer que el valencià siga útil per a trobar feina i per a fer amistats.

—De manera simultània a la vostra convocatòria a Castelló, també hi ha unes jornades organitzades per Decidim, l’ANC i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca que tenen Joan Fuster com a eix.
—Hi ha tot d’activitats coordinades. Decidim forma part de Castelló per la Llengua i ja fa anys que organitza activitats relacionades amb les Normes. Arran també fa actes, i Escola Valenciana. Compromís i les seues joventuts… Moltes entitats fan coses a Castelló tot coincidint amb la diada de les Normes. Es tracta de mobilitzar gent perquè vinguen a la manifestació.

—Podem dir que aquest cap de setmana Castelló és la capital del català.
—Tant de bo! [riu] Fa molts anys que intentem que l’aniversari de les Normes de Castelló siga considerat la diada de la llengua als Països Catalans. Ho aconseguim a mitges. És evident que cada vegada tenim més presència, però Castelló no és València, evidentment, i ens costa més mobilitzar la gent. Els llocs de referència són València, Barcelona i Palma, no ho són Eivissa ni Perpinyà, per exemple.

—Hi ha complicitat entre Castelló per la Llengua i altres entitats del país?
—Òmnium Cultural, per exemple, és present a la capçalera de la manifestació. El nostre paper és continuar unint esforços entre les entitats, donar a conèixer les Normes, i ho anem assolint. No oblidem, per exemple, que Vicent Pitarch, que és el gran especialista en les Normes de Castelló, és el delgat a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta entitat ens dóna un suport absolut. En el vuitantè aniversari van organitzar actes molt potents a Barcelona, també.

—Què ens podeu avançar del concert amb què es clouran els actes d’avui?
—Ens fa il·lusió que Al Tall torne per cantar per a nosaltres. La resta del cartell té paritat de gènere i barreja artistes locals amb altres artistes del país. Hi actuaran Lola Bou i Manel Brancal, Parint Versos, Borja Penalba i Mireia Vives, Feliu Ventura i David Fernández, JazzWoman, Auxili, la Kinki Band…