Maria Mercè Roca (ERC): ‘Volem girar full’

L’escriptora Maria Mercè Roca (1958) és la cap de llista d’ERC-MES a l’Ajuntament de Girona. En aquesta entrevista parla dels problemes que hi ha hagut a la ciutat per a investir batlle. Finalment, demà passat, si no hi ha sorpreses, Marta Madrenas (CDC) serà investida nova batllessa. Serà gràcies al pacte entre convergents i socialistes. Maria Mercè Roca diu que ERC-MES encara no ha decidit què votaria al ple d’investidura de divendres, però que té ganes de girar full. Valora positivament el canvi de Madrenas per Ballesta, explica per què no va voler entrar al govern i diu que vol col·laborar des de l’oposició en les qüestions ‘de ciutat’. Roca atén VilaWeb telefònicament.

—Contenta de com ha acabat tot plegat?
—Doncs no gaire. Decebuda, més aviat. Però amb ganes de girar full i continuar treballant per la ciutat. Per això hi som.

—ERC-MES diu que el model de ciutat els va separar de CDC, i no només el sou del batlle. Quin és el model de ciutat que us separava?
—Nosaltres, abans de tot aquest problema, i abans que l’alcalde de Girona fos el president de la Generalitat, i que es posés a dit el número 19 de la llista i etcètera, ja havíem rebut ofertes d’entrar al govern. I amb el senyor Ballesta, vam tornar a rebre’n. No ens va semblar convenient perquè tenim un model de ciutat diferent. Un model cultural, i de turisme, diferent. Nosaltres apostem molt més pels barris que els convergents. ‘Els barris són centre’: aquest era un dels nostres lemes de campanya. Nosaltres enfoquem molt la mirada cap als barris perquè hi hagi cultura, oportunitats i el comerç hi funcioni. En canvi, Convergència té el focus molt més posat al centre de Girona, al barri vell, i a una classe de turisme limitat en aquesta zona.

—No creieu que el vostre model podria ser més fàcil d’aconseguir amb ERC dins el govern, i no fora?
—Home, això no se sap mai. A nosaltres ens hauria agradat ajudar des de l’oposició. Ajudar perquè les grans qüestions de ciutat anessin endavant. Volíem això. Es va insistir moltíssim perquè entréssim al govern. Però no per a fer junts un model de ciutat que ens agradés a tots dos. Era més aviat perquè CDC necessitava tranquil·litat i comoditat a cada ple, perquè governar en minoria vol dir parlar molt i consensuar, i realment és més dificultós que no pas tenir la majoria.

—ERC i CDC de Barcelona marquen les ordres a Girona?

—Nosaltres, de Barcelona, no n’hem rebut cap ordre. No l’hauríem acceptada, tampoc. La nostra manera de funcionar és amb llibertat i autonomia total. Tenim la confiança dels nostres partits (recordo que som ERC i MES), treballem al territori i ho fem bé. A CDC, s’ha dit i repetit, i és veritat, que hi ha hagut pressions. Pressions que han vingut des de dalt per acabar pactant amb el PSC. De fet, el senyor Ballesta va ser proposat i posat pel senyor Puigdemont. Això se sap. Ara, no sé fins a quin punt ha intervingut a buscar el substitut. No ho sé.

—Creieu que el canvi de Ballesta per Marta Madrenas serà bo?
—Que ara la batllessa sigui Marta Madrenas, ho veig natural. Res a dir. Anava tercera, era a l’equip de govern i era regidora. Si s’hagués fet així des del primer moment, totes les coses haurien estat molt més fàcils. Nosaltres no vam entendre que s’hi posés el número 19. Es digui senyor Ballesta o senyor Rius. El problema no era la persona. És el procediment. No podíem de cap manera votar una imposició com aquesta. Ens sembla que construïm un nou país, anem gestant la república catalana i les coses s’han de fer ja ben fetes. No pot ser que a un pas de la independència, com nosaltres desitgem, es facin maniobres com aquesta. Amb tan poca democràcia. Fent dimitir persones que treballaven dins CDC des de la legislatura anterior. Es va actuar amb un menyspreu absolut cap aquestes persones. Una cosa que no es podia tolerar.

—El divendres s’ha de votar la nova batllessa. Què fara ERC-Més? Ho teniu decidit?
—Encara no. Avui comencem a parlar-ne. El vot serà un gest, només. Perquè l’alcaldessa sortirà escollida fem el que fem. PSC i CDC tenen prou vots. Per tant el vot és un gest. I perquè tothom l’entengui ha de ser un gest coherent i l’explicació del vot, també. Ha de ser un gest que ha de construir i ha d’anar cap endavant. Perquè repeteixo, nosaltres hem passat el dol i una sorpresa molt gran. Tot això en l’àmbit polític.  Vull dir que jo no he passat un dol personal. Això és política. I les decisions i els pactes són polítics. I per sobre d’això hi ha les persones. No em sento gens atacada personalment. Gens menystinguda personalment. Agafar-se tot això en l’àmbit personal és un error. A part això, volem girar full. Tornar a treballar. I anar construint la ciutat.

—A la Diputació de Girona, el més calent és a l’aigüera. El pacte de govern no és pas gens clar.
—Hi havia, segons que he llegit, la voluntat i el compromís que ERC entrés a governar la diputació amb CDC, que són els que van guanyar. Però és un pacte que de moment s’ha aturat.

—Ja escriviu un dietari?
—Ha ha! Saps quin problema hi ha? Un problema meu: normalment escric per publicar-ho. I ara publicar un dietari? La gent s’enfadaria molt.

—Perfecte. Les veritat couen. Deixeu una nota que digui: no es pot publicar fins d’aquí a quinze anys.
—És una idea. És una idea. És veritat i seria un exercici molt recomanable. Hauria de dedicar-m’hi molt, eh? Passen coses cada dia. M’hauria de llevar a les sis per escriure. Ha!

—Cert. Un gironí a la presidència, la ciutat a ‘Joc de Trons’ i ara la investidura. Temps intensos.
—Sort que la ciutadania té el cap molt ben posat i tot continua. Tot funciona. I la vida continua i a més a més la senyora Madrenas serà investida alcaldessa divendres. I a partir d’aquí se suposa que començarà una època de calma. Ells tindran un govern estable, que és el que volien i necessitaven. Veurem com ho fan. Veurem quin lloc ens donen a l’oposició. Sempre hem dit que estem oberts, que volem treballar-hi, que ens hi comptin.

—Les relacions entre ERC i la CUP són bones, a Girona?

—Tenim unes relacions molt respectuoses. Crec que ERC no els ha atacat mai. Sempre hem pensat que els dos partits eren molt a vora. Que vèiem la lluita per la independència absolutament clara. Que no hi ha cap dubte que ERC i la CUP són partits independentistes per sobre de tot. Per sobre de tot. I per tant aquest llaç que ens uneix és molt fort.

—Si aquest procés es fa de baix cap a dalt, per què no comencem per les comarques més independentistes, on hi ha un 50%+1 de vot independentista des del 27-S.  La por de no tenir legitimitat per falta de majoria absoluta, desapareix. Per exemple:  a les comarques de Girona ja no es paguen impostos a l’estat. Per què no posem tota l’ofensiva als territoris més independentistes?
—Aquesta idea no l’havia sentida, fins ara. Però em sembla agosarada, i en aquests temps, que tot és tan complicat, que fem coses noves, em sembla que les idees agosarades s’han d’escoltar. Arribarà un moment que els ajuntaments tindran un pes molt important. Hauran de dir i fer coses. No sé quan, ni què serà. Però el poder que tenen, i l’autonomia, és importantíssim. Potser la gent no n’és conscient. Els ajuntaments hauran de fer un pas, i serà fantàstic. Esperem poder-ho veure, i que estiguem a l’altura.

—Si són gent valenta, tindreu molta força darrere. Són zones amb el 55%, 60%, 70% de vot independentista.
—I tant. Per exemple, penso en la comarca del Pla de l’Estany. Importantíssim el suport que hi té l’independentisme. I és veritat que el que és molt difícil en l’àmbit gran, en l’àmbit petit no és gens traumàtic. I es pot anar sumant.