María José Espuch: ‘La jutgessa ens amenaçava amb un delicte de desobediència si no recol·locàvem les plaques franquistes’

  • Aquesta setmana continua el canvi de plaques a Alacant per a tornar a posar-hi noms franquistes · Divendres llevaran la de Miquel Grau

VilaWeb

Text

Esperança Camps Barber

19.03.2017 - 22:00
Actualització: 20.03.2017 - 07:19

Operaris de l’Ajuntament d’Alacant canviaran avui les plaques en dues places i dos carrers més de la ciutat. Els carrers del dramaturg José Estruch, de la poetessa Francisca Aguirre i de la periodista Pirula Arderius, a més de la plaça de la porta de Sant Francesc perdran el nom en favor dels dels germans Pascual, el tinent Robles i Calvo Sotelo. Divendres que ve el carrer de Miquel Grau es tornarà a dir de García Morato. D’aquesta manera es continua complint l’ordre de la jutgessa Begoña Calvet Miró que, a petició del dirigent municipal del Partit Popular, Luís Barcala, va ordenar de restituir les plaques franquistes. L’equip de govern, format per regidors del Partit Socialista, Guanyar Alacant i Compromís, va decidir d’obeir la resolució mentre espera que es resolga el recurs interposat. La regidora de Memòria Històricia, Maria José Espuch, de Compromís, n’explica els motius.

Maria José Espuch, regidora de Memòria Històrica

Per què us afanyeu tant a obeir la resolució judicial i recol·locar les plaques?
—Perquè l’ajuntament va rebre un avís de la jutgessa en què es deia que tant l’alcalde com el regidor d’Estadística podrien caure en un delicte de desobediència si no les posàvem. Nosaltres vam decidir encarar l’assumpte d’una altra manera i fer força políticament.

Per no caure en un delicte de desobediència, probablement l’Ajuntament d’Alacant vulnera la llei de memòria històrica.
—Exacte. Això diem nosaltres. Però és que el mateix dia que vam canviar la primera placa, la de la División Azul, va arribar un escrit de la jutgessa dient que tenim un mes per a posar-les totes. I per això hem fet un calendari, per a poder tenir una resposta social. Que la gent entenga què implica canviar les paques democràtiques per les plaques franquistes.

L’ajuntament ha interposat un recurs per a evitar l’execució de la sentència?
—Sí. Però ens han dit que no servirà de res. La jutgessa insisteix que ho hem de fer en el termini. I per això nosaltres decidim quan ho fem. Volem que ja gent veja la gravetat que té llevar un carrer a Clara Zetkin o a Miquel Grau o a les 27 constituents.

Creieu que això és una bona imatge per a la ciutat d’Alacant?
—És difícil d’entendre que el PP només demane que aturem el canvi de plaques i que la jutgessa vaja més enllà i ens obligue a tornar a posar les que ja hem llevat. Nosaltres hem seguit les indicacions del gabinet jurídic de l’ajuntament i hem fet pas per pas allò que ens han indicat. No és agradable per a ningú, per a cap demòcrata, fer això i penjar la placa de la División Azul, però si ho hem de fer, almenys que ho controlem nosaltres.

L’equip de govern de l’Ajuntament d’Alacant ha pensat emprendre cap acció contra la jutgessa que us obliga a incomplir la Llei de Memòria Històrica?
—No. Esperem que es jutge el fons de l’assumpte, perquè estem convençuts que ens donaran la raó.

Els tres partits que formeu l’equip de govern estàveu d’acord a tornar a col·locar les plaques franquistes?
—Sí. I el regidor d’Estadística [de Guanyar Alacant] en el moment de la reunió també hi estava. Jo no era inclosa en aquest tema, no m’esquitxava la desobediència, perquè és una qüestió de la regidoria d’Estadística. I són el regidor d’Estadística i l’alcalde els que podrien incórrer en la falta. Però vaig dir que això és un equip, jo porte Memòria Històrica i sóc dins. I tots tres vam eixir d’eixa reunió dient: ‘Hem de posar-les? Les posem. Però les posem i fem política. I fem un canvi que a la gent li arribe. No amb nocturnitat, sinó a plena llum, amb llum i taquígrafs.’ Hi estàvem els tres d’acord. Després, Guanyar Alacant ha dit que el seu regidor no els representava i han tirat per un altre costat, però d’aquella reunió vam eixir tots tres dient el mateix.

Després d’això que ha passat, dels comentaris i tot plegat, penseu que vàreu prendre una bona decisió?
—Pensem que sí. Jo no puc obligar dos companys de govern a incórrer en desobediència.

En què es basava el Partit Popular per a demanar que s’interrompés el canvi de noms de les plaques franquistes per les democràtiques?
—Ells es basaven en el fet que no havíem passat la decisió pel ple de l’ajuntament. Però no hi ha de passar. Perquè nosaltres en tot moment hem seguit les instruccions del secretari. Les grans ciutats no han de passar pel plenari aquestes coses, que s’aproven en junta de govern. I no tan sols n’hem parlat en la junta de govern, sinó que hem creat una comissió per a propiciar la participació de les juntes de districte, on hi ha representats els veïns i les veïnes, la universitat, les associacions que han participat en la recuperació de la memòria històrica, els comerciants i els cinc partits que formen part de l’Ajuntament d’Alacant. I després d’aprovar-se per majoria en aquesta comissió, hem passat per junta de govern, que és l’òrgan competent per a aprovar-ho. I el PP ho sap perfectament. Posant les plaques com ho fem, ridiculitzem el PP.

Penseu que el PP ha quedat ridiculitzat?
—Jo crec que hi ha gent en el PP que no pot estar tant a la dreta. El votant del PP deu pensar: i ara, això a què treu cap? Hi ha coses més importants. No han fet cap proposta ni han anat a cap jutjat perquè els seus casos de corrupció estiguen més controlats i sí que hi han anat cada setmana a pressionar la jutgessa per canviar les plaques franquistes. És ridícul. Tornem al No-Do. Per això hem convidat Mariano Rajoy i Isabel Bonig perquè facen els honors.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor