07.09.2023 - 21:15
|
Actualització: 07.09.2023 - 22:30
La cantant Maria del Mar Bonet, l’escriptora Marta Pessarrodona i l’activista cultural i editor Eliseu Climent han rebut avui la Medalla d’Or de la Generalitat de mans del president Pere Aragonès. L’acte s’ha celebrat a la plaça de Margarida Xirgu de Barcelona i ha comptat amb la participació de l’Orfeó Atlàntida i el Cor Dyapason, que han interpretat el cant de la Senyera.
El guardó reconeix enguany tots els accents de la llengua catalana i els referents que han permès que el català tingui el seu estatus en àmbits com les arts, la música, la literatura, el món editorial o l’activisme. Dels premiats, Aragonès ha destacat que són tres “lluitadors” que “ho han donat tot pel progrés del català”.
▶️ @mmarbonet: "Quan em pregunten per què cant en català tossudament responc que ho faig d'una manera normal. He nascut, somii, pens i visc en català. La llengua catalana és l'ànima dels Països Catalans on he nascut i m'he format com a persona i artista" pic.twitter.com/KvNlMB3ciY
— Govern. Generalitat (@govern) September 7, 2023
▶️ [VÍDEO] Eliseu Climent: "La Medalla d'Or no significa només el reconeixement a la meva trajectòria. Representa, en un moment políticament complicat al País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord, energia positiva per seguir treballant per la cultura i els Països Catalans" pic.twitter.com/IogkkPr1Gm
— Govern. Generalitat (@govern) September 7, 2023
▶️ [VÍDEO] Marta Pessarrodona: "Voldria esmentar el moment que vivim. Carme Junyent ens ha deixat molt recentment i prematura. El nostre dol per ella ens honora com a poble. Gràcies per l'honor que em concediu. Gràcies família que m'acompanya. Gràcies a Catalunya" pic.twitter.com/2WKhBOlwzT
— Govern. Generalitat (@govern) September 7, 2023
La cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda per “més de cinquanta anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat”. “Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l’obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d’arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l’intercanvi i el diàleg”, han concretat.
També han apuntat que la seva obra també abasta l’escriptura amb quatre llibres publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons amb títols com: ‘Què volen aquesta gent?’, ‘La balanguera’ o ‘No trobaràs la mar’ que va cantar amb Serrat per celebrar els 30 anys de la carrera de la mallorquina.
L’activista cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) ha estat reconegut pel compromís amb la cultura catalana. L’any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L’editorial del mateix nom no es va formalitzar fins el 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure. Editorial i llibreria van ser l’embrió d’un projecte cultural centrat en l’àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.
Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual n’és president d’honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.
Finalment, la poeta, narradora i assagista Marta Pessarrodona Artigas (Terrassa, Vallès Occidental, 1941) ha estat valorada per la seva carrera. La seva tasca literària ha estat lligada a l’estudi i difusió d’autores, catalanes i d’arreu, a través de la traducció, l’anàlisi i la reivindicació de les seves obres. Als seus Retrats de figures com Montserrat Roig (1994), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda (2003 i 2005) i Caterina Albert (2005), amb fotografies de Pilar Aymerich, i s’hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d’autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras.
