María Cristina Dexeus, la fiscal telonera de Feijóo que fugiria en cas d’independència

María Cristina Dexeus Ferrer (Barcelona, 1962) és fiscal a l’Audiència de Barcelona d’ençà de fa més de tres dècades i també presideix l’Associació de Fiscals, de caràcter conservador i majoritària entre els representants del ministeri públic espanyol. Aquests darrers anys, sobretot d’ençà del nomenament de l’ex-ministra Dolores Delgado com a fiscal general de l’estat, ha fet tota mena de crides i reclamacions per a despolititzar el poder judicial. Tanmateix, el passat 18 d’abril, va demostrar que en públic diu unes coses i en privat en fa unes de molt diferents. Aquella nit, va exercir de mestra de cerimònies en un sopar de conjura entre el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una cinquantena de fiscals en contra del govern Pedro Sánchez i les seves lleis.

Durant l’àpat, que es va fer a l’hotel Claridge de Madrid –un quatre estrelles–, Dexeus va fer de telonera del cap de l’oposició, el va qualificar de polític clau per al futur de l’estat espanyol i en va lloar el “bon bagatge” com a president de Galícia, on va acumular quatre majories absolutes. Així mateix, va dir que el seu partit podia “influir en reformes legislatives” i que en un futur podia “tenir capacitat de decisió per a millorar l’administració de justícia”.

Finalment, amb l’audiència lliurada i plena de fiscals afins al PP, entre els quals l’ex-magistrat del Tribunal Constitucional Antonio Narváez i l’ex-fiscal general de l’estat Consuelo Madrigal, la presidenta de l’Associació de Fiscals va dir que compartia plenament una frase de Feijóo que li havia llegit en una entrevista: “Se’m posa la pell de gallina quan sento l’himne d’Espanya.”

Qui és María Cristina Dexeus?

Dexeus va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid, però sempre ha exercit de fiscal a Barcelona. Concretament, el 1989 va entrar a l’Audiència de Barcelona i encara hi continua. A part de presidir l’Associació de Fiscals, també va ser elegida vocal al Consell Fiscal –òrgan assessor de la fiscalia general de l’estat– entre el 2014 i el 2018. Arran d’això, va ser condecorada amb la creu d’honor de l’Orde de Sant Ramon de Penyafort –creada per Franco el 1944–, que li comporta el tractament d’Il·lustríssima.

Durant el procés, Dexeus s’ha mostrat bel·ligerant amb l’independentisme i ha definit el referèndum del Primer d’Octubre com “un atac a l’estat de dret equiparable al 23-F“. En aquest sentit, ha negat la repressió judicial i ha defensat l’acusació de rebel·lió en contra dels presos polítics. “Aquí no hi ha presos polítics. Espanya és un estat democràtic de primera categoria, absolutament homologable a qualsevol país de la Unió Europea […] Si això fos així, tindríem dos milions de persones a la presó. Aquí no es persegueix ningú per la ideologia”, va declarar en una entrevista a La Razón.

Sobre una possible Catalunya independent, la fiscal ha assegurat que en fugiria perquè és incompatible amb els seus principis constitucionalistes. “Si es crea una República Catalana amb una justícia catalana, llavors evidentment que me n’aniria. Sé què he promès de defensar, que és la constitució, i això és incompatible amb qualsevol altra pretensió. Però considero que és impossible que s’arribi a aquesta situació”, va afegir.

Dexeus també ha dit públicament que l’independentisme és un moviment violent i antidemocràtic. “El relat s’ha desmuntat de dalt a baix. Fa la sensació que ara veiem la veritable cara de l’independentisme, la cara vandàlica que s’amagava darrere un moviment suposadament democràtic. I dic suposadament perquè la cosa democràtica no és incomplir les lleis per imposar la voluntat d’una part de la població”, va dir a Economia Digital durant les protestes contra la sentència del Suprem.

Una Catalunya apocalíptica

La fiscal també ha descrit Catalunya com una mena d’infern per als representants de la justícia espanyola. Segons ella, molts membres del ministeri públic espanyol se’n van a altres punts de l’estat quan poden. “Els fiscals no s’estableixen a Catalunya, si hi ha la possibilitat d’anar-se’n al seu lloc d’origen, se’n van. Això ocasiona dues situacions: el cos opositor català és reduït i la situació a Catalunya no és amable. No convida gens a formar una vida estable aquí amb visió de futur. Fa anys que la situació no és còmoda”, va declarar a El Independiente.

Així mateix, ha lamentat l’ambient hostil que generen les protestes que s’han organitzat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “No és agradable, perquè hi ha concentracions davant el Palau de Justícia. Crec que ho suportem bé. L’altre dia es van encadenar a la porta. Hi ha concentracions davant la Ciutat Judicial. Ens xiulen, ens xiulen… Bé, jo crec que ho sabem encaixar”, va dir en una entrevista a Espejo Público.

☕-@susannagriso: ¿Se sienten coaccionados?
-Cristina Dexeus: “Lo soportamos bien, no es agradable, hay concentraciones en el Palacio de justicia, nos pitan… pero lo sabemos encajar” pic.twitter.com/tGlYUOrlOp

— Espejo Público (@EspejoPublico) March 6, 2018

Aquest context de suposada opressió, segons Dexeus, és extensible en altres espais de la societat catalana, com ara les escoles, on considera que cal vetllar per evitar casos d’adoctrinament: “És evident que el govern [espanyol] ha d’estar pendent que no hi hagi adoctrinament a les aules, respectant els drets dels menors i evitant que se’ls manipuli. És imprescindible que els alumnes acabin el cicle formatiu amb coneixements sòlids sobre el contingut de la constitució.”

Llàgrimes per la sedició

La presidenta de l’Associació de Fiscals també ha estat molt crítica amb la supressió del delicte de sedició que van pactar el PSOE i ERC, perquè considera que ha deixat el ministeri públic espanyol incapaç de donar “una resposta punitiva adequada a esdeveniments que es poden repetir, si tenim en compte que alguns dels qui van ser condemnats i parcialment indultats afirmen que volen repetir els fets del 2017”. En aquest sentit, Dexeus insisteix que la reforma del codi penal espanyol deixa l’estat desprotegit perquè ha “laminat” la norma i impedeix “una resposta raonable” a amenaces com l’1-O.

La presidenta de la Asociación de Fiscales, Cristina Dexeus, sobre la derogación del delito de sedición.

“Es de extrema gravedad porque se deja indefenso al Estado de Derecho”. pic.twitter.com/m2yhrg241n

— Tomás Rico ﻥ (@tomasrp3_) November 23, 2022