Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946-Sencelles, 2022) va ser una de les narradores més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Fou membre indiscutible de l’anomenada generació dels setanta; primera sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; membre del col·lectiu Ofèlia Dracs; mare de la Lònia Guiu, la primera detectiva dona i feminista; i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016. També obtingué més reconeixements, com ara el premi Prudenci Bertrana del 1991; el premi Ciutat de Palma del 1994; el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en català del 2001; el premi Jaume Fuster de l’AELC del 2004; la Creu de Sant Jordi del 2007; i la Medalla d’Or de les Illes Balears del 2022 (a títol pòstum).

Malgrat tot aquest currículum i una trajectòria literària que inclou onze novel·les; cinc reculls de contes i narracions; una quinzena llarga de traduccions; i obres de teatre i guions, l’autora va viure un període d’ostracisme amb el canvi de mil·lenni i fins a la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016 i l’adaptació televisiva de la novel·la Amor de cans a IB3. Aleshores va recobrar una certa popularitat. Malgrat tot, hi havia una qüestió que la preocupava, que era la dificultat que tenia per a rescatar i fer reviure els seus llibres descatalogats i publicar texts inèdits. Enguany, la maledicció s’ha trencat –de fet, va començar el 2022, l’any de la seva mort– i es pot dir que vivim un redescobriment de Maria Antònia Oliver. I a la tardor serà una de les protagonistes absolutes per a l’editorial la Magrana.

Una de les responsables directes d’aquest nou interès per l’obra d’Oliver és la seva fillola i marmessora, Margalida Llull, que explica: “Quan es va morir, l’hereva de la seva obra i de la de Jaume Fuster era la meva mare, però ben aviat vaig passar a cuidar-me’n jo i a establir un pla de recuperació de l’obra.” L’altre factòtum de l’operació és Joan Riambau, responsable dels segells en català de Penguin Random House, entre els quals hi ha la Magrana.

“En vida de la Maria Antònia, en Joan ja va manifestar l’interès per a recuperar la trilogia de novel·les negres protagonitzades per Lònia Guiu. El projecte es va començar en vida seva i ha acabat enguany, a temps perquè el BCNegra li pogués retre homenatge i es pogués fer una ruta literària pels escenaris de la novel·la.” Però l’interès de Riambau anava més enllà de les novel·les negres d’Oliver, i fruit d’això va posar fil a l’agulla per a una altra gran notícia sobre Oliver que ha arribat enguany: la publicació de Paraules al sol, una novel·la epistolar que amaga amb noms canviats un dels períodes més durs del festeig entre Oliver i el seu company de vida, l’escriptor Jaume Fuster. Destinaren Fuster a fer el servei militar a Mallorca, però durant uns mesos el castigaren a romandre arrestat a l’illa de Cabrera. Les cartes que s’intercanvià l’aleshores joveníssima parella d’escriptors conforma la base d’aquesta novel·la que enguany ha vist la llum.

Més factòtums d’aquesta recuperació: Teresa Villarubla, de l’agència The Foreign Office, que d’ençà del 2022 gestiona els drets de Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster per encàrrec de la família. Margalida Llull n’explica: “La seva ajuda ha estat molt important per a poder clarificar l’estat en què es troba l’obra de tots dos. Amb ella hem pogut avançar, clarificar i planificar com estan les coses, quins drets estan caducats i quins vigents, i m’ha ajudat molt en la meva tasca de marmessora. Anar amb ella com a agent ha estat una recomanació molt encertada dels editors i també dels amics de na Maria Antònia Oliver, que des del primer moment s’han bolcat a ajudar la família a preservar i difondre tot aquest llegat.”

Aquesta tardor la Magrana tornarà a posar en circulació El vaixell d’iràs i no tornaràs, una de les novel·les en què es veu més el substrat de la tradició rondallística en l’obra d’Oliver. També en publicaran la traducció de Moby Dick, de Herman Melville, segurament l’obra més monumental i impressionant que va traduir, i que li va valdre el premi de literatura de la Generalitat de Catalunya (era el 1985, el llibre va ser publicat per Edicions 62 el 1984). La Magrana enguany ha recuperat més traduccions d’Oliver: Peter Pan i dues novel·les de Virginia Woolf, Les ones i Els anys. A final l’any, la Magrana n’haurà recuperat quatre traduccions, dues novel·les i un inèdit, que, afegits a les de la sèrie de Lònia Guiu, permetran poder llegir-la a bastament.

“De tota manera, hi ha més coses importants en marxa: les Cròniques d’un mig estiu, un llibre cabdal amb tot el que vivim amb el turisme a Mallorca, s’adaptarà al teatre, o com a mínim hi ha un projecte bastant avançat, i amb l’agència miram de veure com continuam el pla de recuperacions el 2025”, explica Llull, que diu que l’autora ja havia intentat de fer tots aquests moviments en vida, però que no havia funcionat.

Digitalització del fons

A banda de la recuperació purament literària de l’autora, també se’n fa una altra de molt important: la popular i l’acadèmica. I, en aquesta línia, hi torna a haver un nom propi que sobresurt per aconseguir-ho, el de Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària. “El 2017 na Maria Antònia ja va donar una part molt important del fons a la Biblioteca de Catalunya, on ja hi havia el d’en Jaume Fuster. Quan es va morir, quedaven poques coses, però vam preferir que estigués tot junt, com ella volia. Na Carme Castells va liderar des del primer moment un procés per a poder digitalitzar aquest fons entre la Fundació Mallorca Literària i la Biblioteca de Catalunya.” Aquesta acció és fonamental perquè tots els investigadors puguin accedir a aquest fons sense haver de desplaçar-se i, per tant, poder augmentar els estudis que es puguin fer sobre l’autora.

També cal destacar l’esforç que ha fet la Fundació Mallorca Literària per crear l’espai Maria Antònia Oliver dins la Casa Museu Llorenç Villalonga. En aquest espai expositiu s’ha creat una habitació que recull més de cinc mil llibres de l’escriptora, objectes personals, com ara la seva màquina d’escriure, i alguns dels mobles que havia tingut sempre al despatx. “Ara s’acaba de decidir si aquests llibres només estaran a l’abast dels investigadors o del públic en general, però la sala de lectura ja és oberta i s’ha fet una feinada, ara s’ha d’acabar de catalogar tot.”

Així doncs, totes aquestes accions tornen a posar a l’abast la literatura d’Oliver, però també aquest espai de lectura obert al públic i el catàleg del fons. “A na Maria Antònia, després del Premi d’Honor i de l’adaptació d’Amor de cans, la gent l’aturava pel carrer i es va sentir molt més acompanyada que no en els anys de silenci. I estava contenta de ressorgir. El que ha vingut és una continuació del que va viure des de llavors i hem d’estar molt contents perquè l’interès per ella i els seus llibres no decreix, ans al contrari. Se l’estudia a la universitat, se’n reediten les obres i, a més, és a la Magrana, l’editorial on en Jaume Fuster va tenir tanta implicació. No pot ser millor.”

La trilogia de capa i espasa de Jaume Fuster

Per acabar d’allargar la festa d’aquesta recuperació cal recordar que enguany, a Rosa dels Vents, segell de Penguin, es fa la reedició de L’illa de les tres taronges; L’anell de ferro i El jardí de les palmeres, la trilogia de capa i espasa que va escriure Jaume Fuster, que va passar pel sedàs de la seva imaginació una obra com El senyor dels anells de Tolkien i la tradició de la rondallística mallorquina que coneixia per Oliver i en va fer un producte únic en català que avui dia es conserva extraordinàriament bé.