Margarida Aritzeta, millor novel·la negra en català del 2016

Misteri resolt. Els fils de l’aranya, de Margarida Aritzeta (Valls, 1953), és la millor novel·la negra escrita en català per una dona el 2016. Com a mínim així ho ha decidit el jurat del festival Cubelles Noir, que aquesta nit ha decidit d’atorgar el guardó a l’escriptora i, a la vegada, reconèixer Empar Fernández per Maldita verdad, millor novel·la negra escrita en castellà per una dona durant el 2016.

Els fils de l’aranya, publicada per Llibres del Delicte, és la segona novel·la negra protagonitzada per Mina Fuster, mossa d’esquadra de la comissaria de Tarragona. El nom de la protagonista és un homenatge directe a Jaume Fuster (1945-1998), un dels pares de la novel·la negra en català i amic personal d’Aritzeta, que ha dedicat alguns dels seus estudis acadèmics a l’obra de Fuster.

Aritzeta ja havia estat finalista del mateix guardó l’any anterior amb el primer lliurament de la sèrie i enguany ha competit amb Sílvia Mayans, autora de Cendra (Pagès Editors); Esperança Camps, nominada per L’illa sense temps (Meteora); Núria Cadenes, que a principi de 2016 va guanyar el premi Crims de Tinta per Tota la veritat (RBA) i amb Fàtima Llambrich, que havia estat seleccionada per Sense cadàver (Ara Llibres).

El jurat ha considerat que Els fils de l’aranya presenta una trama molt ben resolta, uns personatges molt ben creats i una aposta decidida per la descentralització territorial des d’una ferma voluntat de qualitat literària, que la converteixen en la guanyadora d’aquesta edici. També ha volgut destacar de manera molt especial la novel·la Cendra, de Sílvia Mayans, tant per la seva qualitat literària com lingüística i per la incorporació de les Terres de l’Ebre com a espai geogràfic per a la novel·la negra en català.

El lliurament dels premis s’ha fet al pati del castell de Cubelles en un acte molt sobri en què s’han reiterat les condemnes als atemptats de dijous passat a Barcelona i Cambrils. Amb la concessió del guardó, Margarida Aritzeta pren el relleu d’Elena Torres, vencedora l’any passat per La puta d’oros, publicada per Gregal.

El festival Cubelles Noir s’ha fet enguany per segona vegada, i malgrat la suspensió dels actes de dijous a la tarda i de la primera taula rodona de divendres al matí, va reprendre les activitats després de la congregació a la plaça de Cubelles en repulsa contra els atemptats i en solidaritat amb les víctimes, en la qual varen participar gairebé una vintena d’escriptors que ja s’havien concentrat a la vila.

Els actes s’han fet amb tota la normalitat possible i els assistents que no hi han pogut participar a causa de les seves activitats professionals –el cas d’alguns periodistes o de membres de les forces de seguretat que també són escriptors i estaven mobilitzats– han estat substituïts per altres col·legues que ja eren a Cubelles. Només s’han suspès els brindis i celebracions oficials per sumar-se al dol col·lectiu, però l’organització va considerar que ‘la cultura és una eina de primer ordre per vèncer la barbàrie’ i va decidir de continuar amb la programació de la millor manera possible.

Així les coses, el primer gran debat del festival va centrar-se en els personatges serials i en els avantatges i inconvenients de la seva creació. I només començar va servir perquè caiguessin alguns mites, ja que des de la taula, on participaven Salvador Balcells, Jordi Cervera, Montse Sanjuan i Emili Bayo, es va carregar durament contra alguns dels personatges més icònics de la novel·la negra contemporània. Es va afirmar que Carvalho, el personatge de Manuel Vázquez Montalbán, cansa a partir de la quarta novel·la i es va acordar que Guido Brunetti, de Donna Leon és un dels personatges serials més odiables en aquests moments. En canvi, entre els més respectats trobem a Kurt Wallander, de Henning Mankell, i Kostas Jaritos, l’entranyable policia grec creat per Petros Markaris.

També es va parlar sobre l’orgull de ser lectors de novel·la negra i sobre el còmic a la novel·la negra actual, una de les taules més interessants, que va comptar amb la presència de Sergio Colomino, Sagar Fornies, Sergi Álvarez i José Andrés Espelt i en la qual es va poder descobrir la potència del còmic ja no com a gènere concret sinó com a mitjà, amb uns llenguatges i codis propis, per a explicar les històries i com un dels camins més interessants per a les noves narratives negres, juntament amb els videojocs. De fet, fa temps que l’acadèmia ja es va fixant en aquests nous formats narratius, com palesen les ponències i els articles científics presentats cada any al congrés de novel·la negra de Salamanca que incorporen com més va més estudis sobre còmic i videojocs negres.

Com no podia ser d’una altra manera, el moment en què la sala va quedar plena a vessar va ser quan es va parlar d’espies, tant de ficció com reals. Charo González, José Luis Caballero i Fernando Martínez Laínez varen cobrir les expectatives repassant des de models de ficció inspirats en la realitat, com el James Bond d’Ian Fleming, fins a espies molt més inquietants i més propers a la realitat, com l’Smiley de Le Carré, considerat unànimement el millor escriptor de novel·les d’espies, malgrat que tots consideraren que El fantasma de Harlot, de Norman Mailer, era una de les millors novel·les del gènere. També es va parlar de la feina que fan actualment els analistes d’informació i l’actualitat va conduir a parlar del paper dels agents d’intel·ligència de diferents forces desplegats a Barcelona aquests dies.

Les sèries de televisió, la cuina a la novel·la negra, el debat sobre els clàssics del gènere i sobre la violència de gènere en la novel·la negra i el de l’ortodòxia i heterodòxia sobre novel·la negra han centrat la resta de les taules rodones del festival. En la darrera jornada d’aquest diumenge es faran taules sobre periodisme negre, sobre els models de policia que es fan servir en el gènere negre i sobre el rock-and-roll i la música en el gènere. També hi ha molta expectativa sobre com els blocaires i responsables de pàgines web culturals dedicades al gènere negre han ajudat a incentivar la promoció i la crítica d’aquesta mena de literatura.

Les activitats literàries s’han combinat amb altres de lúdiques, com ara una visita guiada pel poble amb especial menció al petit museu dedicat al pallasso Charlie Rivel, albergat al castell de Cubelles, o una passejada negra en el trenet turístic de la vila.