Margaret Atwood: ‘Durant les crisis, les coses es mouen, fins i tot els diners’

En una entrevista esquitxada amb humor mentre gaudeix d’un cafè a casa seva, a Toronto, l’escriptora canadenca Margaret Atwood reconeix que és una persona ‘interessada en plagues des de fa força temps’. Ella es considera ‘realista’ i admet que el món després de la Covid-19 serà diferent, però que necessitarà, més que mai, una premsa lliure. L’autora de The Handmaid’s Tale i la seva seqüela, The Testaments, s’asseu davant l’ordinador a l’oficina de casa, ajusta la càmera per modificar l’enquadrament de la imatge i agafa la tassa de cafè abans de començar a relatar com viu l’excepcionalitat causada per la pandèmia. Filla d’un entomòleg, Atwood traspua optimisme, que ella qualifica de realisme, mentre fa servir amb comoditat termes i conceptes epidemiològics esquitxats amb el seu agut sentit de l’humor.

—Com encareu el confinament, el distanciament social i, en general, aquesta forma diferent de viure i relacionar-nos?
—Com bé sabeu, els escriptors passem molt de temps a casa escrivint. I jo vaig créixer en una zona força remota del món on hi havia poca gent. De manera que hi estic acostumada, més que no molta altra gent. Per a ells és més dur que per a mi. Jo em vaig aïllar durant dies i ara practico el distanciament social. Per a mi no és un canvi absolut. No sortia mai de l’oficina.

—Però heu hagut d’alterar la forma en què vivíeu…
—Sí. No viatjo. Hem anul·lat molts esdeveniments. N’estem fent alguns en línia, coses que normalment hauríem fet en persona. I passo molt més temps parlant d’aquesta manera, amb gent com tu, davant una pantalla en comptes d’anar a fer un cafè en algun lloc. És millor anar a fer un cafè a algun lloc, però sigui com sigui, ja en tinc un aquí. D’alguna manera, prenc un cafè amb tu.

—Per tant, la Covid-19 no ha aconseguit aturar-vos.
—No m’ha aturat, però ha alterat la manera com faig les coses. Llevat que estiguis malalt, o molt ansiós pel teu negoci, realment aquesta pandèmia no atura la gent. Es fa una gran quantitat de pa casolà, fins al punt que hem tingut problemes per a trobar farina. Jo no havia fet pa des de feia molts anys, però ara en faig. Igual amb el menjar casolà. I passes més temps tenint cura del jardí, cosa que em porta als temps de la Gran Depressió, a aquells jardins victorians…

—I com us afecta emocionalment?
—Estic preocupada per l’altra gent. No estic preocupada per mi perquè ara per ara no em passa res. Si ets a casa, amb prou menjar, si no estàs malalt, si els teus nens no et fan parar boig i si no estàs totalment preocupat per com serà la teva vida, com passa a molta gent, per què hauria d’estar ansiosa? No estic preocupada per mi, sinó per altres persones. Tot i que a la meva edat no hi ha gaire gent més vella que jo per la qual m’hagi de preocupar.

—Exagerem aquesta crisi?
—No es pot dir a la gent que es compari amb una altra realitat que no ha experimentat mai. Especialment, els més joves que no han hagut de passar mai per res semblant. Per a ells, és força aterridor. Però al cap i a la fi parlem d’un virus, i això vol dir que podem desenvolupar un vaccí i quan el tinguem el podrem distribuir per reduir la taxa de transmissió i controlar el virus. I amb sort desapareixerà, com la SARS.

—Sou una optimista.
—Crec que sóc realista. Sabem què és, sabem com es transmet. No ho sabem tot. No sabem per què en algunes persones causa danys més enllà dels pulmons. Però sabem molt més sobre la Covid-19 que no les coses que se sabien al segle XIV sobre la pesta. I fins i tot sabem més que no sabíem al principi de la SARS. Ha anat malament perquè no ens havíem preparat. No vam escoltar els epidemiòlegs que ens advertien que podia passar alguna cosa així.

—El vostre pare era un científic, un entomòleg que va estudiar durant gran part de la seva vida les morts en massa d’arbres. Què creieu que hauria dit sobre aquesta pandèmia?
—Hauria dit que no el sorprenia. Com us podeu imaginar, casa nostra era plena de tota mena de llibres científics. Un d’aquests llibres va ser dels primers de l’especialitat, Rats, Lices and History [‘Rates, polls i història’], de Hans Zinsser, de la dècada de 1930. El van seguir altres llibres similars sobre els diferents tipus de pandèmia, l’extinció d’espècies… El planeta ha vist molts d’aquests esdeveniments. També teníem Guns, Germs and Steel [‘Armes, gèrmens i acer’], de Jared Diamond. I 1491, que detalla què va passar a Sud-amèrica i a Amèrica del Nord quan les malalties europees van colpejar el continent amb mals pels quals la gent no tenia immunitat adquirida o hereditària. I això ens passa ara amb la Covid-19. Per això es propaga d’aquesta manera, perquè ningú no n’està immunitzat, llevat, potser, ara mateix dels qui l’han tinguda i s’han recuperat.

—Quin és el paper d’artistes i escriptors, com el vostre cas?
—No sé si en tenim cap, de paper [riu]. Crec que hauríem d’escoltar els científics. I no estic segura que us parli com a escriptora. Probablement, us parlo en condició d’algú a qui fa força temps que l’interessen les plagues. De fet, he escrit un llibre on hi havia una plaga.

—És un fet aïllat o part d’un problema més gran?
—Vaig escriure un llibre, Payback, en el qual en el sisè capítol s’encaren dos possibles futurs. En un hem arreglat el planeta, i en l’altre no ho fem. Una de les coses que passen quan s’altera el medi fins al punt de pressionar la vida és que es hi ha més brots de malalties, perquè els microbis són oportunistes. Els microbis hostils aprofiten éssers amb sistemes immunitaris debilitats. De manera que, a més dels grans focs forestals a Austràlia, a més de l’esgotament dels oceans, ara tenim una cosa que ens afecta directament, la Covid-19. Per què la pandèmia de grip de 1918 va ser tan mortal? Perquè molta gent tenia el sistema immunitari debilitat per la Primera Guerra Mundial.

—Penseu que en sortirà res de positiu, d’aquesta crisi?
—Espero que sí. Som éssers que pensem en el curt termini. Després de la SARS es van desenvolupar plans en què els epidemiòlegs assenyalaven què havíem de fer i els preparatius necessaris. Quan es va contenir la SARS, aquests plans es van arxivar. Potser aquesta vegada els posarem en marxa definitivament. Potser deixarem de menjar algunes espècies d’animals exòtics. Potser deixarem en pau d’una vegada els ratpenats. En aquest sentit, espero que la pròxima vegada estiguem més ben preparats que no ho hem estat ara.

—I des del punt de vista social?
—Aquesta crisi origina la redistribució de la riquesa en alguns països. No tant als Estats Units, on l’ajuda beneficia els més rics. Però en altres països, els diners es distribueixen a la gent que no pot treballar. És una mena de redistribució de la riquesa que no havíem vist des dels anys trenta. Les crisis, generalment, causen la redistribució de la riquesa. Les guerres també. Com la Revolució Francesa. Es va redistribuir molta riquesa. Moltes cadires i taules van acabar en llocs on no n’hi havia. Durant les crisis, les coses es mouen, fins i tot els diners.

—Però hi ha el temor que s’aprofiti la Covid-19 per limitar llibertats, per crear societats distòpiques no gaire diferents de les que heu reflectit en alguns dels vostres llibres.
—No hi ha cap dubte que hi ha governs autoritaris que aprofitaran l’avinentesa per establir més control sobre la societat. Estic segura que en alguns països passarà, i possiblement d’alguna manera o altra, passarà en tots. Quan la gent està espantada ho accepta. Una vegada hagi passat la pandèmia, veurem una relaxació de les normes en les democràcies? Esperem que sí. Encara que a vegades, allò que puja mai no baixa. Tret dels impostos. No ho sabem, però sigui com sigui això subratlla una vegada més la necessitat de tenir una premsa lliure. Necessitem saber què passa tant com sigui possible.

—Penseu que canviarà l’art, la literatura?
—No ho sap ningú. Sempre és precipitat provar de predir què faran els artistes. L’altre dia, algú deia amb força alegria que si no hagués estat per la Pesta Negra, no hauríem tingut el Renaixement. I vaig respondre que no havia estat gens alliçonador per a la meitat de la població, que va morir. Dit això, és cert que la Pesta Negra va canviar força l’ordre medieval.

—Com serà el món quan tornem a la normalitat?
—Serà un món diferent, però no puc predir completament com serà aquest món.

—Continueu retallant notícies de la premsa per documentar-vos i investigar sobre els temes que tracteu en els vostres llibres?
—Sí, però ara ho faig molt en línia. Vaig investigar molt quan escrivia The Testaments. Crec que serà gent més jove qui escriurà sobre això. Hi ha una gran quantitat de material en línia, incloent-hi el que van dir diversos dirigents mundials, que això no era res, que era només com un refredat. Sorpresa, sorpresa!