14.11.2016 - 11:18
Qüestiona la judicialització de la política, demana “mantenir els ponts oberts” i diu que ell estava disposat a seguir
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
L’exministre d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo ha admès aquest dilluns que durant el temps que es va estar en el Govern espanyol va tenir discrepàncies amb la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la “visió d’Espanya” i sobre com afrontar la relació amb Catalunya.
En concret, ha relatat que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, “però el ministre d’Hisenda no creia que calgués ara mateix” i ha criticat la judicialització de la política: “La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens porta a un xoc de trens, a un conflicte, i això és el que cal evitar”.
En una entrevista a la Cadena Ser, recollida per Europa Press, ha explicat que ell aposta per “ser molt ferm en les línies essencials” com defensar la unitat d’Espanya i la sobirania nacional però “molt flexible en aquelles coses que han produït un auge del separatisme en poc temps”.
En aquest punt, a més de la inversió en infraestructures i el respecte a la identitat cultural, ha al·ludit al sistema de finançament autonòmic, que va produir “distorsions i discriminacions molt importants i ha generat l'”Espanya ens roba'”. “És obvi que això no se satisfà amb préstecs, com s’ha vingut fent”, ha afegit.
En aquesta línia, ha deixat clar que hi havia discrepàncies sobre “què ha de ser la unitat, la cohesió i com guanyar-se l’afecte dels catalans que s’han sentit molestos amb l’actuació del Govern espanyol”. A la seva manera de veure-ho, “en política cal mantenir sempre els ponts oberts”.
Per a Margallo, el sobiranisme català és el principal problema que té Espanya, avui dia hi ha més separatistes que fa quatre anys “i és responsabilitat de tothom”. Tot i això, després ha matisat que la màxima responsabilitat és de Convergència, que amb la seva estratègia ha passat de poder negociar amb tothom des de CiU a caure en “la irrellevància més absoluta”.
L’EXTREMA ESQUERRA NO CONVÉ A CATALUNYA
De passada, ha avisat que Catalunya “pel camí que va està abocada a caure en mans de l’esquerra, o de l’extrema esquerra que és el contrari del que convé a una societat industrialitzada”. És més, creu que a Catalunya no li convé que Ada Colau governi a Barcelona i que la CUP dicti la política des del Parlament.
Tot i això, l’exministre creu que deduir una victòria de les tesis de Montoro i Santamaría –que segueixen en el Govern espanyol, mentre Margallo n’ha sortit– seria “simplificar”. A la seva manera de veure-ho, el que succeïa és que en el Consell de Ministres hi havia opinions diferents, que es manifestaven “amb absoluta claredat”, i les seves de vegades no coincidien “amb la línia majoritària”.
També ha reconegut que en el Govern central hi havia dos grups, que ha vingut a resumir en “els més liberals, que creuen que el mercat ho arregla tot”, i els que vénen, com ell mateix, de la democràcia cristiana, que creuen que “hi ha d’haver unes regles perquè el mercat funcioni” i mecanismes de compensació.
DOS GRUPS EN EL GOVERN ESPANYOL
Margallo està convençut que el grup del qual formava part, i que es reunia de tant en tant seguirà veient-se, perquè són tots “amics”, fins i tot ha afegit que són “probablement els més fidels a Mariano Rajoy”. Com a membres d’aquest grup ha esmentat els exministres Ana Pastor (avui presidenta del Congrés), Miguel Arias Cañete (avui comissari europeu), José Manuel Soria (dimitit) i la ministra d’Agricultura Isabel García Tejerina.
Aquest grup, ha admès, tenia una “visió del govern molt diferent que un altre grup que també tenia certs vincles d’amistat i solidaritat interna”. “La vicepresidenta és obvi que lidera un grup i que tenia una visió del que és Espanya diferent a la meva”, ha reconegut.
Margallo ha admès que ell estava “disposat a seguir” com a ministre però ha deixat clar que entén la seva substitució i que no ha demanat cap explicació al president, Mariano Rajoy. Tot i que no ha volgut vincular-ho explícitament, ha apuntat que ell “probablement” ha expressat les seves opinions “amb excessiva claredat”, fins i tot les seves discrepàncies “amb excessiva tossuderia”.
NO CREU QUE CANVIÏ LA POLÍTICA EXTERIOR
Segons ha dit, ell fa política per fer determinades coses, i assumeix que “això encaixa en un moment determinat en un govern, i no en un altre”. De la mateixa manera, veu evident que el seu successor, Alfonso Dastis, té un perfil més tècnic, mentre que el seu era més polític.
Amb tot, no creu que la política exterior del nou govern canviï, perquè està per escrit en l’Estratègia d’Acció Exterior, i està convençut que Dastis serà “un gran ministre”. Margallo li ha garantit el seu suport i li ha deixat clar que no el trucarà “mai, perquè no hi ha res més pesat que el senyor anterior mirant de donar consells”.
I a Rajoy li ha avançat el seu agraïment i la seva “lleialtat”. Margallo està convençut que el nou govern espanyol farà coses diferents a les quals va fer l’anterior, però no perquè hagi canviat la seva composició –ha recordat que el president és el mateix– sinó perquè és un moment diferent i cal fer polítiques noves, en particular “política social i de cohesió”.
