La mare de la catalana empresonada a Oman denuncia que el govern espanyol no fa res

Fàtima Okir Reyes, la jove de l’Hospitalet de Llobregat empresonada a Oman d’ençà de fa cinc anys i condemnada a cadena perpètua perquè van trobar droga a la seva habitació, continua esperant una solució. Rosario Reyes, la seva mare, ha explicat al pòdcast de Catalan News Filling the Sink que el cas no avançava, i ha reclamat que, si més no, la jove sigui trasllada a Catalunya. Les autoritats espanyoles treballen per aconseguir un tractat que permeti aquest trasllat, però la mare denuncia que el govern espanyol no fa res. “No actuen”, ha dit. Reyes denuncia que en un primer moment va ser enganyada, atès que l’advocat amb qui es va posar en contacte, i de qui li va parlar l’ambaixada, no era lletrat i tan sols pretenia de treure-li diners.

Fonts pròximes al cas reconeixen que obtenir l’acord per traslladar-la és difícil i per això cerquen dreceres. La dificultat rau en el fet que un acord de trasllat pot tardar entre deu anys i quinze a tancar-se, sempre que tots dos estats tinguin voluntat d’arribar a un pacte. De fet, el professor de Dret Penal de la Universitat de Cadis Diego Boza ha posat en dubte al mateix mitjà que Oman pugui tenir incentius per a acceptar un conveni, pel missatge que podria enviar deixar que una presa se’n vagi del país. En tot cas, apunta que en els convenis de trasllat és habitual que el tractat inclogui un compromís de compliment de la condemna, i en posa d’exemple un que existeix amb l’Aràbia Saudita.

Les fonts pròximes al cas indiquen que Oman ja té un esborrany sobre la taula per part de l’estat espanyol, però no hi han donat resposta.

L’altra via seria l’indult, però, per aconseguir-lo, cal esperar a almenys tres quarts de la condemna, que en aquest cas serien entre divuit anys i dinou. Tot i això, fonts del Ministeri de Justícia d’Oman han confirmat que el temps màxim d’estada a la presó és de vint-i-cinc anys per a condemnats a cadena perpètua.

D’una altra banda, fonts parlamentàries espanyoles defensen que el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol duu l’afer amb discreció perquè fer públiques segons quins aspectes podria ser contraproduent. També defensen que el consolat espanyol a Oman pot visitar la jove i li va fent un seguiment.

En aquest sentit, fonts pròximes han explicat que l’ambaixada al país àrab ha visitat la noia trenta-dues vegades d’ençà que és empresonada. A més, defensen que el ministeri, la Unió Europea i Cooperació continuen impulsant la negociació d’un acord de trasllat de condemnats amb les autoritats d’Oman.

La jove reclama ajuda

La mare ha alertat que la filla estava com més anava més malament psicològicament. De fet, en una carta recent a la seva mare, la jove diu ser algú diferent i trencat per dins. “Traieu-me d’aquí, si us plau”, suplica.