[VÍDEO] Núria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco: “Han estat mil dies d’un orgull infinit com a pares”

“El 10 d’abril de 2018, l’Adri, un noi de vint-i-cinc anys, amb ideals, actiu i compromès, saltava pel balcó de casa, escapant-se de les urpes de la gran bèstia repressora. Més de mil dies després, entra per la porta, amb el cap ben alt, amb els ideals enfortits, actiu i compromès, format i amb l’experiència viscuda dins la motxilla. Que bèstia tot plegat.” Núria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco, s’ha adreçat a l’estat espanyol –”als que moveu els fils d’aquesta maquinària del terror”– en un discurs emotiu, durant la conferència de premsa pel retorn de l’exili del seu fill. “Si les vostres mares sabessin de debò què feu, s’avergonyirien de vosaltres. […] I si inculqueu als vostres fills i néts aquest odi i aquesta maldat, en el fons els esteu fent desgraciats.”

“Moltes vegades l’estratègia d’inocular la por no funciona”, els ha dit. I ha afegit: “Ens feu més forts i convençuts i tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides, sinó molt més compromeses i convençudes encara.” Insistint en la idea de l’odi, ha exclamat: “Us vull dir que les veritables víctimes sou vosaltres, atrapats en l’odi que us genera qui pensa diferent. Us vull dir que els qui vivim amb coherència amb els nostres ideals, sempre a favor de la dignitat humana i el respecte, som uns privilegiats.”

Després d’admetre que l’estat és molt poderós i ho té tot a favor ha dit: “Si desplegueu tots els tentacles sobre nosaltres, és perquè sabeu que tenim la força de la raó.” I ha acabat amb una referència a la por: “Feu molta por, perquè ara us sabem capaços de tot, capaços d’arruïnar la vida de qualsevol de manera gratuïta. Però la por ja no ens paralitza. Ens heu convertit en enemics d’una manera barroera. Nosaltres no pararem.”

A banda, s’ha adreçat també a la gent no mobilitzada: “La repressió, l’observeu, la calleu, la justifiqueu i us quedeu ben arrupits a la vostra zona de confort. Qui observa la injustícia i no li remou l’ànima, és que és mort per dintre.” Parlant de la seva experiència, ha dit que després de viure “les esgarrapades de la bèstia ferotge” en la pròpia pell, sap que ningú no és lliure de perill. “Mirar cap a una altra banda no serveix de res i, de vegades, quan no et queda més remei que girar el cap, ja és massa tard.”

Mil dies d’orgull com a pares

Tarrés ha dit que l’exili d’Adrià Carrasco havia estat “mil dies d’un orgull infinit, com a pares” i de gratitud. “Gràcies per posar-nos-ho tan fàcil, malgrat tot, de saber que te’n sortiries, d’aprendre de tu, de valorar la teva serenitat i de saber aprofitar, fins i tot, aquesta merda que t’ha tocat viure i t’ha fet, encara, més bona persona.”

I ha remarcat: “Mil dies de dignitat, de saber-nos amb la raó i de no claudicar, d’estar convençuts que no hi ha cap altre camí que seguir lluitant per millorar aquest món pervers, malgrat saber que som un petit David contra un poderós, gran i malvat Goliat.”

Per tot això, ha demanat que no li diguin que ara s’ha fet justícia amb el cas del seu fill: “No em parleu de justícia, no crec en aquesta justícia, una justícia a favor del fort i no de la veritat. Avui solament es posa fi a una aberració que no havia d’haver succeït mai, com tantes altres, que hi han estat, que hi són i que, malauradament, seguiran.”

Finalment, Tarrés ha agraït el suport a la família; al grup de suport Adri et Volem a Casa; a Tamara Carrasco i la resta de represaliats –”amb qui hem compartit patiment, vivències i suports”–; a Dan Ortínez, documentalista de Dormir amb les sabates posades; als amics i coneguts que els han ajudat, als veïns d’Esplugues; als advocats Gonzalo Boye i Cristopher Marchand; als catalans que els han donat suport; a “la família de l’exili” i a les múltiples associacions que els han fet costat.