Marchena bloca el pla B de Sàmper per a Lluís Puig

“Per això em bellugo, per mirar de remoure papers; he de remoure l’expedient, per obligar-los a respondre”, deia el conseller Lluís Puig fa poques setmanes en aquesta entrevista de VilaWeb, en què justificava el canvi d’advocat que havia fet: Miquel Sàmper en lloc de Gonzalo Boye. Va prendre aquesta decisió en un moment molt delicat, a final de l’any passat, quan encara es negociava al congrés espanyol la reforma del delicte de malversació, pel qual Pablo Llarena el manté processat, i poques setmanes abans de la sentència decisiva del TJUE sobre les euroordres, que l’afectava de ple. Puig no veia clar el seu camí judicial, i va voler activar una estratègia alternativa a la de Boye. Ara el panorama judicial és una mica més clar, perquè ja se saben les condicions que posa Luxemburg a les extradicions i perquè el Suprem ha fixat definitivament la interpretació del nou delicte de malversació, en la forma més agreujada. I mentre Llarena pensa com ha de redactar la nova euroordre contra ell, Manuel Marchena acaba de blocar el pla B que Miquel Sàmper havia engegat.

La revisió de la sentència del judici contra el procés que ha fet Marchena és molt contundent, perquè desactiva d’arrel l’argumentació que Miquel Sàmper havia anat traslladant a Pablo Llarena aquests darrers dos mesos per mirar d’aconseguir que retirés la malversació del processament de Lluís Puig. Si la malversació caigués, no hi hauria euroordre, i la desobediència que li quedaria no implicaria pas cap pena de presó: tindria una situació semblant a la que queda a Clara Ponsatí i a Marta Rovira. O bé, si tant els fiscals com els jutges haguessin interpretat que amb la reforma del codi penal quedava una malversació atenuada sobre la causa del Primer d’Octubre, l’amenaça de presó tindria un pes molt menor. Però no ha passat ni una cosa ni l’altra.

La via de “remoure els papers”

Sàmper va demanar la vènia a Boye a començament de desembre, i de seguida va obrir una via perquè Llarena es mogués; li va enviar un recurs el dia 7 en què ja li demanava que caigués la malversació, amb l’argument que l’única despesa que s’atribueix a Lluís Puig per a processar-lo per aquest delicte no es va arribar a executar mai. Sàmper exposava un argument que, de fet, Gonzalo Boye ja havia esgrimit anteriorment en recursos contra el processament i contra les euroordres enviades contra Puig: que la sentència dictada per Marchena l’octubre del 2019 deia que no hi va arribar a haver una despesa d’Unipost per l’enviament de targetes censals ni la distribució de cartes als membres de les meses, que és el fet pel qual Puig és processat.

Llarena va trigar més d’un mes a donar-hi resposta, i ho va fer en la interlocutòria del 12 de gener en què actualitzava el processament dels exiliats després d’haver-se aprovat la reforma del codi penal que deroga la sedició i que modifica precisament el delicte de malversació. I la resposta era taxativa: Puig havia de continuar processat per malversació perquè, amb la sentència a la mà, la despesa que se li atribueix sobre els encàrrecs a Unipost sí que s’ha de considerar malversació, “per més que l’administració hagués renunciat al seu cobrament”. I encara més: en aquell escrit Llarena ja deia que la distinció entre una malversació agreujada (que impliqui un enriquiment personal) i una altra de lleu (per despeses fetes per una administració deslleial dels fons públics) no es podia sostenir, que el Primer d’Octubre hi va haver un desviament de fons que s’havia de considerar una malversació en la forma més agreujada.

L’advocat de Puig va presentar un recurs de reforma (com van fer tots els altres exiliats, tret de Marta Rovira) contra aquesta interlocutòria de Llarena, tot insistint en l’argument que la despesa d’Unipost (una part de la qual la sentència de Marchena atribueix al departament de Cultura) no es va arribar a dur a terme, que no es van pagar les factures, que el servei no es va arribar a fer, que, en definitiva, el milió llarg d’euros (IVA inclòs) d’aquell encàrrec no es pot comptar com a diners malversats perquè la sentència de Marchena no ho considerava pas.

Encara no hi ha hagut cap resposta de Llarena a aquest recurs, ni a cap dels altres que s’hi han presentat. El jutge instructor exposava en el seu escrit la voluntat d’emetre unes noves euroordres que s’adeqüessin al nou codi penal, i per això reescrivia els termes del processament dels exiliats. El 12 de gener també reconeixia que, si bé retirava les velles euroordres, no podia emetre’n cap de nova, per més que ja digués per quins delictes i contra qui les volia emetre. Perquè havia d’esperar unes sentències del Tribunal de Luxemburg; la primera, del TJUE, es va fer pública el 31 de gener i, tot i que deia que es podia repetir una euroordre contra una mateixa persona, hi posava moltes condicions. La segona, que se sabrà aquests mesos vinents, dirà si Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen immunitat com a eurodiputats.

“Que vingui”

La sentència del TJUE no va satisfer gens Llarena, que encara no ha gosat de repetir l’euroordre contra Puig. Ara calcula quina és la millor manera de fer-ho; esperava a tenir ben definida l’aplicació que s’havia de fer de la nova malversació en els fets de l’1-O, i Marchena ja li ho ha confirmat: malversació agreujada, amb un màxim de vuit anys de presó i fins a vint d’inhabilitació. Les acusacions, amb la fiscalia al capdavant, tindrien molt de camp per córrer en un hipotètic judici per malversació. Llarena també ho deia a Sàmper en l’escrit del 12 de gener, que la malversació no podia caure en aquest moment del processament, que si estava tan convençut que no hi havia proves de malversació contra Puig, que se sotmetés a un judici, les acusacions ja decidirien de què acusarien i quines peticions de pena farien i el tribunal ja sentenciaria.

Malgrat la resposta inicial de Llarena, l’advocat esperava a veure si hi havia cap possibilitat de treure Puig d’un processament o d’una eventual acusació de malversació agreujada; però la successió dels esdeveniments després del 12 de gener va ser implacable: la fiscalia del Suprem coincidia amb Llarena que l’1-O hi va haver, segons el nou codi penal, una malversació agreujada, i la fiscalia general de l’estat va publicar unes instruccions perquè tots els fiscals fessin aquesta mateixa interpretació, la més greu per a l’1-O. La darrera paraula la tenia Marchena en la revisió de la sentència contra el procés, i la resposta ha caigut com una llosa damunt la nova estratègia de defensa de Puig. Perquè no hi ha cap escletxa.

I perquè la confirmació de la pena d’inhabilitació de Dolors Bassa és un senyal. Bassa fou condemnada per sedició i malversació, però en la malversació només se li atribuïa un dels cinc pagaments en què es va fragmentar la contractació de l’enviament per part d’Unipost de les butlletes i les notificacions del referèndum. Exactament el mateix que atribueixen a Lluís Puig. I ja en la sentència de l’octubre del 2019, el Suprem deixava clar que, per més que aquell servei no s’hagués dut a terme i que no s’hagués pagat ni executat cap despesa, allò que causava el perjudici a les arques públiques era “el reconeixement de l’obligació” envers el proveïdor.

De manera que Marchena ha confirmat la condemna per malversació de Bassa a dotze anys d’inhabilitació absoluta. I en el text mateix de la revisió, per si hi hagués cap dubte, diu que hi va haver “un reconeixement de crèdit a llarg termini” amb Unipost i que la Generalitat “va intentar de dissimular aquestes despeses del referèndum.” Amb aquesta sentència, la resposta de Llarena al recurs de reforma de Puig és previsible. Encara quedarà l’opció d’un recurs d’apel·lació sobre la interlocutòria de Llarena, però quan finalment s’hagi resolt el jutge segurament enviarà la nova euroordre.

Quan això passi, Bèlgica haurà de decidir si l’accepta o si en rebutja la tramitació, tenint en compte que la justícia d’aquest país ja s’ha pronunciat sobre aquests fets. Ja és cosa jutjada. Si, tanmateix, la tramitessin, s’haurien de cenyir als condicionants que va imposar el TJUE, i començaria un procediment nou en què la defensa de Lluís Puig hauria de fer valer totes les proves que demostren que Puig és perseguit per un sistema judicial que aplica a l’independentisme en general i a ell en concret el dret penal de l’enemic, que funciona de manera deficient i amb un ànim de persecució política. I si s’hagués d’emprendre novament el camí belga, ja hi ha a punt els advocats Paul i Simon Bekaert.