Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més edat del tribunal i que assumirà de manera interina la presidència fins que el Consell General del Poder Judicial no designi el substitut de Marchena; és considerat del sector conservador, fou jutge responsable del control de les activitats del CNI que afecten drets fonamentals el 2017 i un dels set magistrats que va formar part del tribunal que va condemnar a cent anys de presó per sedició i malversació els dirigents independentistes.

L’altra candidata és Ana Ferrer, la preferida del PSOE; també va signar la condemna contra els dirigents del Primer d’Octubre, i va avalar sense cap crítica tota la repressió posterior a la sentència mateixa, com ara la negativa a concedir el tercer grau als ex-presoners polítics, l’oposició a concedir-los els indults i l’aval a una interpretació esbiaixada de la darrera reforma del codi penal perquè se’ls pogués mantenir condemnats per una malversació agreujada de tal manera que se’ls mantingués inhabilitats. Ferrer va mantenir aquest tancament de files amb tot allò que tingués a veure amb la causa contra el procés fins que, coincidint amb la seva candidatura a presidir el Consell General del Poder Judicial i el Suprem, va defensar l’amnistia de tots ells.

Fou amb l’amnistia que es va distanciar de Marchena, coincidint amb la seva jubilació pròxima i amb el moment en què finalment PP i PSOE –amb mediació europea– van desblocar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges després de cinc anys de blocatge. Ferrer va passar a ser la candidata del bloc afí als socialistes, però no va reeixir la temptativa de presidir el Suprem, que va recaure finalment en Isabel Perelló, del sector dit progressista, però que era benvista també pels magistrats conservadors; no en va, el seu primer discurs el va dedicar a defensar els jutges que neguen l’amnistia.

En canvi, Ferrer va signar dos vots particulars dins la sala presidida per Marchena amb què criticava la decisió de la majoria de magistrats de negar l’amnistia a aquells que van ser condemnats per malversació. Els seus arguments han servit per a fonamentar els recursos dels ex-presos i exiliats afectats per la negativa de Marchena a amnistiar-los i són una munició de primer nivell si el cas arriba al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però atès el precedent de l’elecció de Perelló, i no pas ella, com a presidenta del Suprem, serà difícil que la seva candidatura a substituir Marchena pugui prosperar.

Perquè la presidència de la sala segona és un obscur objecte de desig polític, ja que representa el control de les causes penals més importants de l’estat espanyol, entre les quals, les que afecten els representants polítics de més rang. I ara mateix hi ha dues causes centrals que han anat a parar a la sala segona: la del cas Koldo, perquè entre els investigats hi ha l’ex-ministre socialista i diputat al congrés José Luis Ábalos, i la que afecta el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, un dels escuders del president Pedro Sánchez, per suposada revelació de secrets en la causa contra la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

És l’herència que deixa Marchena a qui sigui el nou president de la sala segona: la negativa a aplicar l’amnistia, i l’obertura d’una guerra judicial al cor del poder de l’estat, apuntant el fiscal general de l’estat i l’entorn del president espanyol.