Marchena reescriu la sentència contra els presos

TEMA DEL DIA
Irregularitats. Només ha calgut que un jutge de vigilància penitenciària fes la seva feina, aplicar la llei, per deixar en evidència les irregularitats jurídiques en què es basa el Tribunal Suprem per a tombar el tercer grau dels presos polítics i enviar-los novament a la presó. La mateixa justícia que ha enviat Josep Rull i Jordi Turull a la presó ha mantingut el tercer grau a Carme Forcadell i Dolors Bassa, demostrant una vegada més l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica que reben els presos, fruit de la ingerència política que ha emprès el Suprem amb l’objectiu d’endurir la repressió.

El jutge Jesús Ignacio Moncada Ariza no és un heroi. Manté en tercer grau Forcadell i Bassa perquè considera que la suspensió de grau que demana la fiscalia no es pot aplicar en aquest moment processal i amb aquest tipus de recurs. A més, argumenta que, encara que el Tribunal Suprem espanyol establís que a partir d’ara els recursos de la fiscalia suspendrien automàticament els permisos quan es pogués interpretar que afectaven la qualificació penitenciària dels presos, això no modifica la manera de procedir davant els recursos contra la classificació en tercer grau ‘en els quals no s’aplica ni s’ha aplicat l’efecte suspensiu amb caràcter previ al pronunciament definitiu’. És a dir, que fins que no es resol sobre el fons del recurs no es pot aplicar la suspensió del tercer grau i fer tornar immediatament l’intern a la presó. Això no vol dir que d’aquí a uns dies no resolgui en sentit contrari, un cop ‘analitzat’ el cas, i després de rebre les pressions que a partir d’avui rebrà per terra, mar i aire.

Aquesta és la decisió que haurien d’haver pres tots els jutges de vigilància penitenciària que han revisat les peticions del ministeri fiscal, contra la nova doctrina basada en el dret penal de l’enemic creada pel Suprem expressament contra els dirigents independentistes. Aquesta nova doctrina és una relectura de la sentència del judici, un enduriment de les condemnes, que van sumar cent anys, però que la judicatura i bona part de l’opinió publicada consideren insuficients. Cada vegada que veuen un dirigent independentista sortint de la presó, fruit d’un permís legal, les entranyes de l’estat profund es remouen. Cal recordar que la fiscalia, en les conclusions del judici, ja va demanar a Manuel Marchena que la sentència prohibís cap tercer grau als presos fins que haguessin complert la meitat de la condemna. En aquell moment no ho va considerar, però amb aquesta nova doctrina, Marchena reescriu la sentència, com explica Josep Rull en aquesta entrevista feta abans de tornar a entrar a la presó. D’alguna manera fa allò que li demanava la fiscalia però que no figura en la sentència, forçant novament l’estat de dret.

Tot això passa amb l’aval del govern espanyol i l’aplaudiment de l’opinió publicada madrilenya. La reacció de Pedro Sánchez ha estat demanar respecte per la independència de la fiscalia que ell es va vantar de controlar en campanya, en un exercici de cinisme difícilment superable. I Pablo Iglesias s’ha mostrat preocupat pel tema, ha parlat de la ‘sensació’ que poden tenir molts ciutadans que es comet una injustícia, però no ha trencat el govern amb el PSOE ni ha demanat pas a Sánchez mà de ferro contra el colpisme judicial. Des de Catalunya, el silenci dels qui sempre demanen diàleg a l’independentisme és clamorós, perquè a l’hora de la veritat, el diàleg només el demanen en una direcció. Quan l’estat espanyol desferma la repressió, com passa ara, callen.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig prova de tranquil·litzar la comunitat internacional per salvar el turisme. Diversos països europeus han desaconsellat als seus ciutadans de viatjar a l’estat espanyol, i això ha fet disparar les alarmes del sector turístic valencià. Per mirar de reconduir l’opinió pública internacional, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha convocat una trobada al Saló de Corts del Palau de la Generalitat amb cònsols establerts al País Valencià. Hi han participat representants d’estats com Alemanya, França, el Regne Unit, Noruega, Bèlgica, Suècia, Rússia, Polònia, Mònegue, Suècia, Hongria, Xile, el Panamà, Turquia, Corea, el Brasil, Estònia i Colòmbia. Durant el seu discurs, ha anunciat que a partir d’aquest cap de setmana mobilitzarà totes les forces de policia per aconseguir un compliment efectiu de les normes i, d’aquesta manera, evitar contagis. Puig ha destacat que la pressió policíaca s’aplicaria tant en l’oci nocturn com en el conjunt d’actuacions decretades, com són l’ús de les màscares i el compliment de les capacitats màximes dels establiments. Ha remarcat que la mobilització d’agents pretenia de proporcionar la màxima seguretat perquè, com ha advertit, no hi ha risc zero en la pandèmia. En aquest sentit, ha constatat que la majoria de brots que es detecten corresponen a l’àmbit familiar i d’oci amistós. Puig ha insistit als diplomàtics que el País Valencià era una destinació segura i ha convidat els cònsols a traslladar aquest missatge als països que representen.

El president de l’APB no dimiteix malgrat que és investigat per corrupció. El president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Joan Gual de Torrella, continuarà al capdavant de l’entitat després de la reunió del consell d’administració de l’APB d’ahir al vespre. Gual de Torrella va ser detingut la setmana passada, i més tard el van deixar en llibertat amb càrrecs, juntament amb quatre directius més de l’entitat, en el marc d’una investigació per un presumpte cas de corrupció a l’APB. Sembla que el cas està relacionat, entre més qüestions, amb una adjudicació d’uns amarradors a Menorca i unes licitacions de contractes públics, que varen ser denunciats. Durant la reunió, Gual de Torrella va donar la seva opinió dels fets succeïts divendres i els membres del consell també van fer la seva valoració. Per la seva banda, la presidenta Francina Armengol va dir que el govern estaria a l’altura de les circumstàncies quan arribés el moment de prendre alguna decisió que, en tot cas, correspon al consell de govern. La presidenta no va concretar cap decisió i va reiterar que no tenia més informació que la que publicaven els mitjans de comunicació, però va insistir en la col·laboració estreta del govern amb la justícia perquè tot s’aclareixi com més aviat millor.

Un ex–assessor de Manuel Valls en seguretat serà el nou prefecte de Catalunya Nord. El prefecte dels Pirineus Orientals, Philippe Chopin, que va arribar a Perpinyà a final de maig del 2018, serà substituït per Etienne Stoskopf, segons una decisió aprovada ahir pel consell de ministres francès. Fins el 3 de juliol, Stoskopf era director adjunt del gabinet de l’ex-ministre d’Interior Christophe Castañer i, alhora, director de gabinet de Laurent Nuñez, secretari d’Estat del ministre. Stoskopf és especialitzat en temes relacionats amb la seguretat. Aquest representant estatal de 42 anys, nascut a Estrasburg, ha estat alumne de l’Escola d’Administració (ENA) i ha ocupat el càrrec de vice-prefecte de Defensa i Seguretat al departament del Roine i va assessorar el ministre d’Interior d’aleshores, Manuel Valls, del 2012 al 2014, en matèria de seguretat.

Andorra obre la porta al cultiu de cànnabis per motius medicinals. El cap de govern, Xavier Espot, juntament amb els secretaris d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i de Telecomunicacions i Infrastructures, Cèsar Marquina, s’ha reunit avui amb els cònsols de les set parròquies i, posteriorment, amb els representants dels sindicats i les entitats del país per presentar-los el nou pla d’acció anomenat ‘Horitzó 23’, després d’haver-lo presentat als representants de tots els grups parlamentaris. El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, ha anunciat que entre els eixos per a fomentar el sector primari figurava el cultiu del cànnabis medicinal. Durant les valoracions de la coalició parlamentària del pla d’acció ‘Horitzó 23’, Enseñat ha dit que podia ser una bona opció i ha subratllat que en cap cas seria per a un ús recreatiu. Enseñat ha manifestat que el govern ja treballava en aquesta línia com un dels objectius dins el nou full de ruta perquè el sector del tabac i la pagesia estan interessats en la proposta.

LA XIFRA
Un 66% s’ha reduït l’oferta d’ocupació al País Valencià durant l’estat d’alarma. Entre el 15 de març i el 15 de maig, es van crear 5.250 llocs de feina, mentre que en el mateix període del 2019 en van ser més de 15.400, segons un informe d’Infoempleo i el Grup Adecco.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de juliol de 1930, va morir Joan Gamper. El 1899 havia fundat el FC Barcelona, equip on va participar com a jugador i del qual va ser directiu cinc vegades. Es va suïcidar després d’haver-se exiliat per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i d’haver estat apartat de tota vinculació amb el club.