El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

A l’escrit, Llarena explica que refusa d’aplicar l’amnistia perquè considera que el delicte de malversació del qual s’acusa els dirigents independentistes compleix les dues excepcions estipulades a la llei d’amnistia: l’enriquiment personal i el risc per als interessos financers de la UE.

Sobre l’enriquiment personal (és a dir, si els acusats es van beneficiar a títol personal dels recursos pels quals són acusats de malversació), el magistrat argumenta que perquè existeixi un enriquiment personal, “no cal que es produeixi un augment material i estable dels actius patrimonials de l’autor del delicte”. I afegeix: “Existeixen serveis que, tot i oferir una connexió més remota amb l’autor, no deixen de tenir la consideració de benefici personal de caràcter patrimonial perquè impliquen per a l’autor un clar estalvi econòmic.”

Llarena, sobre, explica que –encara que el patrimoni dels dirigents independentistes no augmentés a conseqüència de l’organització del referèndum–, el cas entra dins l’excepció d’enriquiment personal perquè “la malversació va operar en benefici personal i per a rendir en els encausats un benefici de caràcter patrimonial” amb l’objectiu últim de “satisfer el seu interès a càrrec de tots els contribuents de Catalunya i evitant de sufragar els seus desitjos o afanys en detriment de la seva fortuna personal“. És per això que conclou que, tot i no beneficiar-se patrimonialment del referèndum, el sol fet que el referèndum no s’organitzés amb els recursos personals dels acusats “reflecteix que la malversació va operar en benefici personal i per a rendir en els encausats un benefici de caràcter patrimonial”.

Quant al risc per als interessos financers de la UE (és a dir, si s’haurien emprat recursos procedents de fons europeus per a finançar el referèndum), Llarena reconeix que no s’ha acreditat que el capital emprat en l’organització del referèndum provingués de fons europeus, però que això era únicament perquè fins ara, aquesta dada era jurídicament irrellevant per a l’objecte del procés penal i que, per tant, encara no s’ha investigat. “Això justificaria la investigació, avui, sobre la procedència dels fons malversats”, explica el magistrat, que no aporta cap prova que els recursos destinats a l’organització del referèndum provinguessin de la UE. I afegeix: “Per al jutge, resulta qüestionable que la llei pugui obligar l’autoritat
judicial a sobreseure la causa en un termini màxim de dos mesos, sense que s’hagi abordat una recerca sobre la procedència dels fons i sense que s’hagi esgotat el temps ofert pel dret intern per a dur a terme qualsevol recerca penal.”

Llarena contravé la llei d’amnistia

El text de llei d’amnistia especifica que, encara que l’amnistia no s’apliqui de manera immediata, s’han d’aixecar les mesures cautelars, com ara les ordres de detenció. La decisió de Llarena també contravé el criteri de la junta de fiscals de sala de demanar al Tribunal Suprem espanyol que apliqués la llei d’amnistia a la malversació que atribuïen als perseguits i condemnats pel Primer d’Octubre i que s’aixequessin les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira. La decisió es va prendre a mitjan juny en una votació molt dividida que se saldà amb un resultat de 19 vots a favor i 17 en contra.

La setmana passada, el tinent fiscal Pedro Ariche va demanar al Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC) que apliqués l’amnistia a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre–, i a Natàlia Garriga, acusada de desobediència. A l’escrit, Ariche va fer constar que no estava d’acord amb el criteri de la junta de fiscals de sala, però que l’aplicava “en estricta aplicació dels principis d’unitat d’actuació i de dependència jeràrquica”.