30.09.2024 - 11:43
|
Actualització: 30.09.2024 - 13:01
La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha refusat els recursos de súplica de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que reclamaven l’amnistia per la condemna per malversació per l’1-O, que encara els manté inhabilitats. La decisió no ha estat unànime i la magistrada Ana Ferrer ha emès un vot particular. D’aquesta manera es tanca la via dins el Suprem i s’obre la porta de presentar un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.
❗️El Suprem manté la seva rebel·lió contra la democràcia i es nega a aplicar la llei d'amnistia. Presentarem recurs d'empara al TC.
✊ Anirem fins al final per garantir que l'Oriol @junqueras, @raulromeva, @dolorsbassac i @jorditurull recuperin tots els seus drets polítics. https://t.co/pRT8iivwwd
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 30, 2024
En la interlocutòria, la majoria de la sala retreu a les defenses que exigissin l’aplicació de l’amnistia de manera literal sense fer-ne cap interpretació. “La imatge del jutge com a ‘boca muda’ que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixin de la literalitat de la norma representa una imatge antiquada que els recurrents presenten ara com l’ideal democràtic d’una justícia respectuosa amb el poder legislatiu”, diuen els jutges.
Ja era hora! Ho han endarrerit tant com han pogut. No n’esperàvem res de bo d’aquests jutges de #LaTogaNostra que fan de legisladors, de tertulians, d’agitadors polítics i de justiciers. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria. https://t.co/acNTyxX7DF
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) September 30, 2024
La sala és formada per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Els magistrats també han refusat el recurs de Vox, que considerava que el delicte de desobediència restava fora de l’amnistia (el Suprem ha presentat una qüestió de constitucionalitat al TC).
En la interlocutòria, la sala penal insisteix en la interpretació que l’1-O hi va haver malversació perquè els membres del govern de Carles Puigdemont no n’havien pagat les despeses de la seva butxaca, de manera que aquest suposat estalvi era un guany patrimonial, és a dir, enriquiment personal. De fet, els magistrats fan servir metàfores, com ara la contractació d’un banquet de noces o un concert en un poble, per mirar de justificar del seu argument.
“El funcionari que contracta la celebració del banquet de noces de la seva filla o fill assumeix una obligació de pagament, de manera que el seu import augmenta el seu passiu patrimonial. El seu patrimoni es veu reduït, en relació amb el moment anterior a la contractació, per l’import del banquet. Si paga l’import amb fons públics, l’obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu-passiu) augmenta i el funcionari s’enriqueix personalment”, escriuen.
Els exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, encara resten pendents que la sala d’apel·lacions del Suprem resolgui els seus recursos, després de la negativa del magistrat Pablo Llarena d’aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació. Una volta resolgui la sala, si la resposta és la mateixa i es mantenen les ordres de detenció, podran presentar recurs al TC.
Vot discrepant
La magistrada Ferrer, al vot particular, reclama a la resta de jutges que atenguin el mandat del legislador, que amb la llei cercava, entre més qüestions, d’amnistiar l’aplicació de fons públics en la consulta del 9-N i l’1-O. A més, diu que l’argumentació de la majoria de la sala es mou en el terreny de la ficció jurídica: “Aquest acte d’apoderament que, en la seva opinió, va determinar la incorporació als seus respectius actius dels fons desviats, donant lloc així al benefici personal patrimonial, és una entelèquia.”
