Marcel Vivet: “Hem de demanar a la Generalitat que deixi de ser una institució que no defensa el seu poble”

Marcel Vivet és un noi de 26 anys a qui demà intentaran de condemnar a vora sis anys de presó. El 29 de setembre de 2018, va ser un dels milers de manifestants que van participar en la manifestació de resposta a la desfilada de Jusapol que reivindicava la violència policíaca del Primer d’Octubre. Ara volen truncar-li la vida enviant-lo a la presó o, en un cas més lleu, condemnant-lo a una inhabilitació que l’apartaria de la possibilitat de ser professor d’història, feina per a la qual ha estudiat. Qui l’acusa són la fiscalia i la Generalitat, que ha filtrat a la premsa la possibilitat d’un pacte per a rebaixar la petició de condemna; segons Vivet, un joc pervers que critica perquè, malgrat tot, continuen acusant-lo.

—Demà és el judici. Com esteu?
—Cada vegada més fotut. Aquestes últimes hores són molt intenses. Hi dono moltes voltes i estudiem totes les vies possibles per al judici. Psicològicament, el meu entorn em dóna molt de suport, però tot és molt fotut. Veiem que és molt probable que acabi condemnat a un temps de presó per haver anat a una manifestació pacífica. No tan sols m’enfada i em sembla repugnant per mi, sinó per qualsevol altra persona a qui li pugui passar una cosa similar.

—Us jutgen per la manifestació holi en resposta a la marxa de Jusapol a Barcelona un any després de l’1-O. Què va passar aquell dia?
—Jusapol és una associació que es presenta com a asindical, però formalment va convocar una manifestació reclamant equiparació salarial, cosa que era mentida perquè totes les pancartes i els crits que feien eren per reivindicar l’acció violenta contra els votants de l’1-O. Arran, l’ANC i diverses organitzacions com la Forja –la meva– van convocar a una contramanifestació antifeixista que tenia un caire festiu basada en els festivals holi, una festa índia que celebra la vida i l’amor i consisteix a llançar colors. Celebràvem que el poble català continuava dempeus malgrat la desfilada esperpèntica que hi havia a la via Laietana. La de Jusapol començava al capdamunt de l’avinguda i havia d’acabar a la plaça de Sant Jaume, i la contramanifestació era convocada entre el Palau de la Generalitat i la via Laietana.

—I al mig es van desplegar els Mossos.
—Ben bé al mig, no. Més aviat, eren a un metre i mig de la manifestació pacífica i festiva del holi i a un quilòmetre de la de Jusapol. En tot moment, el cordó de la Brimo va estar gairebé enganxat a nosaltres, que érem milers de persones. Es va donar inici al holi amb uns petards i es va omplir tot de pols de colors. En aquell moment, amb fum i pols de colors per totes bandes, i sense avís previ ni justificació, els Mossos d’Esquadra van començar a carregar repetidament i de manera molt violenta. No tenia sentit ni tan sols com a operació per a desallotjar-nos.

—Una reacció violenta a una situació inesperada com és veure’s envoltats de colors?
—És estrany que no s’ho esperessin, perquè s’havia anunciat públicament. És difícil d’entendre per què van carregar, no entenc per què la resposta a un grup de persones festives és la batussa que ens van fotre. Desgraciadament, jo era a prop del cordó dels Mossos i vaig rebre de valent. Vaig acabar amb diversos hematomes per tot el cos. Van carregar, a més, sense que cap de les dues manifestacions hagués avançat. Ho deixo clar perquè l’escrit d’acusació diu que vaig intentar traspassar el cordó dels Mossos. Quin sentit tindria, això, si hi havia un cordó d’agents antiavalots, darrere uns quants mossos més, més enllà un cordó de furgons i, un quilòmetre enllà, la manifestació de Jusapol, on no volia anar. Quin sentit tindria haver traspassat aquest cordó si jo era a la manifestació on volia ser? No té cap sentit. Si no recordo malament, es van comptar vora cinquanta ferits.

—Què vau fer després?
—Aquell dia em tocava treballar, i hi vaig anar tot i que m’havien deixat coix. Estava enfadat perquè m’havien picat sense raó, però vaig tornar a casa i tot va continuar amb normalitat. Al cap de cinc mesos, un grup de mossos va trucar a la porta de la casa on m’havia traslladat feia poc i on encara no estava pas empadronat. Em van dir que estava acusat d’un delicte d’atemptats i un altre de desordres públics i que els havia d’acompanyar a la comissaria.

—El dia de la manifestació us havien identificat?
—No. Després vaig saber que en el moment de les càrregues hi va haver detencions i, hores després, gent que se n’havia anat a dinar va ser detinguda quan tornava a casa. En el meu cas, em van detenir mesos després. Els hauria d’haver demanat si tenien ordre judicial, perquè no en tenien. Vaig avisar els meus companys, em van portar a comissaria emmanillat per darrere i tot d’organitzacions de Badalona van organitzar una concentració de suport. En tot moment els Mossos em van tractar amb una presumpció de culpabilitat brutal i una fredor estremidora. Quan vaig arribar a la comissaria, un mosso em va preguntar amb tot burlesc si ja els esperava. Jo no vaig ni contestar. I fora de la comissaria, un mosso va dir a la meva mare que jo havia atacat un company seu. No em van fer cap reconeixement mèdic fins catorze hores després. Si no vaig rebre maltractaments, crec que és per la pressió popular que hi havia fora. L’endemà al matí em van portar als jutjats de Badalona, no vaig declarar i em van deixar anar cap a casa.

—De què us acusen en el judici?
—L’estiu del 2020, un any i mig després de tot plegat, m’arriba un escrit d’acusació d’un delicte de desordres públics, totalment absurd, perquè en tots els altres judicis pel holi s’ha absolt els manifestants de desordres; un altre d’atemptat, acusant-me d’haver colpejat els mossos amb el pal de la bandera que portava, també absurd, perquè era molt prim i els mateixos mossos el van trencar amb les càrregues; i de lesions lleus, per una molèstia al canell que té un mosso. Permeteu-me dir que és una lesió molt fàcil d’inventar-se, pots dir al metge que tens mal de canell i agafar la baixa aquell dia. I mesos després, al judici, com demostrem que és mentida? Perquè és mentida, jo no vaig colpejar-lo. També declararan diversos agents de la brigada d’informació sobre unes imatges, però ni ells mateixos són capaços d’indicar on hi ha l’agressió.

—La fiscalia i la Generalitat fan la mateixa petició de pena?
—Hi ha un joc pervers. La fiscalia demana més temps de presó pel delicte de desordres públics i la Generalitat en demana més pel delicte de lesions. Entre una cosa i l’altra, les dues acusacions sumen cinc anys i nou mesos de presó. La Generalitat s’empara en la llei que diu que ha de defensar els seus funcionaris, però en cap cas ha estat pensada per a antiavalots. És pensada, per exemple, per a un bibliotecari que és agredit mentre treballa. Òbviament que la Generalitat l’hauria de defensar, en aquest cas. Però que un mosso m’agredeixi a mi i es faci mal al canell picant-me no crec que sigui motiu perquè la Generalitat acusi. I la fiscalia, igual. Fan el joc per intentar de reprimir la dissidència política.

—La Generalitat ha filtrat a l’Ara que us ha fet una proposta de pacte per a rebaixar la pena i evitar l’entrada a la presó, però no retira l’acusació.
—És una operació que fan amb milers de represaliats: intenten que et creguis que has fet coses que no has fet. Jo vaig anar a una manifestació pacífica, com tantes altres a les quals he anat i vull continuar anant, i per aquest fet són a punt de condemnar-me a la presó. I això la Generalitat ho empara. Empara aquest atestat dels Mossos que és clarament pretensiós i intenta buscar un relat violent dels manifestants que no ha existit en cap moment. Ho trobo penós. No em sembla que hagi d’agrair en cap moment a la Generalitat que rebaixi l’acusació, li hem de demanar que deixi de fer pena, que deixi de ser una institució que no defensa el seu poble i que deixi d’atacar els manifestants independentistes i pels drets humans de la majoria de la població. Després, hi ha manifestacions de neonazis amb barres de ferro recorrent tres quilòmetres pel centre de Barcelona dient que volen assassinar independentistes i els Mossos d’Esquadra no són capaços de reprimir-les, sinó que els donen copets a l’esquena, els saluden amistosament i els diuen que es calmin una miqueta. Avui no mataran els independentistes, avui els han enganxat. Però qualsevol altre dia ens mataran. El sol fet d’anar amb una barra de ferro i amb aquesta intenció és temptativa d’homicidi. La Generalitat els protegeix i, en canvi, ataca brutalment milers de manifestants que en teoria són del signe polític del govern.

—Heu arribat a tenir converses amb el govern en aquest sentit?
—El meu advocat sempre ha dit que estava obert al diàleg i sempre està en contacte amb la Generalitat i la fiscalia. Sempre demana que reconsiderin acusacions tan absurdes com la que em fan a mi. Però també diem que hi ha una acusació absurda contra un manifestant pel fet d’haver anat a una manifestació pacífica i els moviments que fan indiquen que volen retirar el delicte de desordres públics, que és obvi que no n’hi va haver, però deixen un delicte d’atemptats basat en un atestat policíac completament pretensiós. És un gest penós. Òbviament que fins a l’últim minut que es pugui dialogarem i intentarem la meva absolució per totes les vies possibles, però plantarem cara. No pot ser que em vulguin fer acceptar delictes que no he comès. De cap manera. Ni a mi, ni als milers de persones a qui fan igual. I no vull fer cap judici de valor a persones que han acceptat pactes, perquè entenc la pressió que implica. Però jo no acceptaré haver comès cap delicte que no he comès. La meva assistència en aquella manifestació, com totes a les quals he anat, és completament legítima i ho continuaré fent sempre que pugui. Intenten frenar-nos, ho hem vist en el cas de Francisco Garrobo: un cop tens una pena de presó suspesa, vas a qualsevol manifestació legítima i els cossos policíacs et busquen un altre judici per veure si acumules antecedents penals i entres a la presó.

—Ahir van condemnar Dani Gallardo, i aquests darrers mesos hi ha hagut condemnes de presó a manifestants com Francisco Garrobo i Adrián Sas per acusacions relatives a manifestacions que temps enrere s’acabaven arxivant. Per què creieu que passa?
—Cap al 2017 ja es veia a venir: al principi atacaran les figures més visibles per desmoralitzar el moviment i després ens intentaran fer por individualment. Només per la manifestació del holi hi ha més de vint casos, per què acusen individualment i no ho agrupen en una mateixa causa? Perquè saben que individualment ens podran minar més la moral i fer-nos més mal. Fins i tot agafar gent que no està tan organitzada i fer-li xantatge. El cas del Dani Gallardo és el d’un noi que en solidaritat amb Catalunya assisteix a una manifestació contra la sentència del procés i, injustament, se’l posa en presó preventiva durant més d’un any fent-li passar un tràngol immens i ara rep una condemna absolutament injusta. No crec que s’hagi de fer judicis de valors segons les estratègies judicials de cadascú, al final el sistema judicial espanyol no és més que un teatre. És una institució feta per a reprimir-nos que ha estat poc purgada, no tan sols des del franquisme sinó de molt abans. Aquest cas també ens demostra que posar el fre i acceptar certes retirades, com dir que no vas anar a una manifestació, no serveix de res. L’estat espanyol continua guanyant, i com més afluixem, ells més avancen. No puc dir com acabarà el meu judici, no sé si pactarem o no, però puc assegurar que no afluixarem. Tenim moltes experiències que ens ensenyen que hem de plantar cara, i ho farem fins al final. Fins que eliminem aquestes institucions, deixin d’existir i no puguin reprimir ningú mai més.