Marcel Barrena: “No tornaré a viure una cosa així. ‘El 47’ ha canviat la realitat d’un barri”

El director d’El 47, Marcel Barrena, ha dit que no tornaria a viure “una cosa així” en referència a l’èxit del film. Després de celebrar que un film en català encara encapçali la taquilla a l’estat espanyol, Barrena ha dit que el llegat de la producció seria haver ajudat a “canviar la realitat” del barri barceloní de Torre Baró. El director ha participat en una conversa amb nominats al millor guió original i millor direcció als premis Gaudí. La trobada, a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) deu dies abans dels Gaudí, ha comptat amb cineastes i guionistes de Casa en flames, Segundo premio i Polvo serán que han reflexionat sobre els respectius films.

L’Acadèmia del Cinema Català ha organitzat aquesta conversa per saber algunes curiositats de les cintes nominades.

S’hi han explicat algunes anècdotes, com ara, els dos intents irònics de dimissió del coguionista d’El 47, Alberto Marini, per desavinences argumentals amb el director i les renúncies que guionistes i directors van haver de fer per fer més viable econòmicament els projectes.

En el capítol de les renúncies, el guionista de Casa en flames, Eduard Sola, ha relatat que es penedia d’haver ajuntat uns quants personatges al final del film abans del retorn a l’incendi a la casa. Segons que ha explicat, en el guió inicial els germans se n’anaven per separat i, en diferents circumstàncies, sentien la por que la seva mare era a punt de morir-se i tornaven.

També ha dit que no va voler renunciar que, al començament del film, el personatge d’Emma Vilarasau deixés la seva mare difunta a casa i no digués res a ningú. “No ens podíem permetre que la protagonista no digués res fins al minut cinquanta. Amb aquest fet tan destacat de l’àvia morta, sí que es podia permetre”, ha raonat.

Per la seva banda, el director de Polvo serán, Carlos Marques-Marcet, ha dit que en una escena en què es barallen la mare i la filla i que la més jove amenaça de matar-se, es va filmar el moment en què la filla amenaçava amb un ganivet. “No vaig saber com filmar-ho i no ho vaig acabar utilitzant”, ha comentat.

Marcel Barrena també ha explicat que fins al darrer moment de començar la filmació no era clar si s’hi incorporarien les escenes relatives a la construcció del veïnat l’any 1950. “Era una opció que podia caure, però tots vam dir que era l’ànima del film. Vam sacrificar unes altres trames de personatges com el de la Clara Segura”, ha declarat.

Isaki Lacuesta, director de Segundo premio, amb Pol Rodríguez, ha explicat que un cop va lliurar el guió del film va ser alertat que no hi havia prou pressupost. Per això, va proposar de no filmar a Nova York o renunciar a l’època en què s’ubicava la història. Cap d’aquestes opcions no es va considerar i es va reescriure el guió per economitzar la producció.

D’altra banda, la coguionista de Polvo serán, Coral Cruz, ha celebrat que el film no hagi deixat ningú indiferent i que hagi remogut al públic. “Hi ha hagut gent que ha entrat i ha plorat tota la pel·lícula i altres que no. Com pot un film generar reaccions tan diferents? Té una combinació d’elements que la fan única i això fa que agradi molt, gens o que et canviï la manera de veure el món”, ha sostingut.